Kata-krak!!

...és pitjor i no és cas d'agafar cap mal lleig. Per tant, trencar plats, gots, copes, taules, cadires, testos...el que calgui. I alliberar el dolor, la ràbia, la indignació, la pena, el que sigui.

Sempre hi ha nous plats per adquirir a mil botigues i n'hi ha de ben macos...per tornar a començar!!!!!

Mena dels plats de terrissa o de vidre verd.

Jo no puc afegir-hi més paraules que les que t'han dit, sols signar-les totalment d'acord, noia, quina trencadissa tan gràfica!

Ara et faig entrar a la meva llista dels preferits.
una abraçada

Ferran

M'agrada la força expressiva d'aquest poema, gairebé puc sentir el soroll dels plats en trencar-se, i gairebé puc sentir el soroll de l'ànima d'aquest jo poètic que també s'esmicola per dins.
Un plaer llegir-te.

Has trencat moltes coses: espero que hagis quedat descansada!

Gràcies pel teu comentari al meu poema.
Estic en un moment poc fecund, diferent al que em trobava quan vaig enviar el que vas llegir.
A reveure, SB

Molt musical...
Has aconseguit una bona banda sonora.
Felicitats...

Potser t'has quedat sense plats, però el poema que n'ha sortit de la trencadissa val la pena ;-)



Petons.

Escolto... escolto atentament i imagino l'escena... llegeixo i faig meves les emocions descrites... i sento el dolor, la ràbia, la impotència, la desesperança, el desig d'un consol que se sap, en aquest moment concret, inabastable.

Un poema viu i amb personalitat pròpia!

Uns versos plens de caràcter...

Una abraçada per a tu, ben forta,
Unaquimera

Alliberada et deus sentir.

Llegint-ho m'ha sigut molt realista...


Felicitats,

Pels sentiments evocats.
Per la proximitat.

que remarques en l'expressions en majúscula, les he llegit posant-hi el to. Molt lograt.

trencar tota la vaixella. Amb tota la trencadissa , més tard s'aconsegueix una major reconstrucció.
Felicitats pel ritme, la tendresa i la vitalitat que transmets !

M'encanta aquesta trencadissa.

versos curts amb ritme fàcil de seguir, d'enganxar-t'hi, fantàstica recreació de l'escenari i el fet, però el que més m'ha ecantat és la tendresa, vulguis que no, pel motiu que sigui, amb tota la ira desbordada i amb ganes que així sigui, recordar-te d'avisar l'altre que no prengui mal és molt bonic

encertat de ple. I el poema, una descripció magnífica de com a vegades sentim que se'ns trenca l'ànima amb aquest dolor punyent que és tant semblant a aquesta trencadissa teva.
Una abraçada