Cercador

Llista categories

Reflexió

Un relat de: jOaneTa

No vaig pel mateix camí que va tothom, vaig per un solitari on només hi puc estar jo, les meves pastilles i una cutxilla.
Jo he elegit aquesta vida d'amargada i ara ja és tard per canviar de camí, sols puc avesar-m'hi i aprendre a conviure amb aquesta sensació de solitud i desesperació.
Pot ser, d'aquí uns anys, comprengui que la vida no és tenir gent al teu costat i accepti d'una vegada que he nascut per viure en solitud.

Comentaris

Afegir comentari

tots ens sentim sols algun cop...[Ofensiu]
bohèmia | 19-10-2007 | Valoració: 10
Però, no naixem per estar sols, i ens costa estar-ne. hi ha diferents tipus de solitud... Jo prefereixo la triada, uns instants en soletat no fan mal a ningú...
Sobretot si en aquests instants puc gaudir de frases com les que escrius.
Ànim!
La solitud...[Ofensiu]
BlauFosc | 31-08-2007
...és la companya més fidel que mai tindrem. Que ens hi adaptem o no, és cosa de cadascú...

:)

M'agrada llegir-te
sempre[Ofensiu]
diesi | 29-08-2007
val la pena seguir endevant, encara que sigui sol.

"cutxilla" és una fulla d'afeitar?

a part d'això m'ha agradat.

A mi també m'agrada aquest fragment d'Aloma :P és boníssim...

si vols entra al meu flog: www.fotolog.com/diesi

i mira el títol xD

un petó!

b#NaT#b
Hola.[Ofensiu]
Arbequina | 26-08-2007
M'ha agradat aquesta reflexió pausada sobre la solitud.
Jo crec que almenys un cop a la vida tots ens hem sentit així (encara que sigui sense cutxilla)...
Però el cert és que no estem tan sols, molt poca gent està tan absolutament sola. Ara bé, creure's així de sol pot ser una bona via de sortida al descontent que sentim amb nosaltres mateixos.

En fi, m'ha agradat.

Una abraçada i fins una altra.

Arbequina.
Camins diferents[Ofensiu]
TITÀNIA | 26-08-2007 | Valoració: 9
Jo tampoc vaig pel mateix camí que la majoria, fa temps que me n'he adonat, però potser és perquè no hi hem d'anar, hem nascut per fer camins alternatius, igualment vàlids, però més difícils perquè som diferents i la societat en la que vivim està a favor dels que són iguals.

Potser algun dia trobarem un sentit a tot plegat, i sino almenys ho haurem intentat. Crec que mai és tard per canviar, si de veritat ho vols per tu mateixa (no pels altres).

Ens llegim pel camí. Una abraçada,

Titània

l´Autor

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116195 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits

Biografia:

Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.

Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.

--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >