Les paraules em parlen

Un relat de: sinda

VEU

Sí, realment no se què n'esperes d'aquest text. Si, tu l'escriptora!
A qui intentes escoltar perquè et descodifiqui els teus sentiments? A qui intentes burxar perquè t'escrigui el que sents? Que busques llegir per no haver d'esciure?

VEU

Ni tu ni ningú té la sort de trobar escrits els seus sentiments en un paper, però tu no ho vols entendre això, oi? Fa dies, setmanes…què dic! Fa mesos que escrius i escrius però cap full resulta ser el que n'esperaves, perquè et rendeixes en adonar-te de la por que t'omple el cos.

VEU

Què dius? Que no saps escriure? No es tracta d'això noieta, es tracta que cerquis, que burxis, que arribis al fons del teu cor, i que et deixis de romanços d'una vegada!

VEU

Això si que no m'ho crec. Se't nota a les paraules que ets plena de sentiments. T'ho veig en la mirada que dintre teu hi ha un univers.
Adona-t'en!
Has rigut i has plorat, has estimat i odiat, com qualsevol ésser humà.
T'estimes a tu mateixa i per això tens por de no ser feliç. Però desanganye't! Només quan la por no et faci por estaràs preperada per ser feliç.

VEU

T'entenc, és normal. Dintre teu i tens un garbuix. Masses records i molts de somnis, però molta por de fer-te mal i fer-ne als altres.
Però has d'aconseguir veure't a través de la transparencia. Has d'aconseguir escriure des d'on ets i no d'on eres o vols ser.

VEU

El perquè és senzil. Hi ha paraules, moments, sentiments, llocs, cançons, olors…que formen part del nostre passat i, que sovint costen de deslligar d'aquest.

VEU

Sí, sí, el passat! Aquell temps en què tampoc creies ser feliç i que durant tant de temps has idealitzat! Però ara ja ni ha prou, no?

VEU

T'entenc, a voltes costa delligar-nos del passat, al cap de vall, forma part de nosaltres. Però recordant no vius el moment! Recordant t'allunyes de qui ets ara i això encara et fa més mal.

VEU

VEU

Ho veus? Ara et surten les paraules. Camina, respira, crida! Crida! Aquest moment és l'únic que tens i les persones que t'estimen són les que hi son SEMPRE.


VEU

VEU

VEU

VEU

Per fi m'has entès.
Per fi t'has entès a tu mateixa.
Per fi has superat les pors.
Per fi has decidit ser feliç.

Per fi has decidit deixar-te estimar.

Felicitats!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sinda

sinda

4 Relats

11 Comentaris

5040 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Miro amunt, veig la neu caure sobre meu.
Ella també mira amunt però no sap què és això que cau del cel. Intenta agafar els flocs de neu com qui intenta agafar el seu somni a al vol. Juga.
És feliç, simplement feliç; potser ne'm d'apendre.



www.fotolog.com/maskins

marteta26@hotmail.com