Amb xocolata

En Roger passejava Rambles a vall. En Roger caminava embadalit, bocabadat i no se'n sabia avenir. Com havia canviat la seva ciutat!. El comportament de la gent, antany erràtic, avui era ordenat. La gentada es movia com un riu dins el seu jaç. Però, també, el comportament dels homes i les dones havia canviat prou. Abans eren els homes qui s'adreçaven a les dones: fent-les-hi copets d'ullet, deixant caure qualque floreta... Però ara, ara... ara era a l'inrevés!. No s'ho podia creure. Les dones - joves, madures i grans - sense cap mena d'excepció, sense cap tipus d'empegueïment, es dirigien als homes, a tota casta d'homes - sense distinció d'edat - llançant-los floretes, de les més fines a les més barroeres. Però no s'aturava aquí la cosa. Si et descuidaves, fins i tot la més fines o la més respectables, et ficaven mà al cul i fins i tot a l'entrecuix, sense cap mena de pudor.

En Roger, astorat com estava, reflexionava. Feia vint anys que era fora del país. S'havia exiliat al Brasil quan en tenia divuit. No per cap persecució política. No, senzillament, s'havia sentit agredit per la civilització occidental - eren temps de creences utòpiques sobre la natura i el proïsme -, i havia volgut fer un canvi d'aires a un altre lloc amb un estil de vida més festiu i apropat a la natura. Doncs, reflexionant, se n'adonava que fins i tot allà, al Brasil, on els costums sexuals són relaxats, i la dona no sent cap mena de pudor de parlar de temes sexuals, i fins i tot d'agafar la iniciativa en certes circumstàncies, els homes la seguien duent, la iniciativa, en aquests afers, en termes generals. No, no, definitivament no entenia aquest canvi de papers tan dràstics que observava i patia.

En Roger encara estava sumit en les seves cavil·lacions quan un grupet de quatre dones se li atracà. Una, la més agosarada, li amollà:

- Qui fos tassa de xocolata per sucar-hi el teu melindro, noi!

En Roger, que ja se n'esperava una, àgil de llengua, li replicà:

- Qui fos l'afortunat de sucar-lo dins les vostres!

No havia acabat la rèplica quan la més madura, mentre li ficava mà a l'entrecuix, li enflocava a cau d'orella:

- Xato, vine amb mi i hi oloraràs la seva sentor.

En Roger féu una mirada a la dona, i el que va veure no li va desagradar. Es tractava d'una quarantina de carns fermes, mames exuberants i cames llargues. No s'ho pensà dos pics per contestar-li:

- La teva xocolata no em desagradaria, però també m'agradaria una altra de menys espessa.

La dona, amb els ulls que llençaven espurnes de desig, s'atansa a una joveneta amb cara de no haver trencat un plat. Xiuxiuejaren uns mots a cau d'orella i, després de l'assentiment de la noia, la dona va anar cap a ell i digué:

- Però amb la condició de què les tassetes no siguin només per a tu.
- D'acord -va contestar-li.
- Anem a ca nostra, segueix-nos.

Canviaren de direcció i pujaren Rambles amunt. No duien ni cinc minuts quan les dues dones entraren a una finca d'estil modernista seguides per en Roger. Pujaren fins el tercer pis, i la noieta tragué una clau, la ficà dins el pany i la féu rodar. Els grinyols que es produïren semblaren que despertarien a tot el veïnat. La més jove, ficant-li mà al cul, l'empenyé cap endins, alhora que deixava anar:

- Entre home, que avui sabràs què és una bona tassa de xocolata desfeta.

