El final m'ha despertat un somriure que no sé ben bé si ha estat graciós com el paradís o amarg com els veïnats.

M'ha agradat. Tal volta pel meu gust el nus del relat podria prendre cap una altra direcció. Crec que hauries pogut ser un poc menys tòpic. Genètica i terror. Per què no genètica i esperança?.

Relat nostàlgic i quasi màgic d'una Mallorca que per sempre hem perdut. Jo me'n record que quan era al·lot només volia que la nostra ciutat i la nostra Mallorca es semblàs a les grans ciutats i països que sortien per la televisió i el cinema. Però ara que soc major també tenc aquest sentiments per un temps passats que no tornaran, malgrat que hi ha més gent de la que pensam que els fa enyorança aquell bon viure. Però si ens fixam tenim el que com a col·lectivitat ens mereixem; i ja sabem que tot porc teu el seu Sant Martí, i aquest és el nostre: el ciment i la anihilació de la nostra personalitat com a poble.

Hola, Bruixeta:
A part de les faltes, que tothom fem (jo el primer, i segur que fins i tot qualque escriptor consagrat) el que et colpeix d'un relat és el que diu. I tant bé ho deus haver dit, que en les faltes no m'hi he fixat fins que he llegit el comentari de n'AnNna. Per tant el bessó per a mi és bo.
Arreveure.

Tots evocam el cos d'un altre. El que no sabrem mai quin és el cos evocat per l'autor, el real o el que li agradaria. Però aquí està la màgia de la escriptura cada un evoca el que desitja.

Hola, Gerar: és un plaer que en temps en què tothom tira pel seu compte encara quedi aquest sentiment d'unió de tots els territoris de parla catalana. Separats, cada dia haurà un altra Almansa. Junts qui lo sap!.
Enhorabona pel teu poema.

No hi ha res més a afegir, tot déu i tota religió és feta pels homes i per als homes., per tant contradictòria com el mateix home.

El teu poema m'ha agradat. Trob que té moments més engrescador i rodons que d'altres, la qual co és natural. La valoració que te n'he fet no és per aixafar-te la guitarra, perquè llavors en quina nota valorarem la perfecció?.
Una abraçada.

Qui pot transfalsar tant un homo, si no és una femella, encara que sigui un felí.

Avui en dia en què tothom és defensor de la pau, tolerant, però no compressiu amb els altres, malgrat fer i fer apologia de la guerra (encara que sigui preventiva); aquest relat és una llum d'esperança en la foscor..
Desig de tot cor que el missatge s'estengui com a taca d'oli.

Per a mi bona i suggerent descripció de la relació amorosa. Aquí a més de sexe hi ha una tendra passió i amor, si més no en aquest moment tant ítim.