Cercador
La PAU
Un relat de: somni 23- Compartir:
Pau, aquesta és la qüestió. Una paraula tan curta i alhora tan important. En ple segle XXI i per desgràcia de tothom encara no podem disfrutar de la pau absoluta. Sí, i sobretot si es té en compte que estem vivint en la societat del benestar, la de totes les comoditats on la tecnologia sembla no tenir un fi marcat. En canvi, en matèria de seguretat ciutadana; estar tranquils a casa, anar pel carrer amb plena tranquilitat, això és realment impensable. En una societat en que cada dia sents que hi han guerres entre països per temes econòmics, o simplement mirant el nombre d'homes que maten la seva esposa, ja n'hi ha prou. És la societat dels despropòsits, sí, però aquí és on s'ha de reflexionar: què preferim els ciutadans, pau i seguretat o qualitat de vida? Aquest és el dilema, però l'èmfasi d'aquesta qüestió té una simple resposta, que és que sense pau no hi ha qualitat de vida, independentment de l'economia. El què passa és que actualment el sistema capitalista que ens envolta invoca clarament a les guerres, o el que passa potser és per culpa de la manca de conscienciació. El que realment ha d'importar és la unió de la societat per aconseguir la pau, i deixar-nos estar d'estupideses que sempre haurien de quedar en un segon pla, i que malauradament no hi queden.
Aquesta unió per aconseguir la pau podria resultar una mica utòpica, però en una cosa tan important hauria de passar a ser una realitat. Sí, ja se sap que en aquest mon tan egoista cadascú vetlla pels seus interessos personals, però el que cal és fer-ho mitjançant el diàleg, en cap cas utilitzar la violència i encara menys les armes. Una societat que presumeix de ser democràtica, resulta bastant irònic que se succeeixin guerres i atemptats... Per tant el que cal fer és unir el poble, parlar i créixer amb l'esperança de construir una societat més lliure, democràtica i pacífica, i tot això s'aconsegueix amb el respecte per tot i per tothom i seguint la declaració dels drets humans, que ja fa uns anys va promulgar la ONU amb molt bona intenció per assegurar la pau, però que encara estant per veure els resultats. Per tant el que cal és aplicar-les i llavors serà l'inici d'una era en que la PAU deixarà de ser una utopia, per ser una realitat, que és el que desitgem o hauríem de desitjar tots per damunt de totes les coses.
Comentaris
-
Tens tota la raó del món...[Ofensiu]somni 23 | 08-05-2010
Estic d'acord amb tot el que m'has argumentat, sense cap mena de dubte. La societat està venuda a la classe política, que prima els interessos econòmics per sobre la resta sense cap tipus de mirament. Però et seré franc: la política o la fas tu, o te la fan. Si no estem d'acord amb com actuen els polítics hem de ser nosaltres qui empenyem des de sota, fent sentir la nostra veu. Sembla utòpic i potser ho és, però no hi ha cap altra sortida i hem de ser valents!
Una abraçada mestre! Un plaer compartir opinions amb tu. -
no hem de perdre l'esperança, però...[Ofensiu]Marc Freixas | 08-05-2010 | Valoració: 10
no hem de perdre l'esperança
d'aconseguir algun dia la pau absoluta,
però hi ha quatre mil capullos sobre nostre
que fan i desfan al seu ritme
i que tan se'ls en fot la pau al món... i saps perquè somni23? perquè cal tenir present que per aquesta colla d'impresentables que diuen que ens governen -i fins i tot ens manipulen les idees... no sé si ho has notat mai, però jo si-
doncs com deia, aquesta colla d'impresentables
el què volen és fabricar armes
perquè per ells és un gran negoci, i després van pel món fent veure que són ambaixadors de la pau... en fi, que tot plegat és una autèntica vergonya,
per això nosaltres, hem de lluitar per intentar canviar les coses i no deixar mai de fer-ho, el problema però, continua essent sempre el mateix, i és que la política estima massa els diners,... totes les guerres del món tenen a veure amb els putos diners, a l'àfrica per exemple, es maten per un trosset de pa, es moren de fam, consequència que acaba sempre en guerra, a grècia, ara mateix destrossada econòmicament, enfonsada en un pou molt profund, i de qui és la culpa? doncs dels diners, el sistema capitalista, el sistema vital de les nostres vides no funciona per emocions
perquè ja se'n encarrega la mala democràcia existent de fer malbé tot el què ens envolta
vivim en un món irreal, i això és molt més greu del què molts es pensen
deixem-ho aquí... és molt difícil, però un dia ho aconseguirem
una abraçada literària -
Estic totalment d'acord[Ofensiu]micanmica | 07-09-2008 | Valoració: 10
amb tu, Albert! La pau hauria de ser el més important per tothom, un objectiu clar, pel qual es fessin tots els esforços possibles. Aconseguir-la és el que hauria d'ambicionar tot home, i no diamants o petroli. M'ha agradat molt la teva reflexió crítica, i sobretot, em quedo amb les frases "El que realment ha d'importar és la unió de la societat per aconseguir la pau, i deixar-nos estar d'estupideses que sempre haurien de quedar en un segon pla, i que malauradament no hi queden.", que trobo el resum del text on expresses la idea més important de totes. Deixar-nos estar d'estupideses que sempre haurien de quedar en un segon pla, i que malauradament no hi queden... quanta raó tenen aquestes paraules!
Espero que algun dia, entre tots els que la volem, la pau pugui deixar de ser una quimera. Un petonet i segueix escrivint així de bé, que si al final fas periodisme seràs molt bo!
l´Autor
15 Relats
18 Comentaris
15241 Lectures
Valoració de l'autor: 9.54