A l'aire lliure

Com cada any a casa en Jordi celebren una barbacoa amb els amics al jardí. L'any passat en Jordi va estar treballant de valent per assegurar-se que tots els seus amics tinguessin la carn a punt, uns la volien més feta i altres gairebé crua. Quan els amics tenien la panxa plena es va disposar a menjar ell. Quan començava a degustar la fabulosa xistorra DO de Navarra va notar fum de tabac i va parar un moment, a dos metres tres dels que havien acabat van començar a fumar amb la mirada perduda que tenen els ionquis quan tenen el mono, en Jordi els va dir que ell encara no havia acabat de menjar, ells van contestar que estaven a l'aire lliure i per tant no molestaven a ningú. Aquell dia en Jordi es va mossegar la llengua, va preferir no dir el que pensava i va seguir menjant carn a l'estil fumat.
Aquest any en Jordi ha comprat la mateixa xistorra DO de Navarra, les mateixes botifarres DO Plana de Vic i la resta de menjar de la millor carnisseria del poble. Ha tornat a passar el mateix: en Jordi ha servit a tothom de la millor manera i després ha menjat ell, en el moment de menjar, les mateixes persones, amb la mateixa mirada, han començat a fumar. Als pocs segons de començar les cigarretes i just abans que els seus pulmons enfosqueixin encara més un d'ells ha parat:
-Què és aquesta pudor?
-És veritat, què és? - diu l'altre.
En Jordi intervé amb la boca plena, ja sap que no és d'educació parlar amb la boca plena però el moment s'ho val.
-Us molesta? És que acabo de tirar una bomba fètida que vaig comprar als xinos que estan al costat de la carnisseria, em venia de pas.
-Però per què collons tires una bomba fètida? Carda una pudor horrible!
-És un vici nou que he agafat, no crec que us molesti perquè estem a l'aire lliure.