Veïns

Un relat de: Prou bé
On
Cada tarda, en tornar de la feina, coincidim. Ens trobem a l'entrada de l'escala de veïns i pugem juntes a l'ascensor. Ja el primer cop vaig saber que anàvem al mateix pis, al vuitè.
Vivim a un edifici de sis pisos per replà. Són més apartaments que pisos, ho dic per les dimensions i nombre d'estances: una sala bastant àmplia cuina/menjador/saleta d'estar, un dormitori grandet i un de petit i un bany. Això sí que té una galeria minúscula, on cap la rentadora, l'escalfador d'aigua i un estenedor.
Sabia que n'havia quedat un de buit, que sembla que és on viu la "noia de l'ascensor" (en no saber-ne el nom em semblava bé dir-li així, de moment).
Els primers dies ens saludàvem amb una petita inclinació de cap, després ja vam passar al "bona tarda" seguit, al cap d'uns dies de "quin fred que fa", oi?
No vaig trigar gaire a preguntar-li si vivia al vuitè quart. Em va contestar: sí, hi vivim de fa poc temps.
Així vaig saber que no hi vivia sola.
Qui
Va ser hora de presentar-me tot dient-li el meu nom, fet que va propiciar saber el seu: Mònica.
Vaig pensar que li esqueia.
Era una noia molt jove, potser dinou o vint anys? Primeta, bastant alta, cabells rossos lligats en una cua, pell molt blanca i… uns ulls, uns ulls molt grans i oberts increïblement blaus. D'un blau intens quasi negre. Era bonica, però la seva boca expressava tristesa.
Una tarda no era a l'ascensor i en arribar al replà del pis la vaig veure sortir de casa seva acompanyada d'un home, que em va semblar molt més gran, que l'anava esbroncant. Bé, més aviat l'anava alliçonant amb contundència.
El què
Dies enrere m'havia dit que la seva vida era "de la universitat a casa" i que no sortia mai a esbargir-se, que estava molt "lligada".
Que fàcil va ser fer-me una pel·lícula…
Noia jove, ingènua, potser vinguda del poble a la ciutat a estudiar, és seduïda per home més gran que la té dominada i subjugada…
En arribar on era jo la parella s'aturarà i la Mònica, amb un somriure, mirant el seu acompanyant em va dir: mira et presento en Joan. És el meu avi.
Més endavant la nostra relació va ser gairebé d'amistat i vaig conèixer la història que va fer miques la meva pel·lícula:
Nena queda orfe, l'avi l'acull i en té cura, és hora d'universitat i ambdós baixen a ciutat. L'avi emmalalteix i la neta el cuida amb dedicació i amorosament… ell pensa que és molt jove i que encara necessita els seus consells.
A vegades els dona apassionadament!

Relat presentat al repte clàssic "la vida dels altres".
Octubre 2022

Comentaris

  • Realitat[Ofensiu]
    Marina i punt | 08-10-2022

    Ai aquesta tendència que tenim de jutjar i muntar-nos pel·lícules amb la vida dels altres! Fora tot molt més senzill si ens centréssim només en la nostra quotidianitat i que cada u faci el què li plagui.
    M'ha agradat el relat perquè reflecteix perfectament la realitat.

    Salutacions

    Marina

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-10-2022 | Valoració: 10

    Un relat que m´ha emocionat i entretingut. Gràcies per llegir-me i valorar

  • Un bany de realitat...[Ofensiu]
    llpages | 08-10-2022 | Valoració: 10

    que trenca amb el que el cap barrina a partir de quatre dades. M'agrada com flueix el relat, sense pressa, lleugerament intrigant, amb la naturalitat d'un observador qualsevol. Un quadre d'existència que atrapa i es resol de manera satisfactòria, bona feina, Prou bé!

  • Curiosa la vida…[Ofensiu]
    Ullassos | 07-10-2022

    I que ho és de senzill imaginar, inventar i projectar la vida dels altres… un relat dolç, que et permet veure com anem construint vides alienes amb facil.litat que es desmonten en un senzill moment o amb un senzill gest…
    Interessant…

    Gràcies pel teus SEMPRE ALENTADORS comentaris , per fer-me continuar a creure que escriure és PURA MÀGIA.
    Cordialment,

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-10-2022 | Valoració: 10

    Molt bon Relat. Els Veïns un col·lectiu a tenir molt present.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions.

  • Els prejudicis ens poden, oi?. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 06-10-2022 | Valoració: 10

    Prou bé.

    Escriu alguna cosa per Nadal

    Els de guimera.info hem convocat com cada any el NADAL DE CONTE

    Envia el text en format word com arxiu ardjunt a tribuna@guimera.info

    Gràcies per endavant

  • Vida i art.[Ofensiu]
    Joan Colom | 06-10-2022

    Per què serà que tendim tant a imaginar històries fantasioses, quan la vida real sol ser més previsible? Tot i que, de vegades, com deia Oscar Wilde, la vida imita l'art molt més que l'art a la vida.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-10-2022

    Hola: Prou bé, gràcies per la teua visita i el comentari al meu poema "Notes del violí".
    Sí, m'ho has explicat molt bé.
    Gràcies. Cordialment.

  • La neta i l'avi. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-10-2022 | Valoració: 10

    Com el descrius, amb un toc d'intriga, em sembla molt bé i també original. Perquè "la noia" era la neta d'aquell "avi", que li acompanyava en l'ascensor. Així és, eren Veïns.
    Realment fins al final, no se sap qui era l'home que li acompanya en l'ascensor.
    Cordialment.

  • Errors meus[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-10-2022

    Caram Prou bé, no sé què m'ha passat amb els dits quan escrivia, he fet un munt d'errors, disculpa.
    Rosa.

  • L'avi[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-10-2022 | Valoració: 10

    La nostre imaginació és incansable, la curiositat que sentim ens convida i ens fa deduir realitats que no sempre encertem. Quan els llegia he pensat el mateix que la veïna.

    Molt bon relat Pro bé!!!

    Una abraçada.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

86 Relats

779 Comentaris

26232 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com