fi d'any

Un relat de: llu6na6

Feliç i divertida m'encasqueto el barret.
I me'l poso i me'l trec.

No sé pas qui sóc, ni on vaig. Tan se val!
És l'hora de la festa i de segons
m'he fet el vestit llarg.

L'espatlla descoberta, ensenyo el dors.
Enjoiada de llum, de mai-més perfumada,
princesa sóc, de conte.

Cal que assisteixi al ball.
Que en la pista del temps dansi, quan soni el vals,
embriaga de vida,
amb la mort per amant.

- Princesa sóc, de conte -

Comentaris

  • Xiqueta...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 14-12-2005


    He vist la teva entrada al fórum i m'ha fet pensar. Sento ocupar un espai reservat a comentaris per intentar animar-te. Una personeta com tu, que escriu aquests versos tan bonics i encisadors no pot sentir-se atormentada!

    La vida és plena de cosetes precioses que t'estan esperant. Cada matí el Sol llueix amb més força, i tu ets aquí per veure'l i omplir-te de l'escalfor de la vida.

    Somrius, i amb aquest somrís, el dia s'alegra front els teus ulls, i tot sembla més fàcil. No és difícil. Com diuen a "El club dels poetes morts", el drama de la vida continua, i tu pots contribuir amb el teu vers, i això és el que hi ha de bo. No ens privis del privilegi del teu vers, ni et privis tu mateixa de poder-lo fer.

    La vida és difícil, i sovint ens trobem per camins que no comprenem i no són fàcils, però al fons del camí, sempre trobaràs una llumeta esperant-te. Tingues confiança.

    I sàpigues que, pel que et faci falta, la teva segona familia està aquí, esperant-te amb els braços oberts.

    Una abraçada xiqueta.


    Salz.

    P.S. Sento haver ocupat un espai reservat per comentaris, però no sabia com fer-ho per enviar-te paraules que t'animessin una micona.

  • ambre | 14-12-2005

    "embriaga de vida,
    amb la mort per amant"

    Soposo que la mort per amant s'ha de llegir com que no necesites res més...

    Per cert, un "pal de pluja" és una canya amb pedretes dins que sona com la pluja si la fas girar, si vols te'n regalo un per reis...

    Una abraçada i felicitats per aquest poema preciós...

  • cassigall blau | 12-12-2005 | Valoració: 10

    ...10!!!!!!!!!!!!

  • una dansa vital...[Ofensiu]
    ROSASP | 11-12-2005

    Sentir-se especial en realitat només depèn de nosaltres, dels ulls amb que ens mirem.
    I perquè no podem ser princeses d'un conte si volem?
    D'un conte real, del nostre propi conte...
    Aquest vestit fet de segons és preciós, doncs duu tota la lluïssor de les estrelles acaronades amb la mirada. Perfumada d'aquell moment concret, irrepetible i únic i dansant amb la mort sense por. Un frec que encara et fa endevinar més plena de vida.
    La vida i la mort et contemplen mentre els teus peus àgils, juganers i joiosos marquen el pas d'un vals inèdit (la teva pròpia melodia).
    Ostres, com m'ha agradat sentir-me jo també princesa de conte llegint el teu poema.
    M'he fet un barret d'heures i ocells, molt adient al meu cap somiatruites. Qualsevol dia és bo per estrenar-lo.
    Gràcies per aquesta màgia que s'encomana!

    Molts petons!

  • «Princesa sóc, de conte»[Ofensiu]
    solarin | 11-12-2005 | Valoració: 10

    M'he llegit els teus últimes poemes i aquest és el que més m'ha agradat, sens dubte!
    La princesa, el seu barret, el vestit fet de segons, el perfum, la mort amant mentre ella s'embriaga de vida... Un seguit d'imatges precioses, poètiques, sublims!
    La seva musicalitat, els mots que encaixen en aquest petit gran trencaclosques...
    Bé, com ja he dit, m'ha agradat molt ^^
    Que vagi bé! Un plaer llegir-te de nou.

  • On? Com?[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 09-12-2005 | Valoració: 10

    Hauries de veure que bé que li queda el barret a la meva germana. Em recorda quan era petita.
    En canvi, jo no trobo cap barret per a mi. Perque tots són iguals i jo sóc el mateix de sempre.
    Almenys som conscients, alguns, encara que pocs, que dansem amb la mort. Vés a saber de quina forma tan estrepitant els hi tremolaria l'ànima als que creuen que la nostra parella de ball és la que ens dóna sentit a la vida. Potser ens en dóna una miqueta... però la vida som nosaltres!
    Aquest conte és real, com el mirall que et mira, com els colors que t'estimen... bé, és a dir...sigues un mirall de colors i balla!

  • Alegria[Ofensiu]
    Palaus | 09-12-2005 | Valoració: 7

    Una breu poesia molt viva i plena d'alegria!

  • a casa[Ofensiu]
    jaumesb | 09-12-2005 | Valoració: 10

    amor i mort sonen igual, esper que l'amor sigui el teu company.
    entraràs a casa quan tinguis temps? hi ha nova poesia i "a la nit" te l'he dedicat

  • Princesa, ets, de conte o novel·la?[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 09-12-2005

    Princesa, ets, segur, i ens fas girar i girar seguint el ritme d'una música silenciosa (tant sols revelada si llegeixó en veu alta).

    Però, reconec que m'ha quedat una sensació estranya, com si el poema-cançó formés part d'un texte molt més llarg, una historia que ens parlaria d'aquesta princesa i el seu ball.

    Pot-ser vaig errat i son caboirés meves o, sencillament, era l'efecte que volies crear.

    Resumint, que molt bé.

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: