el sol

Al Sol solet, de bon matí matinet, li diu la merla
-cuitat el jorn és fred.

Surt de la casa, darrera les muntanyes, sota l'horitzó
Saluda el bon pagès, encara més matiner, i al pastor que al fons de la vall té cura del ramat
-bon dia pastor, com anem?
-Bon dia Sol, esperant-te que m'escalfessis
-Va tot bé?
-Si home, ara quan t'aixequis una mica més cercaré la cabra que em manca
-Adéu
-Adéu
El crida el gall amb son primer badall
-déu vos guard senyor Sol
-bon dia senyor gall, i na gallina? I els pollets? Tots bé?
-Ja ho sabeu, un xic de pinso i algun cuc de terra, que hi hagi tall, i tira que te va
-Passiu bé senyor gall
-Passiu bé senyor sol
Mentre passeja, del riu un glop, de la bassa un xarrupet, de la rosada una gota, la més fresca i preuada.
Cerca l'aigua amb forces ganes, no se l'endu tota, que n'hi hagi pels moixons, les salvatgines i altres animalons; també pels ens si tenen set.
Surt la lluna, quan encara el Sol no ha marxat. S'apressa saludar-la, fa temps que no la veu. Li ofereix l'aigua que amb cura ha portat
- gràcies amor, no saps la set que tenia