Pintura entre fils

Un relat de: TITÀNIA

En Mario porta una gorra negre, no l'imaginaria sense ella, una camisa amb taques desiguals de diferents colors, uns pantalons negres a conjunt amb la gorra. Sosté una paleta amb pigments a la mà dreta i un pinzell a l'esquerre. Ulls expressius, nas rodó i un somriure malèvol, fruit de les experiències d'una vida bohèmia. De les mans, les cames i el cap li surten uns fils que es troben en unes fustes encreuades a dos pams sobre seu. Vaig comprar-lo, fa uns anys, en una petita botiga de titelles del centre de la ciutat. Em va captivar l'expressió gairebé viva del rostre fet de fusta.

Aquell matí vaig agafar en Mario per practicar una representació per l'aniversari dels meus nebots i en tenir els seus fils a les meves mans vaig sentir una força desconeguda que m'empenyia cap a una tela blanca que tenia al meu estudi des de feia temps. Sense que pogués controlar els moviments del meu titella, aquest em guiava perquè preparés els colors i començar a pintar amb traçats ràpids i vigorosos fruit d'una tècnica estudiada i depurada al llarg dels anys. El resultat en fou una composició que em deixar fascinada per a la seva bellesa i el cúmul de sensacions que evocava. En acabar la pintura, la força que m'empenyia desaparegué i en Mario va caure abatut als meus peus, tornava a ser un objecte.

Em va costar refer-me de tot el que havia passat sense acabar-ho d'entendre, sinó hagués estat per la pintura, que estava segura no havia fet jo, hauria pensat que es tractava d'un somni en un moment de pèrdua i dispersió vital.

Uns dies després, el meu amic Jordi, un dels pocs galeristes afortunats que persisteixen al carrer Consell de Cent de Barcelona, va venir a sopar a casa i es va quedar meravellat amb l'obra que seguia al meu estudi. Sense que jo li digués res de l'artista, s'hauria pensat que havia perdut el nord i segurament el sud, va començar a parlar d'exposicions, promoció, vendes, percentatges... vaig donar-li llargues amb diverses excuses per tenir temps de pensar.

Cada matí des d'aleshores em llevo, agafo el Mario a les meves mans i espero la seva força. Ell em mira burleta sense moure's. Aquest tros de drap, fusta i fils s'ha convertit en la meva obsessió, guardant un secret que només la bogeria em faria desvetllar.

Comentaris

  • De vegades...[Ofensiu]
    onatge | 05-04-2010 | Valoració: 10

    No sabem d'ons ens ve la força... o què ens desperta i ens fa saber que ens espera dins de nosaltres, dins de tu... Tu que ets dona i forta, tens el teu amic Mario. Et desitjo que la vostra amistat i complicitat no us abandoni mai.

    Una abraçada.
    onatge

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TITÀNIA

TITÀNIA

112 Relats

149 Comentaris

77841 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
"Tots tenim un artista dins nostre, només hem de trobar la manera de deixar-lo sortir"

Sóc de la fornada del 73, Historiadora de l'Art i escriptora ocasional. Apassionada per la cultura en totes les seves expressions: l'art, la literatura, el cinema, el teatre.

Pseudònim: la Titània, personatge mitològic del "Somni d'una nit d'estiu" de W. Shakespeare, és la reina de les fades del bosc. Ambiciosa, enamoradissa i una mica llunàtica, li agrada estimar i que l'estimin.

Em podeu escriure a: eginec@gmail.com

I visitar el meu bloc: http://lembruix.blogspot.com

Ens llegim!