amor de poema inacabable

M'ha encantat aquest poema. Traspua sinceritat, amor, elegància, sentiment... són els que m'agraden!
Em fascina l'estil que tens escrivint poemes. Potser no són fets amb un estil molt concret, però per això mateix m'agraden. La seva vida personal, cadascun d'ells desprèn aquest aire fresc necessari per enamorar al lector, un aire fresc i pur que fa brillar els nostres ulls. Moltes gràcies!!!

PD: feia molt temps que no em passava per RC, ja que tinc moltes ocupacions a la vida i no tinc temps per a massa coses. I és una pena, ja que escriure m'encanta, però llegir autèntiques joies com les teves, encara més. Gràcies al teu comentari, he tornat a passar-me per aquí i espero fer-ho més sovint, ja que la literatura, domina els nostres sentits.

Molt grans aquests germans Freixas...
[No amaguis la llengua, no siguis covard...*]

... amb el teu concepte de poesia. Ets dels que poemitza sense complexe, buscant l'angle mort de la poesia. Buscant allo que no s'ha dit mai, allò que et distingeix dels demés. Buscant frases impossibles, versos mai escoltats, combinacions de paraules gairebé impensables. Aplaudeixo aquest poema, que m'agrada per la senzilla raó que no és transcendent, no aspira a res, no vol canviar el món. Però en canvi, poemitza sobre sensacions i sobre l'humor del moment.

Absurditat? La poesia en té una mica d'absurditat... però... què no té la vida d'absurd? Què no té el comportament de la gent d'absurd? Tot és una mica absurd, la nostra existència, per exemple.

Una salutació irrepetible!

llamp! primaveral

et felicito marc, mostres un poema dedicat a la poesia mateixa i a la necessitat del poeta en trobar i ordenar els mots perque mostrin tots els sentiments que volem que guardin...
en fi fins la propera
una salutació cordial d'un nouvingut al web
joan

La poesia, tal i com l'expresses en el teu poema és una manera de viure, una manera d'entendre el món que ens envolta i interpretar-lo amb paraules...en el meu últim poema a R,C. ho he descrit com un verí del que no ha ha antídot.

La Fada.

noi em fas enveja, m'agradaria poder expresarme aixís !

Jo també m'estimo la poesia, no sé si amb bogeria, si amb adoració.
La paraula en prosa i el vers són aliment per a l'ànima.
Ho pots llegir en el que he enviat avui, no se quan ho publiquen.
Gràcies Marc Freixas per la benvinguda i el comentari que animen a continuar.
Continuo publicant animat, al menys ho intento.

Ja veig que la teva és una poesia molt personal, amb un ritme especial que inclou un joc ( conscient, suposo... ? ) constant amb l'espai gràfic.
I deixa veure clarament la teva passió...

M'alegra que deixessis un comentari en ENYOR, ja que a partir d'ell, t'he redescobert i t'he tornat a llegir.
Certament, tal com assenyales en ell, tinc força comentaris... Potser és degut en gran part a què jo sempre responc als comentaris que rebo, al menys al que estan fets amb sentit i de bon rotllo, si bé algunes vegades puc trigar una mica; ho faig perquè imagino que a tots els que publiquem ens agrada saber-nos llegits.
Si, com dius allà també, vols llegir poesia i et ve de gust algun altre poema meu, pots trobar un bon grapat al meu espai; m'atreveixo a oferir-te, per exemple, Antítesi, que és un poema molt personal com el teu. I amb passió... ;-)

Mentre espero tornar a saber de tu, t'envio una abraçada per celebrar la retrobada,
Unaquimera