Senyoreta, què és la Pau?

Un relat de: Alexandra

- Senyoreta, Senyoreta!.
La mà petiteta de n'Óscar, el seu alumne preferit, s'aixecava al fons de la classe.
- Sí?, digues Óscar.
- Senyoreta, què és la Pau?.
N'Elena es va quedar bocabadada. Sabia que n'Óscar, encara que només tenia cinc anys, era un nin molt espavilat i, de tant en tant, feia qualque pregunta inesperada i difícil de contestar, però aquella que acabava de fer s'enduia el premi. Ni més ni manco que què era la Pau.

És molt difícil explicar què és la Pau a un nin de cinc anys, que viu a un país sense guerra, de família ben avinguda, sense problemes monetaris, que se sent estimat i amb suport en tot moment. És molt difícil explicar-li que la Pau és el present més preciós que et pot tocar a la vida. Que a la Pau es poden fer coses bones per a tota la humanitat, encara que alguns emprin tots els seus esforços en enriquir-se ells mateixos, sense importar-los el mal que puguin fer als altres o al medi ambient. Que la pau és ser respectuós en totes les persones, sigui quin sigui el seu color o les seves creences. Que el més meravellós del planeta terra és la seva gran diversitat de cultures que s'han de preservar per damunt d'interessos de poder, i no deixar que la cultura d'un poble sigui dominada i destruïda per un altre, que creu que la seva cultura és l'única important. Com explicar-l'hi, tot això?

El despertador va sonar.
- Ha estat un somni!- va exclamà alleugerida n'Elena.
Es va vestir per anar cap a l'escola. Mentre caminava va tornar pensar en el somni i en què contestaria si qualque nin li fes la pregunta.

- Hola- va dir en Josep, un altre mestre de l'escola, atracant-se a ella corrents
- Hola Josep.
- Què et passa?, et trob trista.
- És que aquesta nit he tingut un somni que em té‚ capficada des de que m'he despert.
Li va explicar a en Josep el seu somni, però, a mesura que li anava explicant, es va anar donant que, si era com ella deia, resultava que al món no hi havia cap país que visqués totalment en Pau. Perquè, per desgràcia, a tots els països hi havia gent pobra, hi havia gent sense escrúpols, hi havia hipocresia, falta de consciència ecològica, falta de respecte cap els altres...
N'Elena esdevenia cada cop més trista i en Josep la va consolar.
- Elena, tranquil·litza't. No has pensat mai que la Pau, en realitat, és dins cada un de nosaltres i que l'únic que haurien de fer és deixar que sortís?
N'Elena el va mirar amb els ulls plorosos i va somriure
- Tens raó!- va exclamar- Gràcies.

N' Elena va entrar a la classe. Tots els ninets estaven jugant i rient. N'Elena se va quedar mirant-los una estona i després va picar les mans
- Nins, Nins, va, tots a asseure.
Els ninets varen anar als seus llocs.
- Senyoreta, Senyoreta.
Era n'Óscar, el cor de n'Elena va començar a anar a cent
- Què és la Pau?
N'Elena va somriure i li va dir, al petit, que la Pau era dins cada un de nosaltres. Que ell, quan deixava les seves joguines, jugava amb els nins incapacitats, parlava amb correcció als seus pares, explicava als altres allò que no entenien de la lliçó, era un bon company, ell feia la Pau.

Va sonar l'hora de l'esbarjo.

Tots els nins varen sortir al pati. Els mestres també. N'Elena es va atracar a en Josep, i digué:
- Saps que n'Óscar m'ha fet la pregunta?
- Sí? I què li has contestat a la fi?

De sobte n'Elena es va fitxar en l'Óscar. Estava deixant el seu ninot preferit, que sempre duia a la butxaca de la bata i no deixava a ningú, a en Miquel, un ninet amb incapacitat, que moltes vegades estava sol, ja que no podia coordinar bé els moviments i ningú volia jugar amb ell.

- Mira, va dir en Josep- n'Óscar no havia deixat mai a cap altre nin la seva joguina i, a més, amb en Miquel no havia jugat mai. Què et sembla?

-Em sembla fantàstic, Elena. Pots estar segura que la llavor ja està sembrada, esperem que fructifiqui i tothom tregui la Pau de dintre seu.



Comentaris

  • Qué més dir[Ofensiu]
    TAF5759 | 15-04-2005 | Valoració: 9

    Avui en dia en què tothom és defensor de la pau, tolerant, però no compressiu amb els altres, malgrat fer i fer apologia de la guerra (encara que sigui preventiva); aquest relat és una llum d'esperança en la foscor..
    Desig de tot cor que el missatge s'estengui com a taca d'oli.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Alexandra

2 Relats

4 Comentaris

2221 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Últims relats de l'autor