seré forta!

Cansada de la crua realitat, et cerco, se que puc confiar en tu, company inseparable de viatge, tu sempre hi ets quan et necessito, sempre al meu costat.
M'expliques histories d'altra gent perquè jo m'oblidi de la realitat que a mi m'envolta, i molts cops, gairebé sempre, ho aconsegueixes.
S'esfumen les preocupacions quan sóc amb tu. Defugeixo els problemes trobant-me amb tu , aventurant-me en el que em contes, imagino que la xica de vida perfecte que descrius sóc jo.
I avui que em penses contar? Et costarà...estic molt trista, últimament tinc molts problemes... però tu sempre aconsegueixes fer-me somriure avui també o faràs oi?
M'expliques d'una xica que creu que tot li va de mal en pitjor , sempre trista, un dia s'adonarà de que no és així veurà que al seu voltant hi ha gent que ho passa molt malament molt més que ella, i que intenten ser forts somriure cada dia a la gent, i desprès sols, esclaten en plors, vorà que no sempre es fàcil aguantar la careta de feliç, que hi ha dies que quan un aguanta durant massa temps la careta ja es fa menys resistent, i s'acaba trencant llavors surten a la llum els plors i les penes que porten dintre, però s'esforcen i el dia següent ja tornen a tenir una careta nova idèntica a la d'abans, per no preocupar la gent, ella en canvi no s'esforça en amagar el que sent el que li preocupa, potser ho hauria de fer? No ho sap, porta massa temps ensenyant el seu interior, potser si proves d'amagar-lo no faria patir a al gent que s'estima...ho intentava amagant les penes, guardant-les , troba que la gent del seu voltant ara és més feliç n'està contenta a aconseguit el que volia, però un dia es troba sola s'adona que la gent del seu voltant no li fan cas , sola sense ningú , i ara més que mai necessita explicar les penes a algú però no té ningú com s'ho fa? Estirada al llit es pose a plorar , el coixí cada cop és més moll ho note , no trobe sentit a les llàgrimes que vesa , no vol vesar-ne més per gent que no les mereix, si ella no hi forà vesarien llàgrimes per ella? Segurament no, ningú s'esforçaria es vesar una sola llàgrima , o potser ell , ell potser en vesarie però una sola persona pot recompensar el mal de tantes? I si ell li falle a qui es recolzarà? Té ganes de comprovar el que pense , les tisores estan sobre la taula per que no? Què és el que li ho impedix? Res , no hi ha res que li ho impedisca de fer, està sola ningú li barrarà el pas, les agafa i fa un tall ben profund en cada canell, comence a brollar sang , es ven vermella, tan bonica, sense ella no hi ha vida, d'ací poc ella ja no en tindrà i vorà el món dels vius des de l'altre banda del mirall, se li tanquen els ulls...perd el món dels vius , ja no hi ha marxa enrere, s'adorm per no despertar ...
Es desperta dies desprès en un llit vermell, els llençols molt suaus , hi ha una finestra que no es pot obrir però per la qual pot vere el que pase a fora hi ha molta gent , molts d'ells estan plorant, que a passat? Per que estan tant tristos? Llavors comece a vore un taüt i en una banda al costat els seus pares, ploren , també companys de la seua classe , ells no ploren però estan tristos, apartat sol, sense ganes d'estar amb ningú hi és ell , que hi fa ell també ací? Que ha passat que hi és tothom menys ella? Qui és la persona que hi ha dintre la caixa? Dos funcionaris s'encarreguen de posar la placa i en ella veu el seu nom escrit, la seua data de naixement i la del dia en que va adormir-se. També hi ha una foto seua aquella que li agradava tant, li va fer son pare durant unes magnifiques vacances , el millor estiu que recorde, pero ara tot està tant lluny intentà obrir la porta , vol sortir d'allí no ho suporta ! vol tornar amb la seua família els companys de classe, sobretot vol poder tornar a abraçar-lo! L'estima i ell està sol necessite a algú que el puga comprendre i aquesta persona és ella! Ara recorde perque va decidir adormir-se, pensave que ningú vesaria una llàgrima per ella, estave equivocada totes aquestes persones han vesat llàgrimes, sobretot ell , això és el que li fa més mal vore'l plorar, li encantaria poder acariciar la seua cara i dir-li que no pase res que tot ja s'ha acabat , però és massa tard... massa tard per despertar.
Perquè?! Per que em contes açò?! Que te fet?! Semble la meua historia ! la meua vida ! jo volia oblidar-me dels meus problemes però ací els has relatat massa bé ! no vull jo no puc assemblar-me en eixa noia! Jo sóc diferent! Jo mai faria plorar la gent que m'estimo!... en puc estar tant segura? Segur que mai o faria? La meua vida acabarà com la d'aquesta noia? No! Jo seré forta no em trencaré! Però açò també ho pensave ella... haig de ser forta no vull vere com vessa llàgrimes per a mi ... no s'ho mereix és massa bona persona! M'he l'estime massa no li puc fer això... De debò seré capas d'aguantar aquest infern per amor? Ho intentaré fins que ja no puga més tu seràs el meu objectiu en la vida! T'estime.