bonic...res que no s'hagi dit mai abans...però bonic
m'agradaria sentir-ne la melodia. si ésque en té

un petó!

sovint me'n has parlat, i no se imaginar-me-la. com deu ser aquesta estrella que tan t'ha guiat i et guia quan et trobes en mig de l'oceà?
Eulàlia algun dia espero arribar-te a coneixer.

una abraçada

Les teves paraules m'han posat els ulls plorosos. Cada una de les sensacions és dura i real. Visc una de les etapes que tu has passat és com si aquest relat l'hagués escrit jo. A vegades les persones tenim actituds incomprensibles fins i tot per a nosaltres mateixos: intentem revelar-nos contra el que més estimem, i quan ho perdem..."perdem el nord".

gràcies per atrevir-te a dir-ho!

Llegint-te m'he vist en un mirall. He entès cada una de les teves paraules i les he vist reflexades en el meu univers.
Tan real i tan dolorós, oi? Com pot ser que l'amor, la cosa més bonica, arribi a fer tan de mal?
Dies i nits pensant en una persona. Cada cosa és un record que fa pensar en el seu nom. I et repeteixes que ja en tens prou i que s'ha acabat...però res...res no s'ha acabat, perquè l'endemà hi tornes a pensar.

T'arribes a sentir culpable d'haver-lo perdut? Això encara et pot fer més de mal....i no! Tu, segurament no n'ets la culpable...forma part del destí...

No tinc la solució alq ue segurament sents, tan de bo! Només puc dir que en algun racó hi ha t'espera i t'estimarà en majúscules, fent tornar el sentit i el valor a aquesta paraula ESTIMAR.

m'ha agradat llegir-te

bonic relat. Sí, totes hem passat nits plorant i dies i mesos plens de boira grisa i espessa. No cal ser una adolescent per a viure-ho, és humà.
És horrible quan els dies passen i et sents perduda i absurda, pensant en un algú que ara "no vol saber res de tu", però m'agrada mantenir l'esperança i la fe que "tot passa per alguna cosa".
Et puc dir que després d'una tempesta sempre surt el sol.

hi torno, bonic relat

Si el món t'empeny planta-li cara!!
Un dia algú em va mostrar que confiava en mi i em va ajudar a confiar en mi mateixa.
És cert que sovint el món ens empeny, però hem de ser forts i com tu dius, hem de ser capaços de desfogar-nos, de plorar, de cridar...
El bonic de tot plegat és tenir qui t'aixugui les llàgrimes, qui t'abraci i et faci costat en els moments més freds i foscos.

Bonic relat, però mi ha mancat una mica de força per tirar endavant.

Una història preciosa per a una melodia que segurament també ho serà.
Disfruta'n mentre la tinguis a les mans, disfruta'n mentre ningú enderroqui l'estació d'aquest amor.
Aprofita cada instant sense tornar deixar que la màgia de l'estació es torni a apagar.

Tan de bo en aquesta estació hi passin els trens que en d'altres no passaven o no vas poder pujar.


Tan de bo no hi hagi mai més "mala sang" i que aquella pel·lícula (ja saps quina vull dir) es mantingui sempre lluny de la nostra realitat.

Mil petons.

Sinda

Preciós, intens, ple de sentiments... M'ha agradat tornar-te a llegir. Qui sap si algun dia et podre escoltar cantar una d'aquestes lletres.

ànims

En un inici m'ha xocat, quan estava per la metitat....flipava...i el final m'ha agradat.

ànims que la vida és bonica to i que a vegades complicada...!! Somniar és un motor per lluitarper la felicitat. I enamorar-se pot arribara ser preciós!

gràcies pel teu comentari!

una abraçada!

marta

marteta26@hotmail.com

És dur saber que que hi ha dones que viuen en situacions com aquesta, semblants o pitxors. Sí, realment l'amor és important per no sentir-te sol, per tenir força per lluitar, per tenir somnis... L'amor és escencial en auqesta vida.

Molt bon relat!! Gràcies!

ànims!

Atrevit,.
No puc dir que no m'hagi agradat, crec cque és molt real. Tanmateix, però, i falta alguna cosa ...trobo que ets molt dur i potser deus tenir els teus motius per a ser-ho... però el paper d'ella tampoc deu ser gaire fàcil, i com a mínim és sincera. (o no?).

ànims!

Atrevit,.
No puc dir que no m'hagi agradat, crec cque és molt real. Tanmateix, però, i falta alguna cosa ...trobo que ets molt dur i potser deus tenir els teus motius per a ser-ho... però el paper d'ella tampoc deu ser gaire fàcil, i com a mínim és sincera. (o no?).

ànims!

El títol m'ha encoriosit, i el conte m'ha encantat...Has entrat en el meu jo més profund...
Merci pels teus relats...
continuaré llegint els teus relats..!

ànims

Ostres m'ha agradat molt llegir-te, cada paraula, cada vers fa sentir la realitat. És expressiu i sembla un reflex.
Et seguré llegint!

sinda

Després del teu comentari he volgut llegir-te de seguida. Suposo que no hiha paraules per dir en situacions tan dures, oi? El que comta més és saber que no estàs sol.
És admirable la teva valentia.
ÀNIMS! et continuaré llegint!

Marta