Benvolgut onatge,

Un relat de: onatge

Benvolgut onatge,

de vegades penso que vius massa reclòs. Però a fora hi ha molts voltors... Per sort vas i has anat trobant persones. Ja veus que ens hem fet grans, que no vol dir madurs...

Segur que tot el que té vida i força és femení: la terra, la llum, la gana, la lluna, la fecunditat... Sí, el vent té molta força però és passatger. Fixat en la persistència i la força de la gota d'aigua... La llàgrima, la bogeria. La guerra és femenina però l'engendren només els homes fruit de la seva mediocritat i mesquinesa...

Ja ho deia la teva àvia: qui diu les veritats perd les amistats. Jo afegeixo que quan això passa, són falses amistats. La veritable amistat està per damunt de la diversitat de criteris. Per això la gent viu enganyada -no sé si auto confonent coneguts amb amics. Només cal veure l'èxit dels xats i altres succedanis, no és res més que la prova de la soledat de la persona amb ella mateixa. La necessitat de relacionar-se malgrat que sigui sense veure la cara ni sentir la veu. Vivim una soledat que ens aclapara. Per això tanta gent s'enganya i es fa una cuirassa de cotxe nou, viatges, sortides amb el ramat social. Però en realitat el que de debò fan, és fugir d'elles mateixes. Només intenten enganyar la soledat. Però no ho aconsegueixen; només hem de veure com s'omplen els gabinets de psicologia i la massiva venda d'antidepressius a les farmàcies...

Durant un temps el gran marketing del sistema ha fet veure que la vida era fàcil i barata i amb facilitats de pagament: comenci a viure ARA i no comenci a pagar fins... I molta gent s'ho va creure - i alguns encara s'ho creuen -, i ara que estan lligats i esclavitzats per la condemna d'una hipoteca. El finançament d'un cotxe. Un diner de plàstic que no és extensible... I per arrodonir-ho han caigut al FOC de la usura dels que: vingui i li sumarem tots els deutes - totes les esclavituds - pagarà la meitat només amb una MICA més d'interès. Aquesta és la llibertat d'una gran part de la societat. Ah! i els caps de setmana s'ha d'agafar el cotxe i sortir, fugir... Perquè estan estressats...

En fi onatge no et vull cansar més amb les meves cavil·lacions. Però con que sé que tu m'entens... Ara no pots parlar amb ningú. Ningú no vol escoltar. És que ja no en sap ningú d'escoltar. Tothom vol ser protagonista d'alguna cosa, per això també es fan tants homenatges a gent que només ha fet un esternut...

Suposo que quan llegeixis aquestes ratlles estaràs mirant el mar a curta distància. T'ho rellegiràs més d'una vegada.

A veure quin dia quedem per prendre un cafè i fer-la petar.
Ah! el gust ha estat meu i la paciència teva.
No et deixis enlluernar per tot el que llueix massa.

Rep una cordial abraçada del teu amic onatge.

onatge, 9 juny 2007

Comentaris

  • Benvolgut onatge:[Ofensiu]
    caeliusmarcus | 06-06-2008 | Valoració: 8

    Prens massa café i no convenen segons quines amistats (no t'ho deia l'àvia?, doncs ja t'ho dic jo!).
    Parlar amb un mateix ajuda a esclarir idees i t'ho deixo fer, però amb respecte, que aquest onatge amic teu no en té, ens a deixat a tots per terra!
    Esdevindrà el dia que t'acceptaràs quan entenguis la diferència. Ni millors ni pitjors, sinó diferents. Però pel camí trobaràs algú que voldrà voltar amb tu per la lluna, caminar sobre el mar i donar una volta per Júpiter (encara més interessant que la lluna, però com que està més lluny costa una miqueta més).
    Adéu siau mortal...

  • Benvolgut company,[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-08-2007 | Valoració: 10

    He llegit i escoltat atentament les teves paraules, que m'han semblat molt assumides, sinceres i interessants.
    He trobat entre mig d'elles algunes afirmacions que destaquen:
    "... ens hem fet grans, que no vol dir madurs..."
    "Vivim una soledat que ens aclapara."
    "No et deixis enlluernar per tot el que llueix massa"
    He gaudit amb aquesta reflexió en veu alta i ara tornaré a mirar-me el mar una altra estona, mentre que en penso encara en els teus mots...

    Rep una abraçada sense estrès i franca,
    Unaquimera

  • Parlant amb un mateix[Ofensiu]
    TITÀNIA | 22-08-2007 | Valoració: 9

    Benvolgut Onatge,

    M'ha agradat molt el teu relat, la idea d'escriura't a tu mateix m'ha fascinat, i estic completament d'acord amb el que et dius.

    Vivim en un món on sovint tot sembla un patètic intent d'emmascarar la soledat, per tal d'evitar trobar-nos amb nosaltres i acceptar que això és el que hi ha.

    Em semblen falces les relacions dels xats anomenats d'amistat per no dir una altra cosa, així com l'augment dels psicolegs, teràpies alternatives, llibres d'autoajuda....sovint em pregunto perquè en l'època dels nostres avis tot això no existia? I mai m'agaden les respostes.

    Jo a vegades també em sento recluida, amb els meus pensaments, els meus escrits... però vist el que hi ha fora a vegades no em sembla una opció tant dolenta, tot depèn del dia.

    Moltes, moltes i moltes gràcies per llegir-me, pels teus poètics comentaris i pels teus ànims.

    Una abraçada,

    Emma

    P.D.: com pots veure he tornat :-)

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392475 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com