El secret del Coyote

Un relat de: pivotatomic

Va ser una sufocant tarda d'estiu, quan el Coyote era encara molt jove, que va enxampar al Correcamins. El Sol queia sobre la terra polsegosa amb la mateixa inclemència amb la que un martell descarrega sobre l'enclusa d'un ferrer, i la intensa calor aixecava una calitxa de terra que feia que tot aquell paisatge desèrtic tremolés als ulls de qualsevol observador prou valent com per desafiar el disc solar, aturant-se a mirar a l'horitzó en lloc de correr a refugiar-se sota l'ombra més propera.

El Coyote feia dies que perseguia aquell ocellot velocissim, que corria per les carreteres desertes desafiant-lo amb el seu "mic-mic" burleta. Dues o tres vegades havia estat prou a prop d'ell com per que les seves urpes afamades freguessin les plomes de la cua del Correcamins. Però el cansament l'havia acabat vencent sempre i s'havia hagut de resignar a veure'l fondre's a l'horitzó mentre ell es quedava sol i vençut sobre l'asfalt tou pels efectes de la canícula, panteixant patèticament en un intent de recuperar l'alè. Corria massa, el maleït!

Una d'aquelles vegades en que es va quedar palplantat al bell mig de la carretera, amb el pit cremant-li per l'esforç, les potes tremoloses i els ulls gairebé fora de les òrbites, va sentir un remor que se li apropava pel darrera a tota velocitat. Gairebé no va ser a temps de fer un salt per sortir del mig del pas, i quan assolia la seguretat de la cuneta, un raig d'aire calent li va bufetejar la cara mentre el camió li passava pel davant fent sonar el claxon, el sò del qual li va arribar distorsionat per l'Efecte Doppler. Malgrat la velocitat, va poder llegir clarament el nom que duia pintat al lateral: ACME. I també va distingir amb claredat com, a l'agafar la propera curva, la porta del darrera s'obria accidentalment i una de les caixes de la càrrega queia a la carretera.

El Coyote va esperar que el camió es perdés en la llunyania i, després, prudentment, es va acostar a l'objecte. Era, efectivament, una capsa de fusta no massa pesant. Encuriosit, va entretenir-s'hi una estona fins que la va poder obrir i, decebut, va comprobar que a dins no hi havia res comestible. Només un carregament de pilotes de ping-pong de coloraines, embalades en capsetes de sis unitats. El Coyote va fer una ganyota de decepció i ja s'allunyava del lloc quan una guspira de malicosa intel.ligencia va brillar en els seus ulls de predador nat. Llavors va girar sobre les seves pròpies passes i es va quedar mirant la capsa amb aquella classe de somriure que només són capaços de fer els dolents de dibuixos animats.


Indiferent a la calor i la pols, el Correcamins volava pel damunt de l'asfalt deixant darrera seu un estel de foc. Li encantava fer allò. Era un dels seus trucs predilectes, només superat per aquell que aconseguia quan apretava encara una mica més la velocitat i feia que la matiexa carretera s'aixequés del terra polsinós del desert de Nou Mèxic per tornar-s'hi a dipositar passats uns instants. El Correcamins era ràpid com el vent i aquella velocitat vertiginosa el feia estar segur de que el seu enemic atàvic no el podria atrapar mai, per molt que s'hi esforcés. "Mic mic!", va exclamar feliç. I va correr encara una mica més depressa, com només ho poden fer aquells que han nascut per la velocitat i són insensibles al cansament.

Llavors va veure la capsa i es va aturar en sec, provocant aquell efecte sonor d'una fletxa clavant-se en una superfície de fusta. El Correcamins es va quedar perplexe, perque mai no havia vist una cosa semblant i -entre nosaltres- el seu cervell era bastant més lent que les seves potes unglades. Plantada al mig de la carretera hi havia una capsa de fusta que es sostenia damunt d'un pal. Sota seu, un pila de boletes de colors amenaçaven amb sortir volant a poc que comencés a bufar el típic vent del desert. I al costat de tot, un cartell advertia: "MENJAR PER CORRECAMINS. BONÍSSIM... i GRATIS!". El Correcamins no es podia creure la bona sort que havia tingut. Treient la llengua unes quantes vegades, va mirar a banda i banda i no va veure ni rastre del Coyote. Encara devia ser intentant recuperar l'alè de la darrera correguda, va riure. I sense donar-li més voltes, es va atançar cap a la capsa, disposat a donar-se un banquet d'aquell deliciós "menjar per Correcamins". Tot just s'hi va posar sota, la trampa es va tancar al seu damunt amb un cop sord i l'ocellet va quedar atrapat, sense sortida.

