Pau... o no

Últimament, em veig envoltat per un món ple de desigualtats socials.

Aquell xicot que furta perquè no té diners.
Els xiquets barallant-se als col·legis i instituts.
La violència ha esdevingut una notícia diària.

Grups armats d'alliberament (terroristes, anomenats) maten persones, atempten contra civils. Però mentrestant, a molts llocs del món, hi ha gent que mor, assassinada per un simple company sentimental (o ex), per una bomba d'una guerra, per mines sense desactivar, per rivalitats entre bandes del carrer, morts pels seus respectius governs perquè allarguen massa la llengua...

En aquestes morts es veuen les desigualtats.

On estan els governs davant de tantes morts diàries? Menjant el seu entrecot a la salsa rosa i guanyant diners.

La quantitat de gent pobre és de gairebé dos terços de la població mundial.
I mentrestant, els sistemes econòmics s'organitzen per enriquir els més adinerats i apurar més als pobres.

Els rics posseeixen la majoria de territori. Els pobres poden ser sense terres, pertanyents al quart món.

Què podem fer per a parar això? Ja està: podem revoltar-nos contra el poder, establint l'estadi socialista, repartir terres, diners dels rics, als pobres.

Sona molt irreal, oi?
És possible fer-ho. Només es tracta d'organitzar-se bé i convèncer tothom.

Felicitats Marx, Engels i Lenin! M'heu convençut!