L'amistat

Un relat de: somni 23

En Manel tenia una clara ocasió de tornar a ser el d'abans. De tornar a ser un dels grans entre la colla d'amics de tota la vida...

No va ser així, en Manel va preferir endinsar-se dins la subtil mirada d'aquella noia, que l'observava enmig d'una copa que es beia amb estil. Feia estona que les mirades fluïen, però en Manel feia temps que no veia els seus amics i volia tornar a ser el líder que sempre havia estat i que ara per motius diversos no era. Aquell distanciament havia de deixar d'existir...

Però aquella mirada, delicadesa, mirada, van tornar boig al noi, que no va dubtar en deixar-se endur per la màgia del moment i fugir amb ella on fos però amb ella.

Va descobrir l'amor a primera vista, va perdre els amics... Però la decisió va ser presa amb el cor i mai es podrà arrepentir de no haver anat amb el que hauria pogut ser l'amor de la seva vida...

...
La noia i el Manel van ser feliços durant anys, però una nit van discutir fortament i ella el va matar...

A l'enterrament, els amics van assistir-hi en massa...
Mai van oblidar el valor d'una amistat i d'una persona valenta, que sempre estava a l'aguait de tot, i que malgrat haver-los deixat sense el seu contacte i la seva amistat... era una bona persona amb un bon cor...

Tenir un amic és tenir un tresor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer