El dia que el món va començar a anar millor

Un relat de: zigonni balcatrena

Del dia que el món va començar a anar millor, ningú en sabria dir quan ni com, però un servidor, que es reserva el dret d'ocultar la font per no decebre el sector lliure-pensador, pot datar l'esdeveniment en un dimecres a tres quarts i mig de cinc de la tarda. El lloc no ve al cas perquè no és vinculant. El que allà succeí, determinà el curs de la història de la mateixa manera que ho hagués fet havent-se esdevingut a les antípodes del mateix punt. I seguint la lògica determinista, el fet en sí tampoc alterà el producte.

Però sí puc avançar, per constància documental o per curiositat (depenent del negociat del lector) que no es tractà tant d'un fet actiu, dels que impliquen una acció per part de l'interessat, com d'una actitud passiva, de les que deixes de fer quelcom i amb això s'engega una altra maquinària. El cas és, que un lladre abortà un robatori després d'un atac de clarividència. En cap moment va ser conscient del caràcter conspiratiu i mundial d'aquella deserció gremial que atribuí a un penediment més aviat forçat per l'enèssim ultimàtum de la seva companya.

La segona acció pròpia en la cursa de redempció mundial, i dic pròpia perquè en seguiren moltes d'altres però que pertanyien al decurs natural dels fets que s'haurien esdevingut de totes maneres, no arribà pas inmediatament. Com una locomotora de vapor, els primers moviments, tot i una aplicació energètica desbordant, eren lents i espaiats en el temps, amb clara tendència, però, a l'exponencialitat… Però bé, em podria allargar hores descrivint fets que d'altra banda no tenen una excepcionalitat preferent a d'altres que tots hem viscut sinó fos per l'alteració cosmològica que suposen.

De vegades el fet en si no és tan resolutiu com les seves conseqüències; fins i tot, per un mateix final trobaríem infinits causants diferents a una papallona. Com si el futur no depengués del passat, podríem reescriure la història mil i una vegades que tornariem al mateix punt del camí on ens trobem.

Per això, de les accions que en seguiren només puc dir que foren tan determinants per la millora del món com les que haguéssim escollit aleatòriament d'un llistat de totes les bones accions imaginables. En destacaria però el caràcter creixent, no només en quantitat i freqüència, si no també en trascendència mundial, de manera que les alteracions de consciència amb finalitats salvadores començaren a afectar a directius d'empreses internacionals, científics eminents, líders espirituals i caps d'estat de grans potències. En cada cas, una ordre, una mirada, un discurs, un clic… Frenava un conflicte, trobava una vacuna o erradicava un mal hàbit.

El món canviava i ningú s'hi avenia. Acostumats com estem a tant dolor val a dir que l'estat de benaurança despertà esverament en certs sectors i voluntat d'apropiació d'autoria intel.lectual en d'altres. Alguns savis trobaven l'explicació en la inèrcia positivista que té la ment humana que per evolució anul·la les manifestacions negatives, mentre que els economistes conjecturaven el triomf del sistema capitalista ben portat.

Pobres,... Si ho sabessin!!

Comentaris

  • No se què comento[Ofensiu]
    bocidecel | 24-06-2008 | Valoració: 10

    He llegit diversos relats teus, tots frescos, desconcertants, divertits, diferents, d'aquells que acaben dibuixant-te un somriure o una riallada.

    Comento aquest perque és un relat que aconsegueix captivar des que comences la primera paraula fins que arribes a la darrera. Tot això sense explicar cap història precisa, amb un cúmul de detalls que t'incentiven a cercar un argument. És un gran mèrit.

    Una abraçada.

  • lligant inconcrecios[Ofensiu]
    terrabastall | 16-06-2008 | Valoració: 9

    Una situació que no crencretes, en una intemporalitat futura, lligada de forma determinant per uns fets que no especifiques, i tot això aconsegueixes lligar-ho, fer que el lector arribi al final i no se senti decebut. Moltes felicitats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: