La ploma

Dóna'm la ploma mare
la ploma del pare,
és meva mare
la que sap escriure
els antics mots
qui recorda velles mètriques,
la ploma mare, la ploma que fou de l'avi,
la que encara escriu,
dóna-me-la mare
que ens roben les paraules
que el teu net no es dirà
com el teu net;
ni arbres ni moixons
conserven el mateix nom
ni el teu barri sabrà nomenar.
dóna'm la ploma mare
he d'escriure
abans no se m'oblidi
el parlar
el pare escrigué
t'estim
i l'avi a l'àvia
i el teu net
¿què dirà, mare?
mare, que ens lleven la història
la petita història
que el teu net
no coneix en patufet.
mare la ploma
si us plau
que la llengua se m'esmicola
en llàgrimes degotades
que la memòria
me l'omplen els altres
¡què li diré al teu net mare!
vull les teves paraules
al seu bressol
les que em deies a mi
les que et cantava l'àvia
les que vull pel meu net, mare,
mare
que no vull la ploma per recordar
que és la meva vida
i la teva
i la de l'avi
i la d'abans
i la del net
i la de després
que fórem castigats mare
que ho fórem per la ploma
enorgulleix-te'n
sé que ho fas
sé que tems pel menut
si no li dono la ploma
si no l'hi dono usada
si no la fa servir
ni tu ni jo
ni el pare ni l'avi
no haurem estat.
gràcies mare
gràcies per la ploma
perdona'm mare
pel que et faré patir
pel que el nen et farà patir