Cercador
la porta del cel
Un relat de: fill de les ombres- Compartir:
Rostres que fugen i es creuen pels carrers
Passatgers d'un viatge amb destí incert
Havent perdut els dos tants trens
Havent fet tard per comprar un altre bitllet
Una porta per fugir d'aquest trist indret
Un passatge per escapar sense dir adéu
Res no es sent... (sinó el pas del temps)
Res no es veu... (sinó el pas del temps)
Res no es sent... (sinó el pas del temps)
Res no es veu... (sinó el pas del temps)
Com l'herba crescuda entre
Les pedres, les vies d'altres temps,
Tu i jo en via morta a l'estació d'aquest present
Forjant identitats vam pintar aquells murs,
Vam pintar aquelles parets amb els cors rebels.
Sabent-nos breus, sabent-nos vent,
Sabent-nos il·lusos volent parar el temps,
Sabent-nos breus, sabent-nos vent,
Palpant efímers la porta del cel
Resseguint el relleu de la teva pell
Resseguint amb els dits tots els teus rius
La via morta, principi i fi d'aquell no-res
La via morta, principi i fi de tot l'univers
I els temps han tapiat la porta del cel
Tancant a dins els nostres secrets
Però sota la disfressa que hi han posat avui
Oloro i palpo el teu intens perfum
I enyorant-te els ulls, abraço el buit,
Voltat d'estranys ara on dormíem junts
Resseguint el relleu de la teva pell
Resseguint amb els dits tots els teus rius
Cercant eternitat vam pintar aquells murs
Vam pintar aquells parets creient-nos déus
Els nostres noms, els nostres anhels,
Les velles dates dels nostres perquès
Sabent-nos breus, sabent-nos vent,
Sabent-nos il·lusos volent parar el temps
Sabent-nos breus, sabent-nos vent,
Palpant efímers la porta del cel
Sabent-nos breus, sabent-nos vent,
La passió amagava la por al present,
Sabent-nos breus, sabent-nos vent,
Sabent-nos conqueridors d'un tros de cel
Res no es sent... (sinó el pas del temps)
Res no es veu... (sinó el pas del temps)
Res no es sent... (sinó el nostre tren)
Res no es veu... (vagant cap a un destí incert)
"Se sent altre cop trencant el silenci, la veu d'un tren
El vell cavall de ferro cavalca altra volta tallant el vent
Ja no hi ha via morta en aquest indret, estació d'aquest present
Però sempre i per sempre ens quedarà oberta una porta per on pujar al cel"
I el temps passa depressa
I el temps passa i em pesa
I el temps passa i s'escapa
I el temps passa i no torna
I el temps passa més depressa encara
I el temps passa i em pesa més encara
Fins que un dia, fins que un dia
S'acabarà de cop!
Comentaris
-
^ enyorant-te els ulls, abraço el buit ^[Ofensiu]kispar fidu | 22-05-2006
una cançó al ritme de la teva guitarra? (i al compàs del batec dels teus sentiments?)
m'agrada aquest enyorant-te els ulls, abraço el buit, el trobo fantàstic, d'aquelles sensacions que et captiven l'ànima i et magnetitzen amb la força del buit...
uoo! no s'hi val!! Tu veient-me i sense dir res! Això és trampa! jejeje La propera vegada em saludes, eh! (encara que em diguis: eis, kispar fidu!). Jo no recordo haver-te vist "mai"! Segurament avui m'has vist cap al migdia-tarda, que no hi acostumo a ser, tinc classe als matins jo...
Bé, doncs espero saludar-te a la propera trobada a les aules informàtiques! jejeje
que vagi bé,
Gemm@ -
estacions, somnis, nubols passatgers[Ofensiu]sinda | 04-05-2006
Una història preciosa per a una melodia que segurament també ho serà.
Disfruta'n mentre la tinguis a les mans, disfruta'n mentre ningú enderroqui l'estació d'aquest amor.
Aprofita cada instant sense tornar deixar que la màgia de l'estació es torni a apagar.
Tan de bo en aquesta estació hi passin els trens que en d'altres no passaven o no vas poder pujar.
Tan de bo no hi hagi mai més "mala sang" i que aquella pel·lícula (ja saps quina vull dir) es mantingui sempre lluny de la nostra realitat.
Mil petons.
Sinda -
sabent-me vent[Ofensiu]shalom | 29-04-2006 | Valoració: 10
sovint jo també em sé breu, em sé vent, em sé il·lusa...Però és només quan estic amb aquell veí a quí tan estimo que vull parar el temps..i sense adonar-me'n, al seu costat, palpo les portes del cel..."resseguint el relleu de la teva pell, resseguint amb els dits tots, tots els teus rius".
Encantada de compartir amb tu l'estació d'aquest present! (i també la vella estació de Salàs).
Una lletra preciosa per a una melodia fantàstica que espero cantar amb tu molt aviat!!
mil petons.
Shalom
l´Autor
63 Relats
249 Comentaris
89744 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
www.enrenou.commaquinista d'un tren que volta el món sense vies, que busca la sortida del túnel de la realitat tot cercant en la utopia, la força per tirar endavant.
el camí és llarg... vols caminar amb mi?
per contactar amb nosaltres: aloisioxispin@hotmail.com
www.enrenou.com