Avui i demà

Surto de casa, amb la mirada perduda en el més enllà. Pas constant, sense rumb. Una suau brisa, m’acarona els sentits. Mentrestant, els records passen furtivament entre els núvols. Uns núvols, que viuen intensament el pas d’un estol d’ocells que decideixen tornar a casa seva. Viatges d’anada i de tornada, buscant el paradís. El mateix que busquem nosaltres. Però amb més decisió. Més valentia. Menys lligams.

Sempre he tingut por a les alçades, però no a volar. Som i serem tot allò que volem ser i els obstacles són una invenció endèmica per no afrontar la realitat.

Mirem endavant, persistim, creem. Vivim. Serà demà quan abraçarem els somnis i avui quan els construirem.