Trencant el silenci en un vaixell de llibertat

Un relat de: Marc Freixas

Comença el rostre a desfer les imatges tendres...

sensuals,
atractives i dolces.

Sento el mar navegant damunt del nostre somni :

cada persona un pensament,
i cada pensament un nou vaixell de llibertat,
una nova cançó per protestar,
un nou propòsit per aconseguir,
i per fer encara més.

El trànsit que provoca la paraula quan lluita, no es pot comparar en cap altre espai,
ni en cap altre vehicle que no sigui poètic...

ni en el cotxe que circula per carreteres convencionals,
ni en l'home assegut al sofà sense fer res,
ni en el tripulant d'una nau espacial que s'apropa a nosaltres,
ni en nosaltres mateixos, que ens considerem humans,
i que potser no som tant com ens pensem.

Perquè de vegades la raó, la trobem en la senzillesa de l'amor, que és un tot,
que comença en un i acaba en dos...

i que si dos volen el converteixen en etern,
i encara a vegades sense voler s'hi converteix,
perquè el destí ha fet possible que el verb estimar sigui la continuació del verb enamorar,
i d'aquesta manera la senzillesa de l'amor és un tot entre dues persones,
que comença en l'una i acaba en l'altra.

I el rostre segueix desfent les imatges tendres...

sensuals,
atractives i dolces.

I quan estimes amb tanta naturalitat, mai no et fa cap mena de nosa la vida,
perquè saps que les imatges desfetes formen part de la bellesa al recordar-les...

i saps que a la terra on vas néixer i créixer, encara t'estimen com si fós el primer dia,
encara et protegeixen dels perills del nostre temps,
que també és el seu temps.

I encara sento aquest mar que navega per damunt del nostre somni :

encara ahir es va començar a forjar amb tota la força de les quatre barres, la cançó per protestar,
i encara avui es continua dirigint el vaixell de llibertat cap al nou propòsit per aconseguir,
i per fer encara més.

Trenco amb el fastigós silenci que ens varen imposar,
per posar tots els nostres sentiments a fer soroll damunt la taula,
com quan posat dempeus hi tenia els colzes, escrivint,
pensant en l'estimadíssim Miquel Martí i Pol,
que em va fer cridar d'impotència al buit d'un precipici infinit,
que encara el crido,
i el seguiré cridant,...

He dit que trenco amb el fastigós silenci,
i que poso tots els sentiments a fer soroll damunt la taula...

que així sigui!!

---------------------------------------------------------

Vull dedicar aquest poema a Obrint Pas i a Cesk Freixas,
perquè han sigut ells qui m'han inspirat per trobar-li un títol digne a aquest poema :

Obrint Pas : "trencant el silenci"

Cesk Freixas : "vaixells de llibertat"

Gràcies!!!!!!

Comentaris

  • Impresionant[Ofensiu]
    somni 23 | 22-08-2008 | Valoració: 10

    simplement genial... ets molt gran, que ho sàpiguis... Ara m'he estat llegint diferents escrits teus, i m'has deixat de pedra, descriure tan bé els teus sentiments, emprar cada mot al moment oportú... Felicitats mestre!!

    I visca la terra!!!!!!

  • impactant[Ofensiu]
    FRAN's | 20-04-2005

    es el 1r cop k et llegeixo, i ma agradat molt com escrius,

    seguire lleginte

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.