Amagat darrera uns matolls, el Coyote mirava amb incredulitat la corda que havia lligat al pal que sostenia la capsa i de la que acabava d'estirar per fer-la caure sobre el Correcamins. No s'ho podia ni creure. Així de fàcil! Quan ho expliqués a la propera convenció mundial de villans de dibuixos es convertiria en el tipus més popular del desert! En Silvestre es moriria de l'enveja, segur. Potser li dedicarien una serie a ell sol i tot! Definitivament, un tipus amb la seva intel.ligència es mereixia això i molt més, no?

Xiulant de felicitat, el Coyote va treure del no res, com només saben fer-ho els essers dibuixats, una taula amb mantell, uns enormes coberts, un tovalló que es va lligar ràpidament al coll, una cadira i un plat preparat amb la seva guarnició, on només hi faltava el convidat d'honor: un Correcamins a l'ast. Després, es va atançar cap a la capsa, dins la qual es sentien clarament els intents desesperats que feia l'ocell per escapar, i va tornar a posar aquella cara de dolent que cada matí assejava durant dues hores davant del mirall, al seu cau. De sobte, però, el somriure se li va glaçar al musell. El Coyote va mirar al seu voltant i, per primera vegada, es va adonar de la insondable soledat del desert. Parant-hi les orelles, i ell les tenia ben llargues, l'únic soroll audible era el del vent lliscant entre les pedres, aixecant núbols de pols i fent correr aquelles plantes rodones, típiques dels spaghetti westerns. Per primera vegada va reflexionar que el nom de "Desert" no era pas casual i es va imaginar una sèrie interminable de dies sota el Sol, sense més coses a fer que passejar-se entre les roques , buscant una ombra en la qual poder dormir una estoneta. Llavors va comparar la vida que l'esperava amb la que estava a punt de deixar enrera. En l'emoció de la cacera, en l'adrenalina corrent pel seu cos estilitzat cada vegada que intuia acostar-se al Correcamins, en com de divertit seria posar-li un parany darrera un altre, cadascún més enginyós que l'anterior, i en com s'hauria d'esforçar perquè tots acabessin fallant i la cacera i la diversió continuessin així un dia més. No s'ho va haver de rumiar massa...

Va mirar una altra vegada la capsa i el somriure malvat va tornar-li al rostre. Ullant dissimuladament a banda i banda per assegurar-se de que ningú el veiés fer una cosa tan impròpia de la seva especie, es va acostar a la capsa tot xiulant i mirant cap al cel. Després, com qui no vol la cosa i mirant cap un altre cantó, la seva pota esquerra va aixecar, distretament la capsa i el Correcamins va sortir-ne com un llamp, convençut de que era la seva velocitat el que l'havia salvat un cop més. El Coyote només va veure el rastre de foc damunt l'asfalt calent i va sentir el seu "Mic mic" burleta un cop més. Pero aquella vegada, creieu-me, no li va saber gens de greu.

Comentaris

  • Ostris![Ofensiu]
    gypsy | 09-07-2007 | Valoració: 10

    piv!!!, és dels millors contes que t'he llegit.
    És divertidíssim!!!, que dolent El coyote!!, però se li acaba la distracció, en el fons mostra una elevada intel.ligència amb aquest final!.
    I el que queda com a tonto és el Correcamins, quan als dibuixos sempre era el contrari.

    M'ha agradat això que dius dels éssers dibuixats.
    El to narratiu crec que és boníssim!

    apa, mic, micc!!


  • bon final[Ofensiu]
    Sergi_Casals | 22-07-2006 | Valoració: 10

    si senyor!!
    Un relat molt àgil.
    M'agradari extendre'm tant com lEmma, però no zee...

  • Ja m'estranyava a mi...[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 22-07-2006

    Ja m'estranyava a mi que el coyote, amb la seva figura atlètica, la seva intel·ligència a prova de mec-mec, la seva voluntat de ferro i la seva enorme astúcia fos TAN ximple com per no aconseguir atrapar en sa vida, ni per pura casualitat, ni per una broma del destí, a un ocell amb cervell de mosquit que ni tan sols ha après a volar ;-)

    M'ha semblat un relat àgil, amè, interessant i, per sobre de tot, més que divertit, divertidíssim. M'ha encanta la forma amb la què has barrejat realitat i ficció: les referències a les "imatges" dels dibuixos animats, les "trampes" vistes infinitat de vegades per la televisió, la convenció de dolents,... M'ha encantat la inversió de papers dels personatges principals, el seu retrat psicològic i com has resolt el "secret" del veritable protagonista de la sèrie.

    I m'ha agradat, per sobre de tot, la conclusió a la què arriba al coyote: perquè una història sigui interessant, hi ha d'haver bons i dolents (encara que només serveixin per fer-se mútuament la punyeta).

    Algun però? Bàsicament dos: algunes faltes d'ortografia, que poden ser atribuïbles a un error de teclat ("velocissim", "un remor", "darrera",...), i una certa espessor en la construcció de les frases. Des del meu punt de vista, hi ha algunes fases que tenen poc dinamisme i que fan carregosa la lectura. La lectora continua llegint perquè li agrada la idea, però nota contínuament que ha de fer un esforç per prosseguir amb la lectura, que hi ha alguna cosa que impedeix a les paraules lliscar amb fluïdesa, que l'autor potser no ha pres la precaució de llegir el text en veu alta abans de publicar-lo.

    Per exemple, el final del segon paràgraf: "Però el cansament l'havia acabat vencent sempre i s'havia hagut de resignar a veure'l fondre's a l'horitzó mentre ell es quedava sol i vençut sobre l'asfalt tou pels efectes de la canícula, panteixant patèticament en un intent de recuperar l'alè." Tres línies de text i només hi ha una coma! La idea és bona però potser (potser) has volgut posar massa èmfasis en la construcció d'una frase "original", t'has centrat (potser) en què el lector que ho llegís pensés "quina ocurrència més bona!", t'has limitat a buscar algun recurs que alimentés el teu ego com autor (inconscientment, potser) però has traït el text. Com deia un autor del qui ara no recordo el nom (l'Antunez, potser?), "les frases boniques no pertanyen al text, pertanyen a la teva vanitat". Des del meu punt de vista, aquesta "vanitat" que tots tenim a l'hora d'escriure, és el què frena la fluïdesa del teu text. La lectora es troba contínuament amb ocurrències ben trobades, ocurrències que la fan somriure, però perd contínuament el fil del relat i ha de fer un sobreesforç per no perdre's en divagacions ornamentals. "Però el cansament l'havia vençut sempre, i s'havia hagut de resignar a veure'l perdre's en l'horitzó mentre ell intentava recuperar l'alè" Aquesta és la idea, no? No estic dient que facis una simplificació tan bèstia com aquesta ni tan poc "original", però la millor manera de dir que està plovent és aquesta: "plou".

    Conclusió. Idea genial! Estructura narrativa una mica "carregada" (però això és una opinió subjectiva, discutible i totalment "oblidable" ;-) )

    FELIÇ ANIVERSARI!!!

    EmmaThessaM


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


  • Es veu que avui...[Ofensiu]
    Llibre | 23-05-2005

    ...estic de "relats retrobats".

    He vist aquest títol al panell de "L'editora destaca..." i he pensat: per què no rellegir-lo?

    I ho he fet, és clar! Sempre és un plaer llegir un autèntic pivotatomic.

    Només dir-te que em segueix agradant. Cosa que ja vaig manifestar durant la teva setmana del COMENT.

    Apa!

    Una abraçada,

    LLIBRE

  • Original (COMENT)[Ofensiu]
    Josep Clínez | 13-02-2005 | Valoració: 8

    A mi mai se m'ocurriria fer un relat així, trobo què és molt original. Trobo també que el Linkinpark té raó, t'hauries d'hagut esplaiar un poc més al final de la història, contar més detalladament els sentiments del Coyote, els que l'impulsen a soltar el Correcamins. En fi, juntant-ho tot, queda un bon relat, original, amb un bon lèxic i un gran talent.

    Apa, me'n vaig a comentar a Kid Bragueta.

  • Molt ben fet![Ofensiu]
    Shu Hua | 12-02-2005 | Valoració: 10

    Aquí sí que tenia títol. Sí senyor, m'ha agradat la història del coyote intel.ligent, tant, que sap que sense enemic, no té res més a la vida. És una alegoria del desig: el camí cap aconseguir allò que vols és el que ens dóna plaer. Aconseguir-ho, de vegades és fantàstic i, de vegades, no. Però inclòs quan estàs content, no trigues mai massa a voler una altra cosa.
    Jo també em mirava aquests dibuixos de joveneta, però al final m'avorrien perquè sempre eren iguals i el coyote no guanyava mai. Ara sé perquè.
    M'agrada el teu estil i he disfrutat llegint-te. Seguiré fent-ho.
    Una abraçada
    Glòria

  • Bé bé[Ofensiu]
    Linkinpark | 11-02-2005 | Valoració: 8

    Està bé, és divertit, i com sempre, trobo q narres bé. Però en el moment en que ell és dona compte que vol deixar-lo lliure, trobo que tindries q esplaiar-te més. Però és tan sols una opinió. Sempre m'havia fet il·lusió llegir-me aquesta història, i ja ho he fet!! Apa, dw!!

  • Ets molt dolent![Ofensiu]
    Ellix | 08-02-2005 | Valoració: 10

    Ets molt dolent! Mira que permetre que el Coyote agafi al Correcaminos! És que a mi m'encatanta el Correcaminos! Tanmateix tinc una suggerència pel Coyote, que demani una Correcaminos famella a ACME, que la faci criar amb el Correcaminos, i quan tinguin una bona descendència, que se'l cruspeixi amb tranquil.litat doncs tindrà Correcaminos de per vida.

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 08-02-2005

    COMENT 1


    Aquest és el primer relat que agafo durant la setmana del teu COMENT, i tal com faig cada vegada que inicio una setmaneta d'aquestes, voldria puntualitzar un fet obvi: qualsevol observació que faci en aquest comentari o en d'altres (que espero tenir temps d'escriure) és purament subjectiva. És a dir, que cal passar totes les meves paraules per un sedàs i un cop ben garbellades, destriar només aquelles que tinguin una certa validesa. I un cop feta aquesta premissa, per a mi necessària, passo a l'acció.

    En primer lloc dir-te que m'he quedat enamorada de la primera frase. No fa gaires dies corria pel fòrum un missatge en el qual es parlava del costum que tenen alguns relataires de llegir l'última frase d'un llibre abans de decidir-se a comprar-lo. Doncs vés per on, a mi el que m'ha d'impactar és la primera frase. Penso que la manera de començar un relat, una novel·la, un conte... és molt important i ha de situar al lector en molts dels aspectes que es trobarà quan comenci la lectura: el to, el tema, el punt de vista... Bé: tampoc no cal passar-se, però sí que penso que és important.
    La teva primera frase, ja entrant en el relat concret, acompleix tres tasques: inicia el relat, ens situa ràpidament en el tema, i marca un final (que el Coyote enxampa al Correcaminos -un final que després descobrirem que no és cert del tot perquè precisament el final del relat el trobem en el títol: el secret--).
    La lectura és àgil, fluïda, avança sense entrebancs.
    Les picades d'ullet que fas al lector estan ben trobades. Em refereixo a aquelles petites acotacions on ens recordes quin és l'escenari fictici en el qual ens movem ("apretava encara una mica més la velocitat i feia que la mateixa carretera s'aixequés del terra polsinós del desert de Nou Mèxic per tornar-s'hi a dipositar passats uns instants", "aquell efecte sonor d'una fletxa clavant-se en una superfície de fusta", "En Silvestre es moriria de l'enveja, segur").
    En tot moment aconsegueixes mantenir l'interès del lector qui, òbviament, està esperant el gran descobriment: el secret del Coyote anunciat al títol del relat. I quan hi arribem, crec que encertes de ple la manera de resoldre-ho.
    Un bon relat. Amè, i amb un discurs narratiu ben controlat.
    En tot cas, i passant ja a un terreny més estilístic, sí que hi ha alguns aspectes que potser s'haurien de polir. Reiteracions de paraules, algun ús massa freqüent d'altres, potser també alguna errada ortogràfica.
    He vist en la teva "biografia" que precisament aquest és l'aspecte que demanes que et sigui comentat. Doncs bé: només dir-te que si t'interessa un tractament més a fons d'aquest vessant formal també te'l podria fer. Però el meu estil de matisar aquests detalls no és apte per ser inserit en la finestreta de comentari de RC, perquè ho faig damunt el mateix text, jugant amb canvis de colors i introduint acotacions entre parèntesis per explicitar el que intento dir.
    Si t'interessés, passa'm la teva adreça de correu (al fòrum o entrant en algun relat meu -no cal que em comentis, tranqui!--) i així que pugui t'ho envio. I això sí: cal que tinguis en compte que jo no em dedico a això. Ni sóc correctora ni crítica literària, i qualsevol cosa que et pugui dir a nivell estilístic es basarà en les lectures que he fet sobre el tema i la pròpia manera d'entendre-ho. Però quedo a la teva disposició. Ja diràs.

    Salut!

    LLIBRE

  • el primer del coment[Ofensiu]
    neret | 07-02-2005

    i començo per aquest perquè és el més curt (un gran criteri, ja ho sé). No tinc massa temps i realment els teus relats acostumen a ser llarguets, no sé si te'n podré comentar massa aquesta setmana.

    Sobre aquest, doncs la veritat és que m'ha agradat molt. Això de que el Correcamins atrapi al Coyote deu ser una frustració que arrosseguem molta gent des de petits. I el fet que, un cop atrapat, el deixi anar, perquè s'adoni que la seva vida no té futur sense el seu enemic, jo ho trobo molt profund. Crec que molta gent es va sentir així quan va perdre les eleccions el PP, salvant les diferències.

    I sobre l'estil, ja que és on vols que centrem els comentaris: doncs la veritat és que subscric força el que han dit més avall: escrius de manera àgil i directa. Amb un vocabulari adequat a la temàtica i amb alguna frase enrevessada però, pel meu gust, força ben lligada. M'han encantat les imatges pròpies dels dibuixos animats, que trobo que les recrees molt bé. Per criticar una mica, que sempre és bonic, alguna paraula mal escrita com "assejar" i "calitxa" i alguna falta d'ortografia comletament obviable. Ah, i la planta que roda es diu Salsola cali (o kali, ara no ho sé segur)

    I després d'aquest comentari repelent, plego, felicitats i ja t'aniré llegint.

    jordi

  • Excel.lent [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 07-02-2005 | Valoració: 9

    Excel.lent idea de referent mediàtic pels que erem infants fa uns 30 anys. Amb un llenguatge sornaguer i una visió sárcastica de la vida implicita en parles d'una forma d'entendre la vida.

    Ens intercanvies els papers i ens deixes clar que el Coyote es un tipus intel.ligent un depredador nat que sempre erra la tirada, i l'ocellot, un pèl estúpid però amb un bé de dèu com a do. Les coses no son blanques ni negres sino realitat distintes, i els dolents de les històries sovint són més carismàtics que la resta.

    Una narració divertida, amb un us encertat del vocabulari i el to emprat, que rememora perfectament les imatges creades pels dibuixos infantils i que ens recorda, que l'aburriment pot ser el pitjor enemic de l'home.

    Començo el teu coment pel mig perquè avui tinc una feinada que no m'acabo i he escollit el relat més curt, però espero comentar la resta....! Je!

  • Molt bona idea[Ofensiu]
    copernic | 30-01-2005 | Valoració: 9

    En primer lloc gràcies pel teu comentari i la teva crítica i felicitats per haver estat escollit entre els cinquanta principals. Espero que el llibre sigui un èxit i es pugui repetir. El teu relat és molt distret i se segueix amb interés. La història és original. Resumint: Està molt ben escrit i m'ha agradat. No entraré ara en si l'estil o si allò altre perquè no sóc crític però crec que ha quedat molt bé. Repeteixo la meva enhorabona. Salut i literatura

  • Com et passa a tu[Ofensiu]
    Lavínia | 27-01-2005

    a mi em passa, però a l'inrevés. No llegeixo prosa perquè no tinc gaire temps, ja que tinc molta feina, i això que sóc una gran lectora de novel·les!!, però, mira, a RC sols comento poesia, generalment. Gràcies pels teus dos comentaris als meus dos relats en prosa, que més tard t'aclariré.

    M'ha agradat que hagis agafat com a protagonistes dos personatges de dibuixos animats "de tota la vida" on la velocitat d'un va parel·la a la intel·ligència o sagacitat de l'altre, encara que, com dius al final, aquesta vegada el "mic mic burleta" (...) "no li va saber gens de creu".

    Tens una prosa àgil i el relat segueix bé la trama argumental, per tant és fàcil de llegir.

    Quant al que em dius que "t'ha sortit un gra al cul" quan m'has llegit el conte, doncs... No saps com ho sento, noi!! Clar! que això no fa cap gràcia.
    el conte, com altres que faig d'aquest tipus es basen en el refranyer català.
    Si coneixes bé les dites de la nostra llengua, n'hi ha una, referida quan algú té sort en coses que no tenen gaire importància, que diu:
    "Na nascut o té una flor al cul" (fixa't que el gra té forma de flor).
    Faig contes orals, que tenen bastant d'èxit i m'ajuden en la meva tasca quotidiana, i aquest n'és un. Sento que no t'hagi fet gràcia, però t'agraeixo la sinceritat. Això és bo, perquè m'estaves comentant un relat.

    Quant a l'assiduïtat del temps pretèrit perfet simple d'indicatiu:
    "tingué, vingué, arribà..."
    Personalment el trobo més àgil que repetir
    "va tenir, va fer, va arribar..." on la veu auxiliar "va" es prepeteix de manera sistemàtica fins avorrir (és pretèrit perfet perifràstric d'indicatiu, per cert)

    Bé això és tot. Et llegiré i comentaré altres escrits, perquè he vist que t'agrada que et comentin (a mi també Pivotatomic i crec que a tothom, oi?)

    Fins una altra.

  • Mira,[Ofensiu]
    brideshead | 03-01-2005

    és que em feia gràcia fer-te el comentari 20. Com que sé que t'il·lusiona tant rebre comentaris (com a tots, val a dir), i com que veig que no has publicat res nou, doncs mira aquí el tens. Per repetir-te de nou que el "Secret del Coyote" és fascinant!
    Una abraçada, bon any, i més relats!!

  • Ben escrit[Ofensiu]
    OhCapità | 24-12-2004 | Valoració: 9

    Escrit amb cura, de lectura ràpida. Ben estructurat i segueixes el fil argumental sense desplaçar-te'n cap moment. Utilitzes un llenguatge fàcil i entenador. Ben escrit. la durada és correcte, ho expliques tot sense floritures que hi sobrin.

    Normalment no llegeixo relats llargs, perquè no disposo de massa temps i a les hores que entro a la web no em permet allargar-me massa.

    Segueix obsequiant-nos amb la teva narració. No paris.

    Intentaré capbussar-me en la resta de realts teus.

    Bon Nadal!

  • Veus![Ofensiu]
    brideshead | 23-12-2004

    Com que no escrius més i et queixaves de que no tenies més que tretze comentaris, doncs ara ja veig que en tens 15, i a mi m'agradarà regalar-te el 16. I a més, et torno a felicitar per aquest relat, me l'he tornat a llegir, i és fantàstic, i m'alegra veure que els companys relataires també els ha agradat.
    Vinga ànims, escriu més, tens fusta de bon relataire. Ja només te'n falten 84! No pateixis, quan aquí ens posem les piles, som uns monstres de l'entusiasme!
    Un petó, Jordi, i molt bon Nadal (com tu el vulguis, ja ho has vist al fòrum, oi?)