Entre les empentes d'una i de l'altra, el ficaren dins la cuina. Era una estança àmplia i clara, amb una taula rectangular al bell mig. Mentre la més gran, que ben bé podia ser la mare de la noia, s'atansava als prestatges i collia una barra de xocolata, la noia encetà amb ell una conversa distesa sobre la xocolata desfeta. Li explicava característiques dels diferents tipus de xocolata: que si el color, que si l'aroma... En Roger se l'escoltava mentre els seus ulls no es podien apartar del seu escot. Escot rodó, escot generós, escot on les seves mamelles aguaitaven a l'aparador com poncelles de roses oloroses al jardí de l'Hort del Rei. Ella, encara que amb carona càndida, múrria per experiència, sense amagar un somriure encisador, se n'adonava de les mirades lascives d'en Roger. Això encara l'excitava més i feia que la seva llegua humida es refregués amb desimboltura pels llavis, humitejant-los, la qual cosa els donava un centelleig d'ambre.

A en Roger tot allò plegat el posava a cent. En Roger no se'n podia avenir d'ésser tan afortunat, de què se li presentés aquells plats tan mengívols a la seva taula. Na Roser, la noia, amb naturalitat, es va disculpar i es dirigí cap a na Carme, mentre li deia que s'assegués una estona:

- Has d'estar cansada, fes companyia al nostre amic - li digué, mentre la seva petita mà li acaronava les seves superbes natges.

Na Carme, amb un somriure, s'aturà de preparar la xocolata desfeta i s'atansà a la taula on era en Roger. En Roger corprès per la visió encisadora d'aquelles cames, llargues i brunes, que es movien amb una cadència embriagadora al ritme d'uns malucs rotunds, si abans no podia enretirar la seva mirada de l'escot de na Roser, ara no ho podia fer de l'entrecuix de na Carme. Na Carme, no val a dir-ho, que sabia el que li passava pel cap al foraster que havia convidat a casa seva, li féu cinc cèntims de la xocolata desfeta que tastaria:

- T'estem fent dues tasses ben diferents: una d'espessa i forta, l'altra lleugera i suau. Esperam que en gaudeixis de les seves aromes, tant com nosaltres. Perquè les gaudeixis per separat o en puguis fer una mescla d'allò més excitant. Però ara les hem de deixar refredar. Mentre, ets pots desvestir a la cambra que hi ha en sortir de la cuina a mà dreta. Nosaltres dues tot d'una tornarem - . I, havent dit això, també en sortiren, de la cuina.

En Roger, encara mig confús per la velocitat de vertigen a què s'havien desenvolupat els esdeveniments, es dirigí cap a l'estança indicada com un cec que caminàs a les palpentes dins una cambra desconeguda. Es desvestí matusserament i tornà a la cuina. En entrar es trobà ambdues dones abillades amb davantals blancs damunt dels seus cossos nusos. Tant a na Carme com a na Roser, d'esquenes a la taula, el davantal les emmarcava els malucs: malucs rotunds els d'una, gràcils els de l'altra. La sina de les seves natges turgents es dibuixava com una vall esponerosa entre muntanyes arrodonides. Ambdues dones, en sentir entrar en Roger, es giraren alhora i contemplaren com el melindro amb el que havia de fer sucadetes estava encabritat, pareixia talment un cim que sorgís dels núvols que l'en revoltàvem, núvols de pel rogenc arriçat.

Conxorxades, les dues dones, es miraren l'una a l'altra, i mentre la seva boca dibuixava un somrís de complicitat, els seus ulls deixaren anar espurnes de desig mal contingut. En Roger, en tenir ambdues dones de front, s'adonà que mentre la més jove deixava entreveure per l'escot del davantal uns pits que volien traspassar la quasi transparent tela, el davantal de la més major amb prou feines podia encabir els dos pits que volien sorgir com dues piràmides d'un desert de sorra.

- Vine, Roger. Digué la més gran. Ara la xocolata ja és al seu punt.

Les dues dones, a l'uníson, es desempallegaren de la seva respectiva peça de cuina. Tot seguit s'estengueren sobre la taula, i amb molta cura, vessaren cadascuna la seva xocolata tèbia a la tassa del seu entrecuix, i digueren a la vegada:

- Vine, Roger. Liba de les nostres tasses.

