No hi ha res més dolorós que estimar algú amb tot el cor, que te'l deixi esmicolat i et passis la resta de la vida recollint els trossos sense saber com tornar-los a encaixar.

A mi també em van abandonar fa més de 5 anys i tampoc li he perdonat mai. Així que ja en som dues!

Una abraçada

Hola Llàmpec!

Moltes gràcies per dedicar-me aquest poema tant especial sobre la meva pintua preferida. El primer cop que el vaig veure vaig entendre el concepte obra d'art, i descrit amb les teves paraules no podria ser una convinació millor. Estic emocionada de rebre un detall tant valuós.

Petons,

Titània

Hola! M'alegra veure que tornes a escriure després de tant de temps...així m'agrada que no abandonis les bones costums, ara potser un escrit sobre les vacances de Setmana Santa...

Espero tornar-te a llegir aviat!

Petons de la Titània perduda en el bosc de les fades.

És difícil no tenir por d'estimar, quant saps que et pot fer tant mal.

Però, m'agradat el teu poema, m'ha recordat al que sentia quant el meu cor encara estava intacta.

Gràcies pels teus comentaris.

Una abraçada

Hola Dida!

Moltes gràcies pel comentari al meu relat "El somriure fals de la vida". Espero que la teva situació hagi millorat des de que me'l vas escriure.

A mi també m'ha agradat el teu relat, tens tota la raó amb això que la vida implica patiment...i quan som feliços estem en una bombolla, amb la por que es trenqui qualsevol dia.

Si em vols escriure ho pots fer a: eginec@gmail.com

Ens llegim! Una abraçada,

Titània

Jo tampoc vaig pel mateix camí que la majoria, fa temps que me n'he adonat, però potser és perquè no hi hem d'anar, hem nascut per fer camins alternatius, igualment vàlids, però més difícils perquè som diferents i la societat en la que vivim està a favor dels que són iguals.

Potser algun dia trobarem un sentit a tot plegat, i sino almenys ho haurem intentat. Crec que mai és tard per canviar, si de veritat ho vols per tu mateixa (no pels altres).

Ens llegim pel camí. Una abraçada,

Titània

M'he sentit identificada en tots i cadascun dels teus versos, ha estat com llegir els meus propis pensaments.

Sovint em sento sola i no vull, però d'altres vegades prefereixo estar sola que acompanyada.

Potser és quan estàs bé sola, que també estàs bé acompanyada...seguirem reflexionant.

Una abraçada,

Titània

Sovint volem fugir de la realitat, perquè no ens agrada, pero ella ens persegueix fins a trobar-nos, pq al final és l'únic que tenim.

M'ha encantat el teu escrit, senzill i directe, absolutament fascinant!

Et seguiré llegint! Petonets,

Titània

Has descrit les vacances somniades, amb cada paraula, cada situació m'he vist transportada a moments encisadors i únics.

M'encanta la Costa Brava està plena de racons màgics i especials.

Seguirem somniant amb les vacances desitjades...

Petonets,

Titània

Visca respirar i viure en català! Això ningú ens ho treurà! La meva terra, la meva llengua i els meus amics, la meva vida...

Petonets de la Titània

Benvolgut Onatge,

M'ha agradat molt el teu relat, la idea d'escriura't a tu mateix m'ha fascinat, i estic completament d'acord amb el que et dius.

Vivim en un món on sovint tot sembla un patètic intent d'emmascarar la soledat, per tal d'evitar trobar-nos amb nosaltres i acceptar que això és el que hi ha.

Em semblen falces les relacions dels xats anomenats d'amistat per no dir una altra cosa, així com l'augment dels psicolegs, teràpies alternatives, llibres d'autoajuda....sovint em pregunto perquè en l'època dels nostres avis tot això no existia? I mai m'agaden les respostes.

Jo a vegades també em sento recluida, amb els meus pensaments, els meus escrits... però vist el que hi ha fora a vegades no em sembla una opció tant dolenta, tot depèn del dia.

Moltes, moltes i moltes gràcies per llegir-me, pels teus poètics comentaris i pels teus ànims.

Una abraçada,

Emma

P.D.: com pots veure he tornat :-)

Quan per fi trobes la felicitat i la perds d'un dia per l'altra sense avisar, sempre et queda la por de trobar-la i tornar-la a perdre de la mateixa manera. Així que et limites a recordar el passat per fer més suportable el present.

Petons de la Titània

Jo també busco tornar-me a enamorar, des de fa temps espero conèixer algu, que no surti corrents i em fagi tornar a creure en l'amor que ja he oblidat. Tots caiem en paranys mentre busquem afecte, comprensió, sentir-nos únics i especials encara que sigui per un moment. No només internet, hi ha les discoteques, les festes...que poden arribar a ser igual de frívoles. Vivim en un món superficial i egoista.

M'ha agradat el teu escrit i el canvi de nom.

Petonents de Titània

Hola Onatge!

Moltes gràcies per tots els teus comentaris als meus escrits, m'alegra tenir un lector tant fidel com tu.

Amb temps m'aniré llegint tots els teus escrits i ens comentem mutuament.

Petonets de Titània

Hola guapa!

A mi ni la xocolata, ni els homes, on hi hagi un bon gelat de iogurt, que s'apartin les criatures!

Un relat entretingut i original! Ara la Srta. Pepis tindria molta feina...

Una altra catalana del 73

Petonets!