M'havies avisat, i tot i així no podia pensar-me el que m'arrivarien a impactar els teus relats, has canviat, oi tant! si que em recordes a mi, però mil vegades millor.
Has aconseguit posar-me la pell de gallina, i saps que no és fàcil.

m'alegra molt que continuis escrivint, tot i aquest to fosc que deixes veure.
un petó!

Damisel·la, tan bonica que és una llàstima que deixem d'utilitzar-la.
m'agrada molt, la paraula, I el poema més.
Un bes!
no deixes d'escriure!

Perque llegir-te sempre em comporta veure'm retratada en les teves paraules, com si fossin vides paral·leles no deixes de descriure les situacions que jo també visc.
tot son sentiments, els portem a dins som nosaltres qui em d'aprendre a controlar-los i dominar-los i evitar que ells ens dominin, és díficil, molt dificil prou que ho sé, però s'ha d'intentar i a poc a poc ho anirem controlant.
feia temps que no venia per aquí.
un bes molt especial!

He aprofitat per llegir alguns relats que tens penjats, m'encanta.
Continuaré llegin-te.

t'he llegit, diferents relats, tots m'han recordat a mi, en un moment o altre, tots semblava sortit de la meua ment, tots els meus pensaments, el meus sentiments, plasmats en paraules no escrites per mi, gracies.

doncs, si el titol, i les primeres paraules enganxen, ja no pots parar de llegir, i quan acabes tens ganes de que continui, no es faria gens pesat continuar llegint aquest relat, aprofundir potser una mica, de tote smaneres està molt bé!

sempre tenim un motiu per oblidar, nsaltres mateixos, si oblidem podem tirar endavant, si oblidem deixem de fer-nos mal, és dificil però estem obligats a continuar...

salut!

amaguen tantes coses d'un mateix, son el nostre reflexe, com sempre es diu " el reflex de l'anima" , les mirades son un llenguatge encisador que pot dir molt més que mil paraules juntes, el sulls son magics

"nit, que em fas gaudir
de les més amples temptacions"

veig que no sóc la única a la que la nit desperta uns sentiments especials... la nit amaga molts secrets, en la seva foscor, nits en les que gracies als estels i la lluna no ens fa falta cap altre llum, només obrir la finestra per estar segurs i sentir aquella tranquilitat d'un poble o ciutat adormit sota el seu llençol negre...

molt maco!
un bes!

que s'aaga rere les paraules, precios ambient de 23 d'abril.

un relat preciós, un detall que sorpren i t'arrena un somriure, una dedicatoria ben especial i bonica per un dia en que no tots rebem llibres o en regalem, mai millor que un poema com el teu!
gràcies per aquest detall, besos llibres i roses!

llegir unes paraules, unes frases escrites per algú alié a tu, i sentir-te parlar a tu mateixa o sentir parlar a gent tant propera a tu... es dur poder entendre que significa cada paraula llegida...
m'ha agradat, com tots els que he llegit teus :)

i des de llavors em dedico a fe rel possible per destruir aquestes desigualtats. `
Però smepre ens trobem al mateix lloc, som molts pero dividits i divits mai arribarem enlloc.
m'ha agradat molt l'escrit :)

per cert sóc estelroig ;)

un bes!

sense paraules, és fantàstic.

qui et conegui, per molt que tu sempre diguis que el teus poemes no tenen sentit, veura que aquest poema descriu més de tu que molts altres junts.
m'agrada molt! :)
amistat eterna, recordes?