Flaires del "Terreno"

Un relat de: Josep Bonnín Segura

- "Jo he jugat molt de nin i ara que els anys han passat, i m'han deixat els cabells tintats de blanc, segueix jugant. Continuo amb l'admiració cap aquestes joguines simples, senzilles, i de tant en tant me'n compr alguna o la meva dona l'em regala. També m'arriben pel meu aniversari per part d'algun amic que em coneix prou. Aquestes joguines de llauna, pintades, que es mouen amb una corda que li dónes a través d'una maneta".
En Josep s'expressava d'aquella manera, i li expiraven una mica els ulls. Els records dels jocs de nin, sempre els associava amb el seu germà.
Quantes hores havien jugat junts. Quants de jocs, s'havien creat amb una imaginació que els desbordava a tot dos. Ara ambdós s'havien fet grans, i era poc menys que impossible que un dia tornessin jugar. Els adults no ho solen fer.
Recordava aquells dos anys, quan poguérem passar l'estiu a una casa de la família, a prop de Ciutat , concretament en El Terreno: una barriada, a un tir de pedra de Can Barbara, un enfony de la badia de Palma , on encara s'hi podia nedar i les aigües eren clares i netes.
I la plaça Gomila, on únicament hi havia un cafè, i ens dedicàvem a recollir les xapes de les botelles, que paraven pel terra. Ah, això si, després de fer un bany en un cubell de zinc , que la mare havia possat amb aigua al sol, perquè a la tarda fos calenta.
En acabar l'estiu, tornaven cap a casa, i en obrir la porta d'aquell quart pis de Blanquerna, ben a prop de la sèquia real, et venia la flaire de la casa tancada. Aquella olor tan especial.
Recobrar les joguines de les que ens havíem separat prop de tres mesos. L'enyor d'aquella caixa de fusta, que guardàvem davall de la cuina econòmica, on hi havíem deixat les joguines de plàstic:la guàrdia muntada del Canadà, els indis, els vaquers, els diversos animals de goma amb els qui muntàvem una espècie de cacera, amb unes ballestes petites , també de plàstic, comprades en un Corpus a les avelleneres. Tornàvem als jocs de dins la casa. I a l'inici del curs escolar.
En El Terreno tots els jocs eren pels defora. Pel castell de Bellver fent els arcs i les sagetes, i les guerres de colles.
Davall d'aquell salze ploraner on ens amagàvem per veure les nueses d'aquella senyora estrangera, que sortia a la terrassa despullada a prendre el sol.
On vaig tenir la primera núvia, una nina roseta d'ulls blaus, anomenada Carol. Jo en aquells moments passejava un nou anys i el meu germà a prop de dos anys menys que jo, a vegades ens tabacava les nostres curolles, ja que ell no les entenia i acabava per contar-les a ma mare.
Jocs innocents, i algun d'emprenyador, com quan li omplirem el cotxe a aquell senyor estranger, el pare de la Carol, de bolles de fang, fetes amb terra i aigua de pluja. El seu emprenyo majúscul quan se n'adonà i les corregudes d'en Jaumet, escales amunt cap a la casa, a cercar el resguard de ma mare, perquè quan obri la porta, al meu germà i a mi ens passar de llarg sense veure'ns.
I en Marcos, i en Pepin que era una vertadera moneia per a pujar els arbres, i en Miquelo amb la cara plena de pigues i de cabells rojos; tots ells amics de la colla, i el ca que adoptarem, En Catxaza, que el batejarem per la seva manera tan mandrosa de caminar. I com és va enfrontar a aquell estranger que amenaçar a la colla, perquè fèiem massa aldarull pels camins plens de pols d'un llogaret fora de ciutat, on es venia a desfruitar de la tranquil·litat i del sol.
Ha plogut estona des d'aquells instants màgics, farcits de descobriments.
A vegades, reviure un ratet la pel·lícula de la teva infantesa, i els records que mai s'esborraran és un procés també molt màgic i enriquidor. Quant desitjaria ara, que tots els nins del món podessin gaudir d'uns records semblants.

Comentaris

  • Enyorança pel bon viure.[Ofensiu]
    TAF5759 | 09-05-2005 | Valoració: 9

    Relat nostàlgic i quasi màgic d'una Mallorca que per sempre hem perdut. Jo me'n record que quan era al·lot només volia que la nostra ciutat i la nostra Mallorca es semblàs a les grans ciutats i països que sortien per la televisió i el cinema. Però ara que soc major també tenc aquest sentiments per un temps passats que no tornaran, malgrat que hi ha més gent de la que pensam que els fa enyorança aquell bon viure. Però si ens fixam tenim el que com a col·lectivitat ens mereixem; i ja sabem que tot porc teu el seu Sant Martí, i aquest és el nostre: el ciment i la anihilació de la nostra personalitat com a poble.

  • ai Josep quins records[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 15-03-2005 | Valoració: 10

    jo vaig aprendre de nedar a " Sa Planada" li deiem, a S'aigo Dolsa, record quan encara a Can Barbarà estaven separats els homes i les dones, jo passava algun estiu a La Bonanova a ca uns oncles meus i baixaven a nedar a Can Barbarà.
    De la Plaça Gomila tenc records més moderns, la discoteca rockera del Toltec on els diumenges horabaixa anavem a ballar, era el temps de la minifalda, quan sortiem de ca nostra duiem fil i agulla i mos feiem un doblec escurçant la falda ... ai mare meva quin temps ...

  • M'encanta...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-01-2005 | Valoració: 10

    ... el teu relat. M'encisa la teua contalla d'infància, amb els recors d'una Mallorca amable, tranquil·la, humana... que vaig arribar a conéixer... Quan gairebé tota Ciutat era com família... I els pobles! Quants amics hi he deixat!
    Marededéu, quins canvis! Quants canvis! I la major part,a pitjor, Josep... Diuen "és llei de vida"... Jo no m'ho acabe de creure...

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

400 Relats

903 Comentaris

487447 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!