Trucada

Un relat de: jOaneTa

-Digui?


- Hola.


- Qui és?


- No em reconeixes?


- No, ara mateix no hi caic.


- Però si em coneixes de sobre amiga!


- Mmmm, dóna'm una pista.


- Ara ens havíem allunyat un poc, m'havies amagat de tu.


- Amagar-te de jo? Si som amics per què voldria fer-ho?


- Molt fàcil. Perquè em dic REALITAT

Comentaris

  • La realitat ens persegueix[Ofensiu]
    TITÀNIA | 26-08-2007 | Valoració: 10

    Sovint volem fugir de la realitat, perquè no ens agrada, pero ella ens persegueix fins a trobar-nos, pq al final és l'únic que tenim.

    M'ha encantat el teu escrit, senzill i directe, absolutament fascinant!

    Et seguiré llegint! Petonets,

    Titània

  • toc toc! sóc la realitat[Ofensiu]
    sucdetaronja | 30-07-2007 | Valoració: 10

    per a mi senzill, però una passada... la realitat ens crida, però passem moltes vegades...

    no n'hi ha més cec que el que no vol veure, diuen...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

108449 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.