a l'hara baixa

Un relat de: terrabastall

A casa meva, quan jo era petit, hi havia una galeria coberta, davant un pati de dimensions considerables, més enllà uns quants pins, un camp de terra amb porteries de futbol i després un carrer que només tenia cases en un costat, cases fetes a l'antiga muralla romana, en alguna d'abandonada hom hi veia créixer l'herba, en algun tros podies veure-hi una petita torre, no pas un punt fort, sinó un sortint quadrat per defensar el llenç de mur des del flanc, que ara servia perquè la lluna es posés romàtica sobre una tronera de canó anglès. A voltes, al tornar a casa a l'horabaixa hi trobava una estranya solitud, potser millor melangia, era un no sé què que no quadra. Hi havia claror però poca, un silenci harmoniós, una buidor que ni era falsa ni era veritable. Acostant-me al menjador veia la galeria, el lloc on fèiem vida, emmarcada per les parets que havien aguantat la porta i l'esglaó de la terrassa que fou temps enllà. Allí, vora la finestra, agafats per la cintura, hi havia el pares mirant la lluna, penjada sobre l'antiga muralla. No es deien quasi bé res però tampoc callaven, sense fer massa soroll, amb mitges paraules que tenien significats immensos per a ells dos, fornits al llarg de tants anys. Hi eren ells, no res ni ningú més, tant lluny quedava el carrer, i jo mateix dubtava de ser allí, fins i tot d'ésser. La muralla et feia perdre la noció del temps, els pins et llevaven la noció del lloc i la lluna podia explicar-t'ho tot, però no gosava acostar-m'hi, no volia trencar la litúrgia d'amor que estava veient.
No sé per què m'ha vingut aquest record al cap, ni el del pare guaitant sol a la finestra quan mirava la lluna tot sol, ja tot sol. Se m'ha fet un nus a la gola, d'aquells forts que fan saltar la llagrimeta.
-papa, papa ¿ploro?
El menut, el meu menut. No puc contestar-li. Dir una paraula em faria sanglotar. Agafat de la mà amb la meva muller miràvem la lluna, allà a l'hora baixa, sense dir res, amb el llum apagat i uns llavis al front

Comentaris

  • a l'hora baixa[Ofensiu]
    ANEROL | 24-04-2008 | Valoració: 10

    i a l'hora alta m'han vingut llàgrimes als ulla. M'ha agradat el relat des del començament