En Roger no es féu esperar, s'abraonà sobre les dones i degustà l'exquisida xocolata dins d'aquelles tasses - tasses de terrissa femenina, tasses modelades amb exquisidesa i mestria -. La seva llengua juganera anava botant des de la delicada tasseta de cafè italià de na Roser a la tassa - aquesta sí, de xocolata desfeta- de na Carme. Ambdues dones, exultants de plaer pel suau frec de la llengua juganera d'en Roger, quan ja no pogueren aguantar més aquell joc - joc que les feia embogir, però que malgrat tot no les permetia arribar l'èxtasi - aturaren la golafreria del foraster. I la major, prengué la paraula:

- Déu meu, noi! Suca el teu melindro dins les nostres tassetes!.

En Roger sense fer-se de pregar, després de dubtar una mica per quina començar, encarà el seu tibat membre cap a la tassa més propera, la de na Carme. La dona, en sentir com el melindro hi sucava sense aturador i amb energia, pareixia embogir. Les seves mans crispades s'aferraven a les cuixes de la seva amiga. Mentre, aquesta, alçant-se de damunt la taula, atansà la seva tasseta a la boca de la seva companya, que, amb avidesa, hi xuclà tota la xocolata desfeta del receptacle brindat, modelat per la natura amb tanta delicadesa. En poc temps els llavis de la vulva de la noia quedaren al descobert, i a cada xuclada que hi donava la dona més s'exacerbava el plaer que la noia sentia al seu entrecuix.

A en Roger l'escena el colpia d'allò més. El seu membre tumefacte era a punt de rebentar. Quan ja es pensava que no podia aguantar més, sentí la mà ferma de la noia que premia la base del seu membre i com, a pleret, la tibantor d'aquell melindro seu, embogit, deixava pas a un lleu relaxació que alleugerí aquella necessitat de rebentar en un èxtasi foll.

Sense saber com, na Carme, que estava al seu davall, llenegant per damunt del taulell de la taula, fou substituïda per na Roser. La noia, inexplicablement, durant tota aquesta maniobra no havia amollat el seu melindro i, amb una precisió de cirurgià, se'l introduí dins de la seva tasseta. En Roger notà com passava d'una tassa de xocolata a una tasseta d'expresso. Malgrat l'extraordinari plaer que li proporcionà na Carme amb les seves rítmiques contraccions, prement el seu melindro amb extraordinària sapiència, la noieta, amb la seva tasseta estreta i aquella mà prima i delicada prement-l'hi amb cura i fermesa a la base del seu alzinat membre, el transportà al nirvana. No era, com aquell que diu, començant a fer mulledetes, quan la llengua de na Carme s'introduí dins la seva boca, cercant amb fruïció el ferre
ret en el seu cau. Na Carme era una dona amb taules i apassionada; la seva mestria besant el féu sentir-se un col·legial. La serp de la dona se li entortolligava al voltant de la seva llengua produint-li calfreds de passió.

En Roger estava al paradís, gaudint d'aquelles dues hurís; però sense saber com ni per què, les dues alhora, se'n retiraren i el seu melindro i el seu ferreret es quedaren sense sucar. Davant la seva perplexitat, na Carme i na Roser es muntaren un 69, 69 espectacular. Na Carme, al damunt, na Roser al davall. Na Carme amb el seu pitram ufanós penjant i balancejant-se com n'Eloi la campana grossa de la Seu, mentre els dos pujols de na Roser apuntaven orgullosos cap al cel. La veritat sigui dita, si abans, amb el concurs d'en Roger, les dues dones semblaven perdre els sentits, ara, amb el joc encetat només entre elles, l'atmosfera que es respirava arreplegava tanta electricitat estàtica com la d'una tempesta gegant del mig-oest americà.

