Altra nit sol

Un relat de: terrabastall

-



-adéu-siau
-adéu...
-ah i bones festes
-igualment...
-tu que fas aquesta nit
-anirem de restaurant
-vigila la carretera
-i els mossos, i tu?
-jo de pizzeria amb la xicota
-ah dons nosaltres a casa... que no hi ha els pares
-vigila pel setembre
-tonto...
-va adéu
-déeeu

per la televisió del bar continuen anunciant la fantàstica programació de cap d'any, amb el got a la mà m'acomiado dels saludats que se'n van amb la família o la colla

-adéu!!!
-bones festes !
-aquesta televisió cada any igual
-xec, quin és l'últim anunci de l'any?
-no ho sé, tens foc?
-gràcies

se m'acaba el temps, caldrà que marxi o encara faré tard. Pago, recullo el canvi, compro tabac - malgrat no em deixin fumar- i surto sense cap pressa ni ganes.
Arribo, em canvio com cal per a la nit i m'atanso a la taula. Ornada amb una garlanda espellifada, un angelet esgarrat i la intermitència de l'arbre llunyà, quasi imperceptible per l'excés de llum ambiental, també hi ha el pessebre que no puc veure des d'aquí i, que no falti, la gran buidor que m'ha de fer companyia tota la nit, una altra nit. M'asseguro que el telèfon tingui línia, que el timbre estigui prou fort, un xic de ràdio i esperar l'any nou.
S'acosten les dotze, l'hora màgica, l'hora en que tot pot passar i com quasi totes les nits de solitud a les dotze no passarà res, o no res de bo.
Amb les orelles atentes als sorolls importants, ensinistrades de fa temps - esquerra telèfon, dreta porta- faig el badoc amb el meu magí. Miro fotografies: el nen, tu, jo, vosaltres dos, els tres... penso amb l'últim adéu que li he donat en separar-me de vosaltres i m'has fet tornar, que el nen plorava, que volia fer-me un petó i dir-me adió. Per una vegada seré sincer i afirmo que altres nits de soledat no estic tant malenconiós, però aquestes de festes casolanes... uf com costen de pair. El telèfon no sona, la porta tampoc, m'aixeco de taula, arribo a la paret, torno contant les rajoles - n'hi ha tantes com sempre- m'assec, silenci total... la ràdio reviscola inesperadament amb un crit d'alerta, dotze campanades i molt de xivarri. La tanco, què feu? heu anat a dormir? t'ha donat guerra el nen? ha demanat per mi? li has explicat per què no soc amb vosaltres? per favor, li has explicat ¿oi que si? pot ser és massa petit per entendre la meva absència, però se n'adona perfectament d'ella, prou que m'ho has dit més d'un cop, i jo me n'alegro de la seva tristor, i em sento malament i em sento bé... el demà s'acosta amb tota la parsimònia i alguna aturadeta, deixant que em consumeixi a foc lent. Saps que demà vindré, amb els ulls vermells i la força al cor, que les cames fan figa. Demà quan em tregui l'uniforme blanc i el company hagi entrat el seu codi a l'ordinador, tornaré a casa, t'abraçaré amb força i et faré un petó mentre el nen reclama "vui pujar unpetó unpetó" aferrant-nos als dos, aferrant-nos als tres

als companys que han tingut guàrdia una nit d'aquestes

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer