La nit

Era tranquil·la nit espessa
per una freda boira humida,
quan el rostre d'una bella princesa
em va mostrar una nova vida.

Vida meva ara tu em nombres
quan jo sols sé dir-te amor,
són paraules, aquestes tant dolces,
són per mi el millor tresor.

Un tresor la nit m'oferia,
doncs la lluna em volia obsequià
però del millor tresor jo gaudia
i de la princesa em vaig enamorar.

M'enamora el teu rostre de dia,
m'endolceix ta mirada de nit,
ara que ets part de ma vida,
per a tu és aquest poema que he escrit.

Un poema per sols dir-te
que no et fixis en la rima,
fixa't sols en qui l'ha escrita
que és a tu qui més estima.