Amistat o ...

Un relat de: Dida

Es sorprenent com et pot captivar una persona en un espai de temps tant reduït.
"Jo mateixa no ho entenc"
Quan era jove creia que ho sabia tot, fins i tot massa. Ara que he madurat i amb experiència, em dono compte de tan sols una cosa; que sóc absolutament ignorant.
La vida es un misteri, això significa que no pot ser resolta.
Fem esforços per demostrar que podem trobar la clau que obrirà tots els camins, però tot es en va, el misteri no es revela.
Mentre passava el temps, els pensaments es movien a gran velocitat, es plasmaven sense un interval entre ells; necessitat inesgotable i anhel per saber més l'un de l'altre.
Les sensacions floraven, l'impaciència per saber més i més no minorava, la inquietud estava present en tot moment i les paraules s'endinsaven cada vegada amb més profunditat.
Totes les preguntes que em faci, totes, són inútils, tan sols son una despesa d'energia.
Les situacions que ens envolten son similars, penso que el patiment sempre esta present a la vida i no te res de dolent; forma part de la vida i per escapa d'un, en crees un altre, però el patiment sempre és aquí, perquè el crea la força de la nostra ment. Hem d'acceptar el patiment i travessar-lo, no escapar d'ell.
M'intriga saber més, descobrir més, se que m'esperen noves sorpreses de la teva persona i estic impacient per descobrir-les...
Estic envoltada en una bombolla i vull seguir fins que aquesta arribi a tocar la terra i es trenqui. Vull gaudir del moment que estic vivint i viure amb la major intensitat possible, sense aturar-me a pensar en el perquè, quan i com.
Gràcies per fer-me sentir aquest mar de sensacions que m'envaeixen en aquests instants de la meva vida.

Comentaris

  • Clar de lluna | 13-02-2008

    ... No perdis mai la il·lusió i les ganes de lluitar.

    Molt bonic!

  • La vida...[Ofensiu]
    TITÀNIA | 20-12-2007 | Valoració: 9

    Hola Dida!

    Moltes gràcies pel comentari al meu relat "El somriure fals de la vida". Espero que la teva situació hagi millorat des de que me'l vas escriure.

    A mi també m'ha agradat el teu relat, tens tota la raó amb això que la vida implica patiment...i quan som feliços estem en una bombolla, amb la por que es trenqui qualsevol dia.

    Si em vols escriure ho pots fer a: eginec@gmail.com

    Ens llegim! Una abraçada,

    Titània

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: