des del llit estant

contemplo des del llit estant
el teu paisatge com s'amaga entre els llençols
que no dissimulen el teu relleu
el meu abisme, la meva porta del cel

i des d'aquí, des del llit estant,
tant se val si al món s'ha fet fosc,
jo tinc la llum dels teus ulls
i si fa fred m'abrigarà la teva pell

des del llit estant
podent allargar la mà
i sentint-te al meu costat
la vida és més suau
i no hi ha infinit
que se'm faci massa llunyà

en silenci des del llit estant
quan tinc el teu alè sobre el meu pit
i els teus cabells entre els meus dits
penso que potser sí, tot té un sentit

quan penso des del llit estant
en el passat, el present o el més enllà,
i em fa por i dubto del món,
t'abraço i sé que sóc capaç de tot