A en Roger, això de passar d'actiu participant a simple comparsa el deixà fred com un glaçó. Però tal situació no li durà prou perquè el seu membre es desfés com un melindro dins la xocolata desfeta fumejant... Observant les dues dones, es fixà en les natges de na Carme esbatanant-se al seu davant i deixant al descobert una deu miraculosa. Tot d'una s'hi atansà, i collint la xocolatera de na Roser deixà anar un rajolí de xocolata suau i aromàtic que en mixturar-se amb l'aroma de la dona va produir una sentor a jovenesa i mestria sense comparança. Amb les seves mans acaronà aquelles natges teses i madures, atracà el seu ferreret a la deu màgica de la dona madura i fruí de l'aromàtica xocolata... Cada pic que la seva llengua fregava les intimitats de la dona, aquesta movia compassats els seus malucs alhora que un gemec sord s'escapolia de la seva gargamella. La dona, amb suavitat i decisió, engrapà el seu melindro i el menà dins de la seva deu. A l'inici es resistí a entrar-hi. Però, a poc a poc, i guiat per aquella mà experimentada i sàvia, fou obrint l'estret congost que hom diria inexplorat - pecant d'innocent.- En Roger era la primera vegada que n'explorava un, i tot sia dit, no podia haver-ne trobat un de més adient -a l'estretor pròpia del vas s'hi aplegava el saber fer d'una dona experimentada i que dominava tot el seu cos. - Estava a punt d'escórrer-se quan, per segona vegada, na Roser, amb la seva mà tendra i entenedora, li premé la base del seu membre a punt d'explotar. La urgència s'aturà. I per segona vegada, les posicions de les dues dones s'intercanviaren, i sense amollar la seva pressa ni sense deixar de libar de la tassa de na Carme, na Roser menà el membre d'en Roger fins a la seva deu, on l'home, d'esma, havia deixat anar un rajolí de la xocolata espessa. Ara l'amalgama de l'aroma de la noia amb la xocolata espessa resultà d'una olor d'embriac que s'enlairava cap a les seves fosses nasals i que explotava dins el seu cervell - com podia ser que la mescla anterior no li produís la mateixa sensació?!- Els moviments dels seus malucs cada pic eren més violents, i quan semblava que anava a arribar a l'orgasme, la cadència començà a minvar a poc a poc fins a quasi aturar-se.

En Roger, aprofitant l'aturada, tornà collir el control dels seus pensaments i s'adonà que si la deu de na Carme fou estreta, la de la noia era... era... tan... No se n'avenia com hi podia sucar dins aquella tasseta més minsa que la d'expresso, era tan i tan de minsa! Però el fet era que aquella estretor, a pesar de tot, encara el feia embogir més. En Roger, quan va explorar la deu de na Carme ja es pensava que el vas seria insondable i, després... que era el súmmum del plaer. Estava amb aquests pensaments quan na Carme, que era al davall, engolí els seus testicles, i amb gran dolcesa, va joguinejar-hi amb la seva llengua. Ara sí, ara sí que s'anava a escorre. Però no. Ara era la mà de na Carme la qui no li ho va permetre.

En Roger estava desesperat. Tres pics avia arribat a la vorera de l'orgasme i per tres pics l'havien aturat. Però allò que el va deixar amb un pam de nas fou el que succeir a continuació: les dues dones, oblidant-se d'ell, es concentraren en llur plaer. En libar mútuament d'ambdós sexes, les seves goles deixaren anar gemecs de goig alhora que els seus cossos es contorsionaven. Arribaren les dues a l'orgasme i un esclat de xocolata desfeta brollà de les quatre tasses d'ambdues dones mullant en Roger i tota l'estança. I el que no fou abans fou ara: en aquest precís moment en Roger, sense saber com ni per què, també s'escorregué, afegint-se als gemecs femenins i rogallosos el no menys rogallós del mascle escorregut i satisfet.

Els crits de goig s'apaivagaren i deixaren la cambra en un silenci espès i acollidor que embolcallà els tres cossos estirats damunt el taulell d'aquella cuina que cuinà una xocolata desfeta tan especial.