L'horitzó

Un relat de: somni 23
Asseguda en una taula d’un bar, sola, contemplativa. Mirava el càlid reflex de les últimes gotes de cervesa que acariciaven el seu got. Estava cansada de les últimes nits a la fresca, en què havia donat la benvinguda a l’estiu. Havia perdut tota la innocència i recordava unes mirades penetrants que havien despertat a batzegades els instints més rebels.

Potser no era més que un miratge. Potser la vida havia entregat l’última carta de comiat. Però sentia que les estrelles eren fora al carrer. I que les gotes de cervesa ja havien desaparegut, a base d’un glop tendre. Sortia a fora per entreveure la seva ànima. El carrer era gairebé desert. Només algun espontani amb mala cara passejava amb pas orfe. Les estrelles l’esperaven amb tendresa. La mateixa tendresa d’aquell fins aviat. D’aquella il•lusió de creure en la força de la vida. De tornar a néixer. De tornar a creure.

La nit va avançar a poc a poc. I la primera albada va assecar les últimes llàgrimes. Unes llàgrimes que serviran per fer créixer nous rius. Rius de vida, d’esperança, de força, de vitalitat. Que alimentaran els somnis d’aquelles nits d’estiu.

Comentaris

  • Aquell u[Ofensiu]
    Bonhomia | 23-07-2014 | Valoració: 10

    La soledat pot tenir horitzons genials. Més encara quan som conscients que hi ha molta gent que està sola. Jo crec en aquell u que formem tots/es els/les solitaris/àries del món sencer.


    Sergi : )

  • Fins aviat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-07-2014 | Valoració: 10

    Ostres, aquest relat m'ha encantat, sincerament. L'he llegit un parell de cops per assaborir-lo millor. He vist una prosa suau, tendre, sincera i pmolt poètica. He vist una persona trista, pensant en el que li ha succeit darrerament (un amor?) i el que li volta pel cap. Desconcert comprensiu i voluntat d'afirmació final. Un relat intens , de lletra de cançó. Una abraçada.

    Aleix

  • Sentiments[Ofensiu]
    kukisu | 01-07-2014 | Valoració: 8

    La tristor, els sentiments negatius sempre són a l'aguait. El final ple d'esperança és una porta oberta de vida i plenitud.

  • darreres gotes[Ofensiu]
    lluis perealbert | 01-07-2014

    Diuen ; L'imaginació el poder, i es cert i viu en el teu relat. somiejant amb la linia mes o menys recta de la gota alliberada de cervesa , tot reflexionat d'un instant de vida ja caducada so mes no viscuda. bon ritme i musicalitat fonètica.


    NOTA: Imprimeixo el relat per meu recull de relats com a lectura d'estiu.

  • Perquè plora?[Ofensiu]
    Ibeth | 01-07-2014 | Valoració: 9

    M'agraden les descripcions que fas, està escrit amb molta cura i expressa molt bé el sentiment de tristor i solitud... però m'he quedat amb ganes de saber mes... Que li passa? Perquè plora?

Valoració mitja: 9.25