A la nit

Un relat de: Silenci...

A la nit, quan tothom descansí, vendré a casa teva, a la vora del teu llit. La teva ment rondarà pel món dels somnis i jo, empesa per un desig incontrolable de besar-te, posaré els meus llavis sobre els teus i sentiré la teva escalfor. Tu no te'n adonaràs de res i jo contemplaré embadalida les teves mans, els teus ulls closos, la teva boca que m'embogeix durant hores en la foscor de l'habitació, fins que els primers raigs del sol guaitin per la finestra. Serà llavors, abans de que et despertis, quan et miraré i besaré per darrer cop. Abandonaré la teva vida a contra cor i desapareixeré del teu mon per deixar-te i tu anar-te a l'altre costat del mar. Aquest serà el meu petit secret i el meu últim record que hem donarà ànims per somiar en que un dia ens tornarem a trobar...

Comentaris

  • m'ha recordat ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 12-04-2006

    un poema meu, quan vaig començar a fer poesia i després vaig veure que no era lo meu, se diu "Somiant el teu somni", crec que totes dues volem expressar lo mateix, encara que puc ésser la teva padrina, el fet d'estimar no canvia mai ...
    Una aferrada

    Conxa

  • Bufa... quin relat![Ofensiu]
    solarin | 26-03-2006 | Valoració: 10

    Breu però molt intens! Tantes sensacions, tantes emocions... tan ben descrites i en tan poques línies! Aquest relat també és força dur... abandonar algú a contracor... almenys hi ha un bri d'esperança a la frase final!
    Gràcies pels teus comentaris! Et seguiré llegint!

  • Bones...[Ofensiu]
    trapella | 22-03-2006

    m'ha agradat molt aquest relat!! trob que descrius molt be un sentiment contradictori per el moment que estas visquent personalment i que molta gent no ho sabria plasmar com ho has fet tu...

    Et felicito... segueix així!!

    Salut i besades!

l´Autor

Foto de perfil de Silenci...

Silenci...

8 Relats

23 Comentaris

8817 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig néixer un 12 de Març del 88 a Mallorca.
Per la meva família va esser un dia molt especial, però per a mi va esser el començament d'una vida no desitjada...

Ara estic acabat el batxillerat de ciències i si tot va be l'any que ve hem matricularé a la UIB per estudiar la carrera de Física...

Aquí soc una intrusa ja que no soc de lletres, no són lo meu, però per contradicció m'encanta escriure i estimo la meva llengua i la defensaré amb força fins a la mort si cal... tenc un esperit de revolta a dintre meu...

He trobat en la lectura i en l'escriptura una forma de fugida de la realitat, una forma de desconnectar del món i sentir-me millor.
Escric quan no se que fer, quan estic destrossada per dintre i no tenc com treure aquest sentiment ....
Tal volta soni egoista per part meva utilitzar l'escriptura per a desfogar-me, però suposo que gracies a ella encara soc viva i sencera...

Quan llegiu el que escric no espereu gran cosa, no soc cap novel·lista i no me'n entenc de formes ni res de tot això, tan sols esper que un agradi i que penseu que m'entres llegiu això és com si llegíssiu en el meu cor...

Força i revolta companys!!!

Maria Isabel
mixabel_88@hotmail.com