Evoco el teu cos

Un relat de: Llibre

Evoco el teu cos.

Somnio la pell ardent
acaronant-me
en una abraçada ferma.

T'anhelo els llavis
besant-me
en un passeig etern.

Evoco el teu cos.

Somnio les mans
cercant-me
el plaer més intens.

T'anhelo la boca
xuclant-me
petons d'argent.

Evoco el teu cos.

Somnio.
Anhelo.
Desperto
i no hi ets.

Anhelo.
Somnio.
Em llenço
al no-res.

I mentre em deixo caure
...
evoco el teu cos.

(25-3-2005)

Comentaris

  • Una explosió de sentiments...[Ofensiu]
    brideshead | 29-04-2005

    ... que transmet al lector tot l'amor tota la passió, tota la nostàlgia, tot el dolor... perquè més enllà del desig i de l'estimació, jo he vist en les teves paraules dolor, patiment per la persona estimada... perquè no hi és, i només pots evocar-la.... imaginar que et llences al buit, perquè sense ell, no hi ha res més... només el no-res...
    Buff, vaja quin altre poema que has escrit, Llibre! En la primera lectura m'ha semblat "auster" fins i tot, però en rellegir-lo, l'austeritat ha esdevingut grandiositat...
    Un peto-net!

  • El poema que tots imaginem[Ofensiu]
    Pere Sol | 27-04-2005 | Valoració: 8

    Crec que has sabut reflectir en aquest poema totes aquelles idees que ens venen al cap quan evoquem el cos de la persona estimada, o simplement desitjada. Reflecteix molt be la passió i el desig. Enhorabona. A reveure.

  • cos real o imaginari[Ofensiu]
    TAF5759 | 27-04-2005 | Valoració: 9

    Tots evocam el cos d'un altre. El que no sabrem mai quin és el cos evocat per l'autor, el real o el que li agradaria. Però aquí està la màgia de la escriptura cada un evoca el que desitja.

  • ja se mes[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 27-04-2005 | Valoració: 10

    he enviat al meu cosi un quans llibres me he oblidat dirli que ets de la nostra terra si mes no
    i que jo tambe en tinc de ganes de coneixet. potser ets de san carles?.
    no et trenques el cap en aquest trencacolsques de qui som.
    i felicitats pe el arbo del 2004
    pasamos el teu e. mail a la dresa que te ha enviat el ferran montsia01@hotmail.com gracies silvia

  • " Desperto i no hi ets "[Ofensiu]
    kispar fidu | 12-04-2005

    Evoco el teu cos i anhelo el teu aire. Necessito la teva presència. Necessito omplir-me de la teva essència i sentir-te dins meu. Evoco el teu cos, per sentir el teu tacte, olorar el teu perfum i escoltar la teva dolça tendresa. Necessito que em captivis, per sentir-me tota teva. I per això evoco el teu cos. Tant de bó no despertés sense trobar-te al meu costat. Tant de bó. a l'obrir els ulls, notés la dolçor dels teus ulls, i el suau tacte dels teus llavis.

    Molt bonic!

  • M'agradat[Ofensiu]
    AINOA | 30-03-2005 | Valoració: 10

    Molt fort te que ser aquests sentiment, quant ets capaç de evocar el seu cos i somnia tant intensament.
    molt bonic.

  • entre el somni i la realitat?[Ofensiu]
    ROSASP | 27-03-2005

    L'absència del seu cos, el delir de tindre'l, un somni on tot s'amara del neguit i el dolor del no conseguir tocar la passió que tot ho envolta.
    Crec que és un somni, perquè en els darrers versos no apareix el desperto.
    La caiguda al no-res, és una aterrada a la realitat, on pel camí, encara queda l'encís d'un somni tan intens...
    Almenys, aquesta és la lectura que en faig jo, entre el somni i la realitat.
    M'agrada molt, sobretot la força vertiginosa, barrejada amb la suavitat de la caiguda final.

    P.D. Respecte al comentari de si el poeta té de mostrar els seus sentiments i sensacions a traves de la poesia, sense recurrir a paraules que amaguin o camuflin una mica el què realment voldria dir, penso de tot cor que llavors aquell poema és una enganyifa per a ell i encara que quedi bonic als ulls dels demés, per a ell mai ho serà...
    A tots ens fa una mica de recança mostrar els sentiments, però crec que els poemes són troços de nosaltres i com a tals han d'estar sincers amb nosaltres mateixos.
    Gràcies per tants comentaris i reflexions!
    Un petó!

  • ja som dues[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 26-03-2005

    el teu poema va en la mateixa linea del meu "mai arribaré a coneixer el teu cos" i ara posant una mica d'humor, potser és millor ... ja m'entens ..

    Abraça ect ...


    Conxa

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Llibre

160 Relats

1347 Comentaris

287992 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero