somnis

Un relat de: silvia_peratallada

No cal que m'enganyis...
Amb mi no has de fingir que ets feliç.
Sé què passa pel teu cap, a cada instant.
No estàs sol, no tinguis por.

Quan creguis que se't han tancat les portes,
Quan vegis que el teu somni s'ha acabat,
Jo seré aquí, al teu costat,
Per portar-te el sol al llit
I així puguis començar un nou dia,
Ple de vida, fart de llum.

Amb mi no has de fingir que ets feliç.
Potser esperes el moment, i mentrestant menteixes,
Per creure't a tu mateix que el somni ja és aquí.
Has d'esperar
Sense buscar,
Que arribi...
I t'acaroni les mans, i t'acompanyi i et conegui
Perquè vegi que és amb tu amb qui ha d'estar,
Identifiqui que és el TEU somni,
La teva felicitat,
La teva alegre i inèdita vida,
I de ningú més.
Fins que et trobi,...jo seré aquí,
Al teu costat
Intentant que els moments tristos se't facin més amens,
Més passatgers
Que oblidis qui ets, un breu moment
I et sentis lliure,
Lluny de paraules confoses,
Que et fan patir,
Que et fan plorar.
No cal que m'enganyis,
Saps que no estàs sol
Saps que no has de tenir por,
De no ser feliç.

Comentaris

  • sinda | 23-02-2006 | Valoració: 10

    Ostres m'ha agradat molt llegir-te, cada paraula, cada vers fa sentir la realitat. És expressiu i sembla un reflex.
    Et seguré llegint!

    sinda

  • Ei!!![Ofensiu]
    fada_negra | 04-02-2006

    M´agrada molt aquest poema.Em cridà l´atenció pel títol,la meva paraula preferida,i m´ha encantat.De fet,m´han agradat tots els teus poemes!!Un petó

  • M'agrada.[Ofensiu]
    Llibre | 11-12-2004

    I m'agrada perquè, si no m'equivoco --cosa que en el meu cas seria molt possible perquè no sóc gaire bona comentant poesia--, el que es descriu aquí és l'amistat, i no l'amor.

    Sovint, quan s'escriu poesia, es cau en la tendència generalizada de parlar de l'ésser estimat, home, dona... tant se val! I evidentment, estic generalitzant. No ho dic per tu (potser més aviat per mi).

    I m'ha agradat llegir un cant a l'amistat, un sentiment, una relació entre les persones, que jo valoro i col·loco en la meva escala de valors particular en un lloc ben elevat.

    I m'ha agradat per això mateix: perquè no és tan habitual llegir un poema d'amistat, com un poema d'amor.

    Dels que t'he llegit de moment, és el que m'ha arribat de manera més directa. Felicitats!

    LLIBRE

    PD.- Si tens un moment, i ganes, em podries comentar el meu poema "Escriure"? Gràcies (tant si és que sí, com si és que no).

  • Mostrem-nos tal com som...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 16-06-2004 | Valoració: 9

    Tens raó, a vegades ens volem amagar rere un una màscara i ens cal algú que ens digui el que tú expresses en aquesta poesia... Segur que la persona a qui li vas dedicar aquesta poesia t'està molt agraït.
    Enhorabona, escrius molt bé!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581018 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com