  • Molt bé[Ofensiu]
    George Brown | 23-12-2004 | Valoració: 9

    Molt bé noi, mai m'havia passat pel cap l'idea que el coiot pogués atrapar el correcamins... però suposo que algun dia havia de passar. Tampoc havia pensat mai que el coiot tingués sentiments, de fet no havia pensat mai que arribes a pensar... bé, m'ha agradat el fet que el deixi anar, perquè a la vida hem de tenir objectius, i si assolim tots els objectius que ens queda?... morir?
    Per sort (o per desgràcia) encara tinc molts objectius per assolir, per tant no em veig deixant anar correcamins...
    felicitats pel relat, m'ha agradat

    Jordi.

  • Encantador[Ofensiu]
    Biel Martí | 23-12-2004 | Valoració: 9

    Encantador el coyot, sí senyor. I no encantador per deixar anar el correcamins repelent sinó per què és encantador perquè sí. Independentment del tema (molt ben trobat) i seguit el que demanes a la teva biografia poc biogràfica, et diré el següent: tal i com diu la meva comentarista predecesora, el llenguatge està ben trobat, adequat al tipus de text que és, amb cert humor i àgil, lleugerament juvenil. Tens un bon estil escrivit, a mi personalment m'agrada, i espero que això t'animi a fer-ho més cops (l'escriure). És clar que això, és en opinió només després d'aquest relat, caldrà esbrinar què tal són els altres...

    Per cert, no et robaré la idea de la convenció de dolents de dibuixos animats, però és boníssima i la podries explotar!

    Gràcies pel teu comentari a "L'estació dels homes eterns" i diré que també estic d'acord amb el fet que el consumisme és més una excusa còmica que una crítica social, almenys en aquest relat, que no és dels millors que tinc, als meus ulls. I potser sí que ens assemblem en la forma d'escriure... hi ha un noséquè de similar. Afegiré només que, després de llegir-te, sí és un elogi que em diguis que escric semblant a tu!

    Endavant!

    Biel, el llargcomentarista.

  • També m'ha agradat![Ofensiu]
    brideshead | 21-12-2004 | Valoració: 9

    Tenia pendent comentar-te'l i aquí estic. Molt bé, sí senyor, m'ha semblat com un conte de Nadal, com els dibuixos animats on tothom és bo i solidari amb els altres. I m'agrada que el Coyote, encara que sigui per egoisme, alliberi el Correcamins. "Moraleja": els teus enemics, encara que no t'ho sembli, també et poden portar la felicitat.
    Bé, bé, bé, i a més, fas servir un llenguatge molt acurat. Vinga, escriu més, que ho fas molt bé!

Valoració mitja: 9.17

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pivotatomic

pivotatomic

42 Relats

588 Comentaris

136565 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Xatos, què us puc dir que us pugui interessar de veritat? No massa, suposo. Tinc 41 anys (Quaranta-un? Ja? Collons, ja sabien el que es deien els romans quan es van empescar allò de "Tempus fugit irreparabile"!), sóc de Sabadell, el bàsquet és la meva passió (d'aqui el sobrenom, que em va posar un amic que m'estima com us podeu imaginar) i m'ha agradat llegir des de ben petitet. Escriure va començar a agradar-me bastant més tard i, per ser-vos sincer, he escrit ben poc tenint en compte el molt que m'agrada. Suposo que és perque, un cop acabat, el relat gairebé mai em sembla digne de ser llegit i això fa que em talli bastant a l'hora de fer-ne un altre.
Agrairé molt i molt qualsevol tipus de comentari (especialment els crítics), encara que ja us aviso que estic molt més interessat en els comentaris sobre l'estil que no pas sobre el tema (com veureu, són força intrascendents els meus temes).
I, si us agrada, tampoc no us talleu. Feu-m'ho saber també. Potser així m'animo a escriure una miqueta més i li dono el cop de gràcia a la literatura catalana :-)

Si voleu contactar amb mi per a qualsevol cosa: Knick34@hotmail.com



R en Cadena

"EmmaThessaM em va encadenar i jo he passat la cadena a Carles Malet i Thalassa"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")