Positiu?

Hem de ser positius: veure-ho tot gris en lloc de negre. I per què gris? Doncs perquè s'ha de ser positiu però sense passar-se…!
El que deia, com que no tinc amb qui passar les meves nits lliures em submergiré en el món de la lectura i dormiré. Molt. Somniaré amb les coses que feia abans, quan tenia amics, i quan em llevi substituiré la pastositat alcohòlica de la boca per tristes i salades llàgrimes de solitud que, amargament, m'acompanyaran durant la interminable jornada. Al matí potser no faré res… o potser sí. L'únic que decideix què fer sóc jo: no hi ha ningú que em discuteixi o proposi plans alternatius ja que a casa, només hi som els peixos, les plantes i jo i, excepte jo, cap dels altres parlen. Potser que ensenyi a parlar als peixos… Potser que no perdi el matí i ensenyi a parlar als peixos.
Dinaré una sopa aigualida i carn sense acompanyament, per assegurar-me que també em necessitarà. Podrem tenir una bona amistat! Deixaré els plats del dinar a la torre de Babel que tinc a l'aigüera. D'aquí tres àpats ja arribarà al sostre! Trauré el cap per la finestra per comprovar que el Sol encara brilla fora de casa i posaré bé l'improvisat hivernacle que he muntat per les plantes: la Seca, la Xerraire i la Verda. Les regaré poc a poquet, mentre els explico que la vida en si és maca però que elles la fan millor. Desistiré en l'intent d'intentar ensenyar-les a parlar ja que, amb els peixos, hauré comprovat que és del tot impossible que ens arribem a entendre: van massa a la seva bola i no m'escolten. Aquells animalons amb escates s'han passat el matí escopint-me bombolles… maleducats.
Quan hagi regat les plantes em deprimiré, només una mica, perquè només seran les tres de la tarda i no hi haurà cap pla a la vista. Així que faré com cada dia a aquella hora i em dirigiré al bany per dutxar-me. com sempre no tindré xampú perquè fa setmanes que ho tinc apuntat a la llista de la compra però mai tinc ganes suficients com per anar al carrer. Així doncs, utilitzaré la pastilla de sabó i mentre l'aigua regalimarà per sobre meu pensaré que si rellisqués amb la pastilla de sabó un altre gall em cantaria. Vagues il·lusions… Un cop sec i vestit m'estiraré al sofà perquè la televisió m'envegi i vegi que no la necessito, que les "gavilanes" amb accent sud-americà no m'atrauen… Cauré adormit i, al cap d'una estona, em despertaré de cop. El telèfon. Feia tant que no em trucaven que no recordava quin so feia. Com si fos un adolescent m'hi acostaré nerviós, preguntant-me qui podrà ser i, quan despengi, sentiré: «Senyor Roca? Companyia del Gas.» Ditxosa companyia! Em tallaran el subministrament de gas per un retard de quatre mesos en el pagament. Ja podrien haver-se esperat a fer números rodons! Però, com que jo sóc positiu, en veuré els efectes positius: el fred conserva i, de gran, tindré un cutis envejable. Per baixar-me una mica l'ego fumaré unes quantes fulles de la Xerraire davant dels ulls envejosos dels peixos maleducats. Fumaré i fumaré fins no saber si la llum està encesa o no. Despertaré enmig d'un mar de boira que no gosaré fer fora per por de quedar-me més sol que abans. Així que, sense noció del temps, em dirigiré cap a l'habitació, desitjant poder trobar el llibre que se m'ha aparegut en somnis damunt de la taula. Com que sóc positiu, a part de torrat, sé que l'hi trobaré. I pàgina rere pàgina, l'inflor del ulls s'anirà accentuant fins que em diré: Dorm.