Confessions. Capítol II

Soc n'Arnau, el marit de n'Elionor, la neboda de na Rosaura; tinc vint-i-quatre anys. Tinc estudis universitaris, però no doblers. Ser pobre és una xacra que la tia de la meva dona mai m'han perdonat. En canvi, jo tampoc l'hi he perdonat que sigui tant ximple. Es pensa que tenir doblers ho perdona tot; es pensa que el parlar en castellà és signe d'estatus social. No se n'adona que els seus rudiments de la llengua estrangera són pobres, i el seu parlar barrejat, ridícul. Tampoc hi cau, el seu marit, que en el món d'avui, al final, l'èxit et ve pels coneixements. I els coneixements, si t'interessa, són doblers. Però a mi no m'interessen, els doblers, el que vull és tenir una bona qualitat de vida.

Però com tothom avui en dia sap, certs negocis d'abans duen cap a l'indefugible bancarrota. Avui en dia les adrogueries tradicionals no tenen res a fer en front dels grans magatzems; i ells, pobres d'ells, al no innovar, s'estan quedant estancats. Han tingut que fer front a innombrables préstecs i ara s'han d'anar desprenent de propietats. I per tot això, molt de pics, quan ens discutim, la meva dona i jo, la seva tieta surt a escena, i li dic, a la meva dona, que jo m'he casat amb ella, i no amb la seva família.

Visc feliç amb la meva muller. La nostra vida afectiva és plena, i la sexual, satisfactòria. La meva dona, malgrat ésser major que jo i haver festejat amb altres, quan ens vam conèixer era una bleda, no en sabia un esborrall del sexe. Jo, al contrari, malgrat no haver tingut experiències prèvies, el temps dedicat a la lectura - lectura de tota casta - em va nodrir d'experiències d'altri i d'una visió de la vida més assenyada i àmplia. He après que tot té un preu i que ningú dóna duros a quatre pessetes. Així que, a poc a poc, tant en el terreny de les idees com en el del comportament sexual es pot dir que l'he reconduïda; i a més en el terreny de la sexualitat l'he alliberada.

A diferència dels matrimonis d'abans, no necessitam - o hauria de dir necessit ?- de ningú perquè els temps no se'ns faci insuportable. Som, en aquest sentit, fins a cert punt, autosuficients. Això no vol dir que no ens relacionem socialment, però no perdem l'oremus per fer-ho; de tant en tant ja hi va bé. Malgrat tot, trob a faltar una relació purament física amb altres dones. No m'interpreteu malament. No és que no m'agradi la meva dona. No, no és això; a més, tant des d'un punt de vista físic com intel·lectual, se la pot qualificar de quasi perfecte; ompl totes les meves expectatives d'allò que deman a una dona. Però ja se sap que l'home és, per natura, polígam; i, la veritat, en les meves fantasies sexuals n'hi ha presents d'altres, de dones. Ni més boniques ni més intel·ligents que la meva, solament diferents. Així que un dia qualsevol, en una de les meves fantasies sortí, no sé com ni per què, na Rosaura.

Na Rosaura és una dona que fa goig. El pas dels anys no han fet cap mena d'estrall en el seu físic. A l'igual que la seva neboda són dues dones que fan girar. Fou segurament perquè la tia és morena - acostumat a les rosses - i les seves mans, llargues i fines - les de n'Elionor són petites i grassonetes - i els seus pits generosos - els de la meva dona s'encabeixen dins la copa de la mà - i els seus peus són arrodonits - els de n'Elionor punteguts - i...

Però també és ver que d'ençà que m'hi vaig casar en n'Elionor, na Rosaura no em va caure mica bé. Na Rosaura sempre l'he trobat una dona massa estirada, sempre s'ha donat uns fums que a mi em regiren l'estómac. Supòs que la idea d'en dur-me-la al llit, fer-la estar delerosa per agenollar-se i menjar-me el sexe, fer-li fer coses que mai ves gosat fer, ni que un home els hi fes, m'era prou morbós com per a desitjar-la, encara que no hagués estat una real femella. Bé, és per això tot plegat que em resulta exòtica i desitjable. I bé, sia com sia, hi va aparèixer, i, des de les hores, no me l'he pogut treure del cap.

Ara, la veritat sia dita, no he gosat fer cap esment del tema a n'Elionor, no sé com s'ho prendria. Em podria prendre per un depravat sexual - encara que ben mirat, un poc sí que ho som - Així doncs les coses, vaig començar-hi a donar voltes en el meu cap, sobre la manera d'atansar-me a na Rosaura sense despertar recels. I mira per on, un fet fortuït ens va menar a la situació en què ens trobam a hores d'ara.

----------------------- ooo ---------------------

Tot d'una em vaig atansar al meu marit, i el meu fill i la seva dona, als qui també els hi plau el ball, s'aferraren i començaren a ballar; però la meva neboda i n'Arnau no s'hi afegiren. A n'Arnau no li agrada cap activitat de caire social, això de cantar o ballar, perquè els altres ho fan, ho troba una ximpleria. Però jo, com ja m'ho esperava, amb prestesa, m'hi vaig apropar i d'una revolada el vaig treure al bell mig del saló, mentre amb senyes deia a n'Elionor que ballàs amb son oncle. Aleshores, n'Arnau, no hi va poder fer res, perquè si bé protestava, jo no el deixava anar. Als pocs minuts l'al·lot deixà d'estar garratibat i a poc a poc començà a deixar-se'n anar, i a les hores, jo vaig començar a gaudir de bon de veres. N'Arnau no tan sols ballava bé, sinó que el seu contacte i la seva olor en feien fruir d'un plaer nou en la meva vida.

Des d'aquell dia, a cada sopar que fem hi ha sessió de ball, i és clar que no el deix escapolir-se'n. No sé quan fou, però, sense adornar-nos-en, n'Arnau començà a gaudir-ne també d'aquelles sessions de ball, i un dia gosà demanar-me si voldria ensenyar-li alguns dels balls que ell encara no sabia. Aquesta oferta em va obrir les portes a un món que ni en somnis m'havia mai imaginat.

Com que el meu marit els capvespres tenia força feina per tal de fer rutllar les adrogueries (o això em deia) i n'Elionor també estava enfeinada, ho aprofitàrem per reunir-nos al meu pis de ciutat (bé del meu marit, és clar). Les classes foren fructíferes. N'Arnau avançava força bé. A mesura que la seva destresa avançava, els seus moviments, pobres d'expressivitat en els nous balls, esdevingueren gràcils i sensuals; i això propicià que els nostres cossos s'anassin fonent en un de sol, establint-se una química entre nosaltres dos.

Aquelles mans que en un bon començament em duien com dins cotó fluix, començaren a menar-me amb decisió. Jo sentia la seva força que m'encomanaven les seves mans. Potser, també, mitjançà les meves li vaig encomanar el meu desig. No ho sé. Però sí que sé que, a poc a poc, el desig que covava dintre meu nià en el seu interior. I per això, tot plegat, començà a menar-me com a una dona i no com a una pepa de porcellana a la que tens por de trencar. N'Arnau em feia sentir dona i no tieta. N'Arnau em féu sentir allò que hauria d'haver-me fet sentir el meu marit.

En aquells moments els meus desigs es desfermaven; foragitaven la dona mare de família, desant-la al lloc més arraconat de la consciència. Les nostres mans candides sobre la cintura, sense quasi contacte, donaren lloc a unes mans, que traspuaven desig, desades sobre les natges, que ens premien sense por. En adonar-me que ell no refusava contacte tan agosarat, vaig atansar-m'hi sense pudor; la distància entre els nostres cossos, que abans permetia, gaire bé sense cap impediment, que hi passàs un exemplar del Pompeu Fabra, esdevingué inexistent. El frec d'ambdós cossos m'excitava sobre manera. Els meus mugrons que romanien a frec de vestit, car els sostenidors que portava eren molt fins, en topar amb el cos del jovençà, es fregaven imperceptiblement contra la tela i això m'enardia. Els nostres ulls que abans es fitaven sense mirar-se, ara se serraren, alhora que els nostres caps s'arraulien l'un en l'altre. Imperceptiblement les classes de ball es tornaren ocasions pel plaer sensual.

Durant setmanes, els capvespres foren encontres de dos éssers delerosos de plaers més íntims que no gosaven a traspassar el llindar que tàcitament havíem establert de mutu acord. Jo no sabia fins a on estava disposat n'Arnau a arribar, i per això mateix, malgrat la meva avidesa per plaers més forts, no m'atrevia ni tan sols insinuar-li-ho.

A la nit, al llit, mentre escoltava l'alè compassat d'en Robert, el meu cap feia càbales, càbales sobre la moralitat d'allò que estava fent i induint a fer al marit de la meva neboda. Però tot just que arribava a conclusions desplaents, i malgrat que no trobava arguments per rebutjar-les, només pensar amb l'èxtasi dels sentits assolit durant aquells capvespres em feia dormir-me entre onades de dopamina. Tot allò que va començar com una venjança anava prenent tints de passió.

------------------------ooo------------------------

Jo som n'Elionor, ja sabeu, la neboda de na Rosaura i dona de n'Arnau, tinc tres anys més que el meu marit, però aquesta diferència d'edat mai ha suposat un entrebanc pel nostre enteniment. N'Arnau m'ha fet veure el món amb uns altres ulls. M'ha fet veure a les persones pel que són i no pel que aparenten ser. M'ha costat. Fins i tot he tingut moments durs, d'enfrontament amb la família. Hi ha hagut agror i llàgrimes. Però no, no el canviaria per cap altre home en el món. M'ha fet pensar amb obertura de mires. M'ha fet gaudir sense pors del meu cos. M'ha fet desinhibir-me i ésser capaç d'anar a cercar el plaer allà on calgui, sense límits. L'únic, que sempre hem tingut com a topall, a estat el respecte pels altres i per nosaltres mateixos. Qui no es respecta, no pot respectar els altres, i a l'inrevés.

Així que, a pesar de la seva acidesa envers el la tieta i l'oncle, no ha intentat mai fer-me'ls odiar. I s'ho agraeix. Però és clar, el que és, és; i això no es pot esborrar. Malgrat el que es puguin pensar, tant del meu home com de la meva tia, amb els antecedents esmentats, després de veure'ls ballar el primer cop, jo hi estava ja un poc mosca. El meu home mai va gosar ballar amb cap de les nostres amigues, i ocasions en va tenir. No, no és que sigui aturat. Senzillament no vol que hi
hagi malentesos. Per tant que ballàs en ma tia el primer ball ho entenia -no l'hi quedà altre remei - Però després de repetir-ne deu de seguits... en una paraula, vaig comprendre que qualque cosa hi havia. Cosa que em confirmà quan setmanes després em digué que li havia demanat que l'ensenyàs a ballar.

N'Arnau a mesura que les classes de ball anaven cap a endavant, m'anava contant meravelles de la Rosaura. Que si tenia un gran sentit del ritme, que si es movia en desimboltura i gràcia, que si malgrat els seus cinquanta-cinc tenia un cos que ja el voldrien moltes... Tot això plegat en va fer veure que no li feria res anar-se'n al llit amb ella. I ja no ho vaig sospitar. Ho sabia. El meu marit volia colgar-se amb la meva tieta.

Nosaltres hi xerram de temes sexuals i són per a nosaltres com parlar de menges o divertiments; i per tant sé que per n'Arnau l'edat no és cap factor limitant pel que fa a l'atracció que pot sentir per una dona. Així que, com jo ho sospitava - vull dir ho sabia - vaig fer tots els possibles per posar-li-ho el més planer per la meva banda.

Com sempre els fats posen el seu gra de sorra, i el viatge del meu onlce per afers de negocis m'aclariren el que havia de fer. Ja feia algun temps que l'empresa on faig feina volia fer una investigació sobre el terreny per obrir una sucursal a Cuba, així doncs, aprofitant l'oportunitat que brindava la conjuntura internacional, vaig prémer els ressorts adients perquè me l'encomanassin. I així fou. La resta ja ho sabeu. Ara, però, ha de quedar clar, que jo no sabia si la meva tia hi estaria molt d'acord amb els plans de n'Arnau i els meus, atès que el seu interès jo l'atribuïa a l'avorriment i a les ganes que qualcú li fes un poc de cas. Malgrat el que ha pensat n'Arnau, la meva tia sempre n'ha estat molt d'ell...