Les nostres festes, les del poble. Aquella primera gran festa on es va amb els pares, després amb els amics, després... qui sap després!
M'ha agradat molt, l'escrit, el globus fugisser... quants records.

Bon grup, molt bon grup! Passava per aquí i m'he entretingut a llegir el relat...

P.S. jo també tinc insomni!

Breu però molt intens! Tantes sensacions, tantes emocions... tan ben descrites i en tan poques línies! Aquest relat també és força dur... abandonar algú a contracor... almenys hi ha un bri d'esperança a la frase final!
Gràcies pels teus comentaris! Et seguiré llegint!

GENIAL.

Costa trobar els bons amics... per això no s'han de deixar escapar! Una descripció preciosa.

em recorda molt a una persona. Llàstima que aques altre després se'n pugui penedir d'haver estimat aíxí!
Un poema encantador.

«Potser que ensenyi a parlar als peixos… Potser que no perdi el matí i ensenyi a parlar als peixos.»

Perdó per la repetició!

M'he llegit els teus últimes poemes i aquest és el que més m'ha agradat, sens dubte!
La princesa, el seu barret, el vestit fet de segons, el perfum, la mort amant mentre ella s'embriaga de vida... Un seguit d'imatges precioses, poètiques, sublims!
La seva musicalitat, els mots que encaixen en aquest petit gran trencaclosques...
Bé, com ja he dit, m'ha agradat molt ^^
Que vagi bé! Un plaer llegir-te de nou.

Un relat força maco que reflecteix que, per tu, aquesta persona és el món. I, aparició de la vena romàntica xD, què hi ha més maco que l'amor correspost??
Un consell, revisa les faltes d'ortografia i l'estructura del text (tens un paràgraf de dues línies només).
Vagi bé :p

Bona plasmació de la societat i el sistema actuals, amenitzada per la presentació circense que en fas.
Estic d'acord amb tu, tot això és una gran mentida suavitzada per l'amistat i l'amor, que semblen fer aquest món una mica menys dolent...

Déu n'hi do... no em puc ni imaginar el dolor incomensurable d'aquest home. Un cop molt dur ben plasmat en aquest poema.
Records.

M'agrada la musicalitat que has donat a aquest escrit tan ple de sentiments utilitzant la repetició... et seguiré llegint!!

És un relat que diu les coses tal i com són en el moment en el que passen. La primera etapa de passió i la "fugida" de la dona d'acció (m'ha agradat aquesta part!) i la frase final... fer-se el llit sol és un pal... brutal xD
M'agrada el teu estil! Sort!

Un poema ple d'imatges i sentiments ben purs, com l'amor. Ei, pell de gallina! :p
Segueix escrivint així com ho fas...
Que vagi bé!

Com amant de les pessigolles, aquest escrit no m'ha deixat indiferent! És pot ben dir que són una de les sals de la vida...
Senzill, amb ritme, àgil... i amb un ampli somriure.
Que vagi bé!!