Tant et costa?

Un relat de: solarin

"Per què em mires així? He dit alguna cosa que no t'hagi agradat? He fet res que t'hagi molestat? O és que potser desperto la teva curiositat? Potser voldries conèixer-me més a fons, tocar la meva pell i perdre't en els meus ulls." I vas fer-ho. Vas anar-te apropant a mi, poc a poc. Vas descobrir la complexitat de la meva persona i et vas adonar que, en el fons, ets com jo però amb les teves manies i virtuts. Després de mil carícies, tardes i nits i paraules infinites de converses de sobretaula vaig adonar-me que mai t'havies obert a mi. T'espanta acostar-te? T'aterra pensar que puc arribar al fons del teu cor i descobrir els teus secrets, la teva essència? Tant t'horroritza deixar-te estimar?

Comentaris

  • Uff..[Ofensiu]
    Nyanga | 20-10-2009

    sembla que m'ho hagis tret de dins...

    i per tant, em quedo sense paraules davant d'aquest real i trist relat.

    Perquè a vegades costa tan deixar-se estimar, és un perquè que no acabaré d'entendre mai..

    una abraçada,