DONES EN MAJÚSCULA

He parit dos fills.
Amb el mateix instint animal i salvatge amb el que ma mare contava que va parir a les meves tres germanes i a mi de sorpresa i bessonada.
La mateixa força amb la que la padrina ho féu amb els seus quatre fills i la besàvia amb els seus nou.

Lloques de galliner. Madrasses. Filles d’una vida dòcil, sense gaires imprevists.

Totes, llevat d’una, Dones de potada.
Mestres del cada dia i en qualsevol moment.
Sàvies.
Totes, decidides, de bona raça i amb la intel.ligència necessària.
Dones valentes. Totes.
Dones d’una inequívoca elegància. Dones.
Dones rebels, Dones inquietes, Dones d’idees clares i gran coherència vital. Dones amb carisma.
A la fi, Dones.

La padrina materna ens deixà una herència agre, mala d'empassar. Feixuga per el sentiment d’arrossegar una vida que semblava no li vengués de gust viure. Dominant, aspre en el seu dia a dia, submergida en una frustració perenne de qui sembla hauria volgut néixer mascle.

Tot i així marcà fortament la vida de qui decidí per “amor” abandonar un camí ja mig traçat per honorar un llinatge i entretenir-se a fer ganxet i una familia: MARE.

M’atreveixo a caminar impertèrrita damunt el fil que lliga a les dones del meu llinatge cercant d’esbrinar d’on ve la meva insistent curolla de filar prim i estirar els braços cap amunt a la recerca de respostes.

A quasi cinquanta i cinc la vida s’ensuma amb un altre nas.

Toca viure de ple. Toca ésser selectiu “en” i “amb” TOT.
En majúscula.
Majúscula, subratllat i negreta.

Caminar de puntetes sense fer renou quan convé, i fer renou quan el ventre t’escriu a cada vidre i paret del carrer: BASTA.

Què bell i sanador respectar-se. Deixondir-se i viure. Cercar les papallones al ventre i aprendre a foter-se'n si desapareixen amb la mateixa pressa que arribaren. Fora peresa, ni por, ni neguit…

Perquè la vida t’ensenya, i no pots fer-hi res. T’avisa, i “ho entens” o “ho entens”. Te posa ben davant les coses, com si res, com qui no ho vol, com qui no anés amb ella…. No s’hi val fer “com si”. I a força de trabalar, d’ensopegar i pegar de morros vas traçant camí.

Hi ha dones, com les meves, les de la meva tribu, que jugam amb un avantatge secret, intrínsec a la nostra sang, a la manera de resoldre, d’alenar , de anar fent.
Un regal que ens ve donat de generació en generació pel senzill fet d’haver mamat un còdig de dignitat irrenunciable; un manifest de valors trenats amb la tranquil.litat d’anar reivindicant la complicitat entre nosaltres.
I què bell tastar-ne els fruits!

Pertanyem a una casta de dones que amb cada ullada, amb cada mot, amb tots i cada un dels gestos, amb cada paraula, a cada entrebanc, amb cada moviment als escacs ens regalem CORATGE.

CORATGE: “fermesa de cor davant situacions de perill o dificultat” diu el diccionari.


C de Cert
O de Onsevulla
R de Resistència
A de Actitud
T de Tsunami
G de Gratitud
E de Eternitat

DONES. En MAJÚSCULA, subratllat i negreta.
Dones que gaudim de la IMMILLORABLE capacitat de canviar el món i la mirada.



.