Confessions. Capítol III

Un relat de: TAF5759

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Així doncs les coses, tractava per tots els mètodes possibles d'oblidar-me'n de les implicacions morals dels nostres encontres. I procurava gaudir-ne fins el darrer alè de cada vesprada. Aquelles ganes de fer-lo ballar damunt el meu palmell donà pas a unes ganes boges de gaudir-ne, d'ell.

Quan ja feia mig any dels capvespres dedicats al ball per mi i n'Arnau. Aprofitant que tant en Robert com n'Elionor s'absentaren alhora per motius professionals - jugades del destí que hom no pot controlar i que si pogués segur que no ho voldria fer- a la fi vaig gosar d'anar més enllà del que fins a les hores havia (o tal voltar hauria de dir havíem) considerat oportú. Fou ballant un tango en què en un moment d'atansament, com només es pot donar en un ball tant sensual i desproveït de tot pudor com és aquest, els meus llavis s'aproparen el seu coll i mentre assaboria el seu contacte els vaig entreobrir i deixar anar la meva llengua que, assolint personalitat pròpia, es va delectar en el seu sabor - sincerament no sabia d'on havia après a fer això, com no fos a una pel·lícula - N'Arnau en sentir com li humitejava la pell, s'estremí. Les seves mans, que mauraven amb fermesa, però amb sensualitat, les meves natges, se serraren amb força com menades per un espasme. Els seus llavis feren cap als meus i entreobrint-los joguinejaren amb la seva llengua dins la meva boca. Per primer cop sabia el que era una besada feta per un home.

El bell mig d'aquella follia, nostres mans cercaren amb avidesa les zones més desitjades dels nostres cossos. Els meus pits, que sempre restaren immunes al graponejar barroer del meu marit, gaudiren per primer cop d'un estadi de plaer que semblava impossible. Les seves mans s'escolaren per sota de la meva camisa i els seus dits pessigaren els meus mugrons, que anaren creixent i es posaren durs i erectes com poncelles purpúries acabades de sortir, alhora que m'adonava que el meu entrecuix s'anava humitejant, i jo no sabia ben bé per què. Tenia por que fos allò una presència no desitjada. Però, quan ell intentà atansar-hi la mà, i provar jo de deturar-lo, m'ho va impedir amb fermesa i endinsà els seus dits lentament i profunda dins la meva vagina - el calze més secret d'una dona, com ell s'hi referí - i, després de traure'ls, mirant-me als ulls, els va engolir amb delectació, un rere l'altre. Jo com per mimetisme, també fitant-lo amb un somriure picardiós, vaig refregar les meves pel seu entrecuix, vaig acaronar els seus testicles, grossos com a sacs de xeremies, mentre amb l'altra engrapava el senyor d'aquella contrada que em bategava viu dins la mà; després d'una estona vaig treure-les, vaig olorar-me-les amb fruïció, em vaig ficar els dits, un per un, dins la meva boca, embolcallant-los amb sensualitat, i a la fi vaig llepar-me el palmell alhora que un regalim de saliva em relliscava dels llavis barbeta avall.

Mai m'hagués pensat que seria capaç de participar en actes que un dia no podia ni pensar que existissin, i que més tard els hagués qualificat com a vergonyosos i denigrants per a l'espècia humana. Però, en aquells moments de gaudi tant profund, els trobava la cosa més natural del món. I les reprovacions anteriors ja no en tenien per a mi, de sentit.

La meva mà delerosa s'escolà un altre cop per la seva. Per primer cop era conscient de la vida que hi bategava a un membre viril. Vaig ser conscient del plaer que inundava el meu gendre, la qual cosa feu que m'enardís encara més. Ell, en adonar-se'n, aprofità l'ocasió. Mai podré creure el que vaig fer, però, la veritat sia dita, ho vaig fer de gust - en aquelles circumstàncies el seus desigs eren els meus -. N'Arnau, pausadament i amb seguretat, alhora que deixà caure els seus calçons i calçotets, em feu agenollar i manà el meu cap a aquell indret que tant de plaer li proporcionava. Tot d'una vaig comprendre que el que volia era que engolís la seva virilitat. La meva boca s'entreobrí dubitativa i, ajudada per l'escomesa lleu, però insistent dels seus malucs, se'l empassà. De sobte, miríades d'estels de plaer, que amb seguretat provenien més de la morbositat de l'acte que de cap altra consideració, explotaren dins el meu cervell. La fermesa i tibantor de l'òrgan masculí m'incitava a llepar-lo amb avidesa i dolçor alhora. M'hi hauria passat hores si les mans masculines no me l'haguessin dirigit cap els testicles.

---------------------ooo-------------------

Na Rosaura es va veure impel·lida a joguinejar amb la seva llengua alhora que amb les dents els mossegava amb dolçor. Passaren amb prou feines uns minuts, quan les mateixes mans, que l'havien guiat cap a aquell indret tant masculí, l'aturaren. La veu de n'Arnau sonà dins el seu cervell, rogallosa:

- Rosaura anem al llit.

