DONES EN MAJÚSCULA

Un relat de: Ullassos

He parit dos fills.
Amb el mateix instint animal i salvatge amb el que ma mare contava que va parir a les meves tres germanes i a mi de sorpresa i bessonada.
La mateixa força amb la que la padrina ho féu amb els seus quatre fills i la besàvia amb els seus nou.

Lloques de galliner. Madrasses. Filles d’una vida dòcil, sense gaires imprevists.

Totes, llevat d’una, Dones de potada.
Mestres del cada dia i en qualsevol moment.
Sàvies.
Totes, decidides, de bona raça i amb la intel.ligència necessària.
Dones valentes. Totes.
Dones d’una inequívoca elegància. Dones.
Dones rebels, Dones inquietes, Dones d’idees clares i gran coherència vital. Dones amb carisma.
A la fi, Dones.

La padrina materna ens deixà una herència agre, mala d'empassar. Feixuga per el sentiment d’arrossegar una vida que semblava no li vengués de gust viure. Dominant, aspre en el seu dia a dia, submergida en una frustració perenne de qui sembla hauria volgut néixer mascle.

Tot i així marcà fortament la vida de qui decidí per “amor” abandonar un camí ja mig traçat per honorar un llinatge i entretenir-se a fer ganxet i una familia: MARE.

M’atreveixo a caminar impertèrrita damunt el fil que lliga a les dones del meu llinatge cercant d’esbrinar d’on ve la meva insistent curolla de filar prim i estirar els braços cap amunt a la recerca de respostes.

A quasi cinquanta i cinc la vida s’ensuma amb un altre nas.

Toca viure de ple. Toca ésser selectiu “en” i “amb” TOT.
En majúscula.
Majúscula, subratllat i negreta.

Caminar de puntetes sense fer renou quan convé, i fer renou quan el ventre t’escriu a cada vidre i paret del carrer: BASTA.

Què bell i sanador respectar-se. Deixondir-se i viure. Cercar les papallones al ventre i aprendre a foter-se'n si desapareixen amb la mateixa pressa que arribaren. Fora peresa, ni por, ni neguit…

Perquè la vida t’ensenya, i no pots fer-hi res. T’avisa, i “ho entens” o “ho entens”. Te posa ben davant les coses, com si res, com qui no ho vol, com qui no anés amb ella…. No s’hi val fer “com si”. I a força de trabalar, d’ensopegar i pegar de morros vas traçant camí.

Hi ha dones, com les meves, les de la meva tribu, que jugam amb un avantatge secret, intrínsec a la nostra sang, a la manera de resoldre, d’alenar , de anar fent.
Un regal que ens ve donat de generació en generació pel senzill fet d’haver mamat un còdig de dignitat irrenunciable; un manifest de valors trenats amb la tranquil.litat d’anar reivindicant la complicitat entre nosaltres.
I què bell tastar-ne els fruits!

Pertanyem a una casta de dones que amb cada ullada, amb cada mot, amb tots i cada un dels gestos, amb cada paraula, a cada entrebanc, amb cada moviment als escacs ens regalem CORATGE.

CORATGE: “fermesa de cor davant situacions de perill o dificultat” diu el diccionari.


C de Cert
O de Onsevulla
R de Resistència
A de Actitud
T de Tsunami
G de Gratitud
E de Eternitat

DONES. En MAJÚSCULA, subratllat i negreta.
Dones que gaudim de la IMMILLORABLE capacitat de canviar el món i la mirada.



.

Comentaris

  • Dona que “fa” les coses[Ofensiu]
    aleshores | 27-07-2022

    Em resumeixo el que em penso que dius.
    Orgull, necessari, sense renúncies, i trasmissió de valors que de forma insconscient es traslladen de generació en generació, coneixement que, qui fa les coses no sempre, o gairebé mai, domina que se’n fa d’aquestes coses. Poder real de la dona en el sentit prehistòric: capacitat d’aportar (donar llum) a nova generació. Però poder sotmès al domini prevalent en cada societat.
    Ductilitat de la dona per actuar en diferents situacions, persona, mare,…

    La dona no pot recuperar la seva posició, natural, sense que canvïin un munt de coses: una societat sense “poder”. És quelcom conjunt. També, qui fa les coses (els que treballen) no són amos dels productes del seu treball, sinó que aquests convertits en mercaderia es venen i s’acumulen i engreixen les butxaques del capital.
    Això ho veig jo.

    Escriu (més) amb totes aquestes paraules que gastes, per a que no desapareguin!

  • Dona que “fa” les coses[Ofensiu]
    aleshores | 27-07-2022

    Em resumeixo el que em penso que dius.
    Orgull, necessari, sense renúncies, i trasmissió de valors que de forma insconscient es traslladen de generació en generació, coneixement que, qui fa les coses no sempre, o gairebé mai, domina que se’n fa d’aquestes coses. Poder real de la dona en el sentit prehistòric: capacitat d’aportar (donar llum) a nova generació. Però poder sotmès al domini prevalent en cada societat.
    Ductilitat de la dona per actuar en diferents situacions, persona, mare,…

    La dona no pot recuperar la seva posició, natural, sense que canvïin un munt de coses: una societat sense “poder”. És quelcom conjunt. També, qui fa les coses (els que treballen) no són amos dels productes del seu treball, sinó que aquests convertits en mercaderia es venen i s’acumulen i engreixen les butxaques del capital.
    Això ho veig jo.

    Escriu (més) amb totes aquestes paraules que gastes, per a que no desapareguin!

  • Força innata[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-07-2022 | Valoració: 10

    Un homenatge i un regal privilegiat a les dones d'aquesta familia i a totes les dones. La vida és una escola i segons passen el anys la mirem i l'assaborim d'una manera diferent. Si els anys no passessin jo em pregunto. Quins reptes i quina motivació tindriem si el temps que tenim no s'esgotés?

    Enhorabona!!!

    Cordialment

    Rosa

  • Reivindicació [Ofensiu]
    llpages | 26-07-2022 | Valoració: 10

    Un aplaudiment per a un text que no deixa indiferent. Transmet força, molta empenta que, a mi personalment, m'ha trasbalsat una mica, ben segur perquè em manca aquest esperit tan resolutiu. Centrat en el sexe femení, crec que hi descriu actituds que no tenen gènere perquè convenen a tothom. És clar que, si les persones fóssim tan sanguínies com les del text, probablement aniríem a faves més sovint; o no, que aquest determinació pot conduir-se pels camins del diàleg, per descomptat. Se't felicita, Ullassos!

  • En majúscula[Ofensiu]
    Marina i punt | 26-07-2022

    Escrit punyent i colpidor! Pel què descrius, per com ho escrius. Una bella descripció de Dones amb majúscula.

  • Llinatge[Ofensiu]
    Prou bé | 26-07-2022

    Dones vitals, viscudes, incondicionals, mestres, mestresses, essencials i... Amb coratge!! Enhorabona!

    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: