Fas uns textos molt agradables, planers, intensos. Que evoquen al lector al sentit que tu li vols donar en cada instant. Enhorabona!

L'amor, el mar, la vida... aquest petit però intens relat mostra una tendresa i sensibilitat enormes. Et vas endinsant en cada mot fins que et trasllada a l'escena més real. Enhorabona, un plaer descobrir-te!

Ah, i en referència a la pregunta que em feies... plora per temps passats, per l'oblit, per la nostàlgia... però també per l'endemà. Pels somnis que l'esperen...

I aquest gest embruixat potser serà l'inici d'un nou dia...

Petits fragments, que donen força a la sorpresa, a la imaginació... ;)

He arribat fins aquí a través d'un comentari teu. I realment, t'ho agraeixo. El teu relat, sedueix al lector des de l'inici. Flueix, navega i t'endinsa a poc a poc... i el final, em sembla contundent i genial. Mai deixaré d'existir.
Enhorabona i a seguir creant joies com aquesta!

Sens dubte no és gens fàcil descriure un sentiment, i molt menys el sentiment més gran que hom pot tenir. I tu ho has fet d'una forma fresca, natural i que transporta al lector la sensació d'estar sota els efectes d'aquesta gran droga, l'amor!

Una abraçada company!

PD: Espero amb moltes ganes el concert del teu germà dissabte a Agramunt! Quina colla de germans! Traspueu sentiment a flor de pell!

Estic d'acord amb tot el que m'has argumentat, sense cap mena de dubte. La societat està venuda a la classe política, que prima els interessos econòmics per sobre la resta sense cap tipus de mirament. Però et seré franc: la política o la fas tu, o te la fan. Si no estem d'acord amb com actuen els polítics hem de ser nosaltres qui empenyem des de sota, fent sentir la nostra veu. Sembla utòpic i potser ho és, però no hi ha cap altra sortida i hem de ser valents!

Una abraçada mestre! Un plaer compartir opinions amb tu.

M'ha encantat aquest poema. Traspua sinceritat, amor, elegància, sentiment... són els que m'agraden!
Em fascina l'estil que tens escrivint poemes. Potser no són fets amb un estil molt concret, però per això mateix m'agraden. La seva vida personal, cadascun d'ells desprèn aquest aire fresc necessari per enamorar al lector, un aire fresc i pur que fa brillar els nostres ulls. Moltes gràcies!!!

PD: feia molt temps que no em passava per RC, ja que tinc moltes ocupacions a la vida i no tinc temps per a massa coses. I és una pena, ja que escriure m'encanta, però llegir autèntiques joies com les teves, encara més. Gràcies al teu comentari, he tornat a passar-me per aquí i espero fer-ho més sovint, ja que la literatura, domina els nostres sentits.

Molt grans aquests germans Freixas...
[No amaguis la llengua, no siguis covard...*]

A mi també se'm fa la boca aigua, aquest estil directe i alhora subtil, que transmet aquestes sensacions que a tots ens entendreix dins del mur incomparable de l'amor.
Transparència, elegància i un to molt agradable, sens dubte!!!

PD: t'he llegit arran del teu comentari, i m'han fascinat tots els teus escrits!! Plens de colors, descripcions de sentiments... Felicitats, de debò!! A vegades no està en el nombre sinó en la qualitat, però t'animo a que segueixis escrivint!!!

Excel·lent relat molt intimista!!

Si i tens tota la raó, la vida segueix el camí que un li marca...

I moltes vegades caure en la rutina pot fer que la vida es converteixi en aborrida, per tan els canvis sempre són benvinguts.

Jo també estimo la lluna... i m'he sentit molt identificat amb cadascun dels mots emprats en aquest poema...
Molt sensible i adient recorrent un sentiment molt bonic i profund...

"la lluna, la que mai et falla,
tan si la veus com si no,
sempre saps que hi és present".

Tinc la sort de viure en una zona que cada dia es pot contemplar la lluna i les estrelles i la veritat és que abans d'anar dormir, ompla molt.

Continua axí!!

L'has clavat... és magnífic, i com toca la fibra!!

PD: ets germà d'en Cesc Freixas??

simplement genial... ets molt gran, que ho sàpiguis... Ara m'he estat llegint diferents escrits teus, i m'has deixat de pedra, descriure tan bé els teus sentiments, emprar cada mot al moment oportú... Felicitats mestre!!

I visca la terra!!!!!!