Estimo la Lluna!

Un relat de: micanmica

La Lluna em mirava
distant, emmurriada
i així em mostrava
la cara amagada.

Així fou que cada nit,
al anar cap al llit,
l'ombra riallera
m'ensenyava a estimar.

Sempre havia cregut
que tots els romàntics
amants de la Lluna
eren somiatruites.

Ara, no obstant, penso
que l'amor que sento
és pur, com el dels grans
poetes triomfadors.

La Lluna ara em mira
i a cau d'orella em diu
que l'estimi sempre
com he fet fins ara.

Que l'amor no té edat,
ni condició social
ni sexe, ni raça;
tan sols sentiments purs.

I estimar la Lluna
és un amor serè,
menys amarg que el cafè,
més gran que una engruna.

Comentaris

  • 5è aniversari[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Poema llunàtic[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-09-2008 | Valoració: 10

    Ja et vaig dir que tornaria... i aquí hi sóc, llegint la teva declaració d'amor cap a l'astre que tantes nits ens ha acompanyat , que tants somnis ha contemplat, que tants malsons ha il·luminat... que
    "a cau d'orella em diu
    que ... l'amor no té edat,
    ni condició social
    ni sexe, ni raça;
    tan sols sentiments purs."
    T'he de tornar a felicitar, com ja ho vaig fer, per la teva afirmació, i tornar a manifestar-te el meu acord!

    També vull fer-te una invitació: en el teu comentari a ENYOR dius "m'agraden els colors que desprèn aquest poema", així que, veient que també escrius prosa i atrevint-me a suposar-te una certa sensibilitat pel tema, em permeto oferir-te un relat molt breu que penso que pot ser del teu gust: Desitjos des de l'obscuritat ( només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi ); si et decideixes a llegir-ho, ja em diràs què et sembla...

    I ara sóc jo qui s'acomiada fins aviat, amb una abraçada rodona com una lluna plena,
    Unaquimera

  • Sóc un enamorat de la lluna[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-09-2008 | Valoració: 10

    El meu signe, sense determinacions, és cranc. Sento molta atracció per les nits de lluna.
    Estimo la lluna i la seva relació amb la mar, que he contemplat moltes vegades. Gràcies.

  • Molt bo!!![Ofensiu]
    somni 23 | 08-09-2008 | Valoració: 9

    Jo també estimo la lluna... i m'he sentit molt identificat amb cadascun dels mots emprats en aquest poema...
    Molt sensible i adient recorrent un sentiment molt bonic i profund...

    "la lluna, la que mai et falla,
    tan si la veus com si no,
    sempre saps que hi és present".

    Tinc la sort de viure en una zona que cada dia es pot contemplar la lluna i les estrelles i la veritat és que abans d'anar dormir, ompla molt.

    Continua axí!!

  • I tant:)[Ofensiu]
    Flanagan | 07-09-2008

    molt, molt menys amarg que el cafè.
    A mi també m'agrada molt mirar la Lluna, els estels...

    gràcies pel comentari!
    cuida't:)

    potolet

  • Fantàstica Lluna![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 06-09-2008 | Valoració: 10

    Hola micanmica! Acabo de llegir el teu comentari i jo també t'he volgut conèixer! En primer lloc, gràcies a tu per l'escrit que m'has deixat! I segonament, deixa'm avançar-te que tindré feina per repassar tota la teva producció, perquè fa poc temps que deus publicar a RC i, en canvi, ja tens trenta relats publicats. Clar, les lectores i els lectors no donem l'abast!

    He començat per aquest poema perquè he vist que encara no tenia cap comentari. Doncs aquí va el primer!

    La veritat és que nomes falta una guitarra i dolça veu que doni cos a la lletra. Té ritme gràcies als versos breus i a la rima, a voltes consonant, a voltes assonant, del poema.

    El fet que sigui de lectura àgil i dinàmica gràcies al ritme i a la rima permet centrar l'atenció en el missatge que transmets. Sovint la puntuació o les diferenciades i estridents extensions entre els versos que conformen el poema impedeix copsar en primera lectura el sentit o la història que és l'essència del poema.

    En aquest cas no és així, i assimilem d'entrada aquest idili amb la lluna que tants autors i tantes autors (jo mateix m'hi compto) hem contemplat amb passió poètica. L'amor és una constant que va més enllà del fet que sigui la Lluna la interlocutora de la persona que narra o descriu l'idil·li.

    I citaré l'estrofa que, al meu entendre, és el clímax del poema:

    Que l'amor no té edat,
    ni condició social
    ni sexe, ni raça;
    tan sols sentiments purs.

    Senzillament, uns versos preciosos.

    Gràcies un cop més per escriure meravelles com aquesta i benvinguda a la gran família de Relats en Català!

    Salut i lletres,

    V

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de micanmica

micanmica

37 Relats

116 Comentaris

38409 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda un vespre, el 4 d'Octubre de 1990, ja de ben petita m'agradava inventar històries on feia volar la imaginació sense parar.
Sempre que em preguntaven "i tu, què vols ser de gran?" responia, amb convenciment absolut: "escriptora!". Després ja van venir altres idees, com filologia catalana, periodisme o traducció i interpretació (carrera que aquest curs començo).

A poc a poc (i una mica a batzegades, perquè tenia èpoques de molt escriure i d'altres en què apenes tocava una llibreta), escriure es va convertir en una via d'escapament a les meves inquietuds, les meves pors i els meus sentiments més profunds.

Finalment, i després de molt sentir la meva amiga Yáiza parlar tan bé de relats, no m'hi he pogut resistir i aquí em teniu, penjant el grapat de relats que tinc acumulats a l'ordinador... i espero que en vinguin molts més!


per saber-ne més de mi...

www.fotolog.com/buscantelnord

sensecobertura@hotmail.com