Pura bellesa

Un relat de: TAF5759

Me nom... bé tan se val quin és el meu nom. Tant fa si és Robert, com Julià, Aina o Maria. El que sí que és important és el que us vull contar. Això sí que és d'interès. Si no per a tothom, sí per un cert públic. Públic preocupat, com jo, per la bellesa.

D'un temps ençà, me n'he adonat que la bellesa rau fins i tot en el més petit dels detalls. Que la seva contemplació ens pot portar al límit de l'èxtasi. Que ens pot oferir un plaer tan intens com l'orgasme més sublim.

Amics meus, qui no s'ha extasiat amb la contemplació d'una dona bonica? Però què és el que ens colpeix, la bellesa de les seves formes -les sines turgents, la rotunditat dels malucs, l'esveltesa de les seves cames, la perfecció del perfil de la seva cara- o tal volta la libido que ens desperta? No negaré que jo també he estat d'aquestes persones. I encara ho soc. Però he de confessar, també, que he descobert una nova faceta. He aconseguit aïllar el plaer de la pura contemplació del plaer que aquell cos em pot oferir entre els llençols.

El procés que m'ha dut des de el goig més purament sexual a aquest altre estadi, superior diria jo, del plaer, no ha estat un camí progressiu i raonat del enteniment de la bellesa. Ara que la rauxa ja ha passat, puc confessar humilment que fou de cop i volta, sense cercar-ho. Fou ràpid com el llampec d'un flaix, com el llamp inesperat que cau del cel en una tempesta d'estiu. Us en faré cinc cèntims.

Qui no ha anat, cap ficat en els seus pensaments, assegut sense pensar en res, amb la vista fixa en el clatell de la persona del seient de davant, mentre les aturades van passant fins que arribam a la nostre destinació en aquest blasmat transport públic nostre?. Doncs bé, un dia d'aquests, la meva mirada perduda en l'infinit reparà amb la exquisidesa de la perfecció dels lòbuls auriculars de la passatgera del davant. Aquells pavellons auriculars emmarcaven un deliciós clatell. L'al·lota, jove sense cap dubte, tan se val si rossa o morena, si alta o baixa, si grassa o prima, era en aquells moments la personificació de la bellesa, si més no, almanco les seves orelles sí que ho eren. Els meus pensaments confusos i erràtics fins aleshores, s'aclariren; no havia res més interessant en el món que la contemplació d'aquelles orelles, orelles blanques i suaus de pell de princesa. La dolcesa de les seves formes ho omplien tot. Alhora que la meva vista se n'omplia, de la seva perfecció, la meva ment s'imaginava la seva suavitat al tacte, com els meus dits, assedegats de suavitat, les acaronaven amb tendresa. Aquelles sensacions que em produïen anaren poc a poc fent-me perdent la sensació de la realitat. La meva pell es posà de gallina, un calfred em recorregué l'espinada, una sensació de beatitud m'omplí com l'aigua pura i immaculada omple a l'assedegat. I per a rematar-ho, just abans de la meva aturada, la jove s'aixecà del seu seient, es dirigí cap a la porta, baixà i abans que l'autobús marxés es girà, fou aleshores quan al contemplar la seva cara angelical, radiant de felicitat, l'orgasme més beatífic mai imaginat em va inundar.

De la meva narració es pot desprendre que el plaer d'aquell orgasme fou degut als meus desigs concupiscents vers aquella adolescent de pell blanca i cara d'àngel. Res més enfora de la realitat. Puc jurar i perjurar que pel meu cap mai va passar ni el més petit desig de fruir d'aquell àngel. Senzillament, crec que el meu cervell va descobrir una nova forma de plaer sensual, completament desconnectat d'aquell que ens apropa a l'altre sexe. L'orgasme és simplement una reacció física davant d'un acte que té dues vessants: la intel·lectual i la física; ambdues s'imbriquen i se retroalimenten mútuament, d'aquí la reacció física del cos del tot involuntària. Com es pot desconnectar el plaer físic del intel·lectual, quan ambdós són plaer, i al ser plaer, per tant una sensació física?

Comentaris

  • Excel·lent reflexió![Ofensiu]
    Marta | 09-12-2009 | Valoració: 10

    Excel·lent tema, excel·lent reflexió i excel·lent estil!

    El fil, la construcció del relat és exquisida, molt ben portada.

    Enhorabona, de tot cor!

  • La veritat...[Ofensiu]
    Llibre | 29-04-2005

    ...és que no em veig capacitada per resoldre l'enigma de la teva pregunta: "Com es pot desconnectar el plaer físic del intel·lectual, quan ambdós són plaer, i al ser plaer, per tant una sensació física?"

    No sabria dir-te.

    Però pel que fa al relat, m'agrada com l'has anat construïnt. Primer una breu introducció que ens situa en el moment en què se'ns presenta el motiu de la narració. Després la contemplació d'una visió, que esdevindrà reveladora de plaer. I per acabar la reiteració de la pregunta qüestionada a l'inici.

    Pura bellesa.

    Fins la propera!

    LLIBRE

  • Ja era hora![Ofensiu]
    Alexandra | 26-04-2005

    Ja era hora que no només se par-li de lo típic: pits i cul. Que els cosos son grans i plens de secrets ocults o.... no tant.
    Molt bé!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: