acabo de llegir els escrits que has publicat i m'han agradat moltíssim. Aquest saber posar l'absurd com la cosa més normal del món no te preu.

Com tot el que escrius, versos curts, clars i nets. Imatge entendridora que convida tornar-lo a llegir

Una situació que no crencretes, en una intemporalitat futura, lligada de forma determinant per uns fets que no especifiques, i tot això aconsegueixes lligar-ho, fer que el lector arribi al final i no se senti decebut. Moltes felicitats

Ho sento però no m'agrada, no ho puc entendre, que una noia es suicidi per això em sembla ridícul. Que un pare angoixat faci una fugidat pot ser lògic, però ni una carta, a la filla és impresentable

Es cert i alegra el cor veure que algú recordi els nostres origens. També que no faci acudints estúpids que no res tenen a veure en el món que vaig viure com a minyó escolta

dons si, com es feia abans i com es fa ara és el mateix, ho has expressat amb imatges sugerents i ritme embolcallador. També m'ha agradat el teu joc amb les rimes

m'ha agradat molt com expliques les diferents situacions, on és el personatge, què fa, com es relaciona amb l'entorn i com el vas definint, sense barrejar res i tot lligat. L'erotisme del relat és molt bonic, tant dur com podia ser i tan fi que ho has posat

bon ritme, llenguatge clar, poques imatges que tampoc calen, senzillesa en l'exposició que et captiva cada cop més i un nus a la gola en sentir un infant

és difícil escriure quelcom tant ínim i posar de protagonista l'altre, molt aconseguit, i amb tot i això sembla que hi hagi un retret en l'element repetitiu

versos curts amb ritme fàcil de seguir, d'enganxar-t'hi, fantàstica recreació de l'escenari i el fet, però el que més m'ha ecantat és la tendresa, vulguis que no, pel motiu que sigui, amb tota la ira desbordada i amb ganes que així sigui, recordar-te d'avisar l'altre que no prengui mal és molt bonic

lamento l'error de valoració, era el 10, no m'explico què ha passat

li trobo aquest sentit de l'humor que no fa riure, però fa gràcia. Certament és una història ben trista i massa freqüent, ara té mèrit el teu sentit de l'humor en una contesa com aquesta, de fet és del que m'agrada.
Pel que fa a la redacció a voltes m'he perdut, però ves per on ho trobo un mèrit teu, en una situació tant complicada i barrejada, una mica de dificultat al llegir et posa dins del quadre

tendre i clàssic, interessant, però pel meu gust sacrifiques massa a la rima, sembla que forcis el poema per a aconseguir-la, sent la rima qui ha d'estar al servei de la poesia

m'has deixat la pell de gallina, molt bo, de bon llegir

si més no per la tasca de treballar la "c" i no fer un nyap, certament m'ha agradat. tot i que no goso massa fer coses així, sóc partidari de l'exploració de sons i ritmes com a valor poètic en si mateix