Na Rosaura menà n'Arnau cap a aquell talem que tant buida l'havia deixada amb anterioritat. N'Arnau, suaument i meticulosa, anà desvestint la dona. Cada peça que li treia de sobre era, malgrat les experiències viscudes fins a les hores per na Rosaura, com si li anàs deixant al descobert els seus pensaments més íntims, i això la feia sentir-se desvalguda i poca cosa - i per això mateix, més plaer sentia n'Arnau - Na Rosaura es malfiava. Tenia por, que, en veure-li el cos nu, n'Arnau es decebés. Però en veure que a cada peça de roba que queia al terra els ulls del seu gendre espurnejaven més i més, la seva temor s'anà esvaint i deixà pas a un sentiment d'orgull. Orgull que mai hagués pensat possible que tingués pel seu cos.

N'Arnau, a mesura que descobria els secrets més íntims de la seva sogra (i així la podia anomenà, car era com una mare per la seva dona) se n'anava adonant quan diferents eren els cossos d'ambdues dones. I això l'esperonava encarà més en el seu deler. Tot allò que a la neboda era clar, a la tia prenia matisos i tonalitats més fosques, vermellenques, tot allò que a la neboda era delicat a la tia era opulent. Ai, quina sort havia tingut de gaudir de na Rosaura! Ai, quina sort d'ésser casat amb la seva dona! La delicadesa dels refilets de la neboda es transformaven en gemecs delerosos i rogallosos a la tia. Quina de les dues era més excitant al llit? Quina de les dues s'abandonava més als plaers de la carn?

En només quedar-li les mitges, n'Arnau empenyé subtilment na Rosaura fins a fer-la estirar-se damunt el llit, boca a dalt. La dona, malgrat el període d'estrès viscut, es relaxà; es deixà emportà per aquelles mans tendres i permeté, sense oposició, que li tragués, una per una, les mitges, després de deixar anar el portalligacames. Na Rosaura s'adonava que poc a poc s'anava sentint la dona més lliure de perjudicis de la terra. Aquelles cames, sempre tapades per al seu marit, esdevenien una peça de gaudi per a aquell jovençà que l'estava fent embogir. Els seus mugrons que apuntaven desafiants al sostre, suraven orgullosos sobre els seus generosos pits, pits que intentaven desafiar a la força de la gravetat, i que malgrat el seu enorme pes no donaven per perduda la batalla. Només li restava a la dona les seves calcetes per estar totalment nua. Estava meditant, amb els ulls mig aclucats, sobre això, quan sentí les fines mans del seu amant - ah, quina diferència amb les mans grosses i matusseres del seu marit! - relliscant-li cap avall, des del nas, passant per la barbeta, el coll, les sines... la pell se li anà posant de gallina a mesura que se li anava apropant al seu secret. Amb fermesa, les mans de n'Arnau, com feu per primer cop amb la seva neboda la nit de noces, fe relliscar la peça femenina amb dolcesa, cames avall, fins que se'n alliberà i caigué al terra a la vora del llit. Sentí com les mans li separaven les cuixes. La seva flor ara més preuada, abans mes blasmada, s'obria a poc a poc com una poncella en madurar. Na Rosaura tenia un mont de Venus entapissat per un pel bru, encara més fosc que els seus cabells; la dona el tenia per natura ben igualat, talment com si un perruquer s'hi hagués afanyat. La mata de pel, suau com el borrissol, amagava uns llavis carnosos i foscos, vellutats - semblaven com els serrells d'un animal marí onejant en el corrent- com els que feien somiar al seu gendre quan la seva dona, amb aquella boqueta de pinyó, el duia a l'èxtasi - Llavis que ocultaven entre els seus plecs un clítoris gros com una ametlla que, en badar-se, donaven pas a un interior de color vermellós com si fos el d'una figa coll de dama madurada al sol.

Les mans de n'Arnau començaren a treballar amb delicadesa en aquell preuat receptacle, li treballà a consciència el clítoris fins que, ple de sang i inflat, va notar com a la dona se li humitejava el seu vas. Aquesta vegada no li preocupà gens ni mica, a na Rosaura, car al contrari, la seva cara s'ompli de felicitat. Estava gaudint d'unes sensacions, que, fins aleshores es ves pensat només podien ser angelicals. El seu plaer era inabastable, no es podia fer creus de què pogués anar en augment. De sobte, aquelles mans sabies s'aturaren. A dures penes se'n pogué fer creus que, de cop i volta, notés un ésser humit amb vida pròpia que l'hi explorava sense aturall. No fou fins uns instant inacabables de plaer, després dels quals sol·licità una besada del seu jove amant, que se n'adonà que era la llengua de n'Arnau allò què l'havia vet embogir de plaer, ja que aquella besada la feia assaborir el gust del seu propi sexe. Aquesta consciència la va fer menar el cap de n'Arnau un altre cop cap al seu entrecuix.

No trigà gaire a venir-li una rauxa de plaer tan indescriptible i insuportable que li esclatà al cervell, i la seva vagina s'inundà d'una humitat que li brollava com una deu imparable. Aquest augment arrauxat del flux la va fer prendre consciència de què havia gaudit del seu primer orgasme. Després de l'èxtasi, ambdós amants quedarem dormits.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: