El que has de saber

Un relat de: Dolça Parvati

Si em conegueres sabries
que no m'interessa
en què et guanyes la vida
però sí que t'agrada el que fas.

Si em conegueres sabries
que no em preocupa
que tingues un amant o molts
però sí que els vols de tot cor.

Si em conegueres sabries
que no m'importa
si ets ignorant o saps molt
però sí que sents amb emoció.

Si em conegueres sabries
que tant se val el que de tu espere jo
perquè ets tu el teu centre i suport.



Comentaris

  • Ser un mateix[Ofensiu]

    Només ens ha d'importar l'essència de l'ésser humà per estimar-lo, la resta és accessori.

  • Ser enssencials[Ofensiu]
    Anagnost | 13-02-2008 | Valoració: 10

    Tot esperant un nou lliurament teu, me'n vait a un dels teus poemes "antics" i em trob amb aquesta delícia, d'una profunda senzillesa, o d'una senzilla profunditat. Ser el que som, ser fidels a nosaltres mateixos i als demés. Ser essencials. Quines belles paraules.

    Et continuaré llegint amb tot esment.

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    terrabastall | 30-01-2008

    és difícil escriure quelcom tant ínim i posar de protagonista l'altre, molt aconseguit, i amb tot i això sembla que hi hagi un retret en l'element repetitiu

  • Saber, sentir, dir[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-01-2008

    El que et vull dir és que ha estat un goig descobrir-te i llegir coses teves!

    Aquest poema, aparentment senzill però de contingut interessant i basat en la repetició d'un estructura que li ofereix un matís condicional, de possibilitats sense certesa, és un bon tast de la teva obra, que intentaré conèixer millor en successives visites al teu espai.

    Tornaré a passar, doncs, però entre tant et desitjo un feliç Any Nou ( ja sé que no és una frase gens original, és clar, però t'asseguro que és sincera! ) i t'envio una abraçada per celebrar la coincidència d'avui,
    Unaquimera

  • Tu ho saps...[Ofensiu]
    franz appa | 30-12-2007

    Saviesa, saviesa i coratge demostres en aquests versos, la saviesa d'estimar sense ofegar -cosa sempre difícil-, no solament per deixar estimar l'altre sinó fins i tot per valorar el que aquest sàpiga estimar ("no em preocupa/
    que tingues un amant o molts/però sí que els vols de tot cor.")
    També crida l'atenció l'aposta per l'emoció, més que per la raó ("no m'importa/si ets ignorant o saps molt/però sí que sents amb emoció."). Cosa que fins i a cert punt va en contra del meu comentari, me n'adono, però la saviesa té camins inescrutables... Hi ha una saviesa que rau més en parts del cos i l'anima allunyades del cervell, que es desvettlla per camins aliens a l'estudi i l'anàlisi lògica. Tanmateix, no vull seguir per aquest camí, m'estaria carregant el que té de natural, senzill, vibrant i emocionant aquest poema.
    Cal deixar-lo fluir dins del cap, o del cor, o de les mateixes venes, per saber com ha fluït dintre teu... i cap enfora per al nostre goig i gaudiment.
    I apreciar aquest rotund i immillorable darrer vers, exaltació de la responsabilitat pròpia i de l'alegria de la llibertat!

    Un petó, .. espero que el poema t'hagi desbloquejat el buit en la confessió del proper relat amb què ens delectaràs als teus seguidors de RC.


    franz



Valoració mitja: 9.33