sublim... el relat per damunt de l'estil... asseure's a veure les coses des del blanc i negre, sortir-se de l'establert... genial

tot es limita a la cua?

molt divertit!

petons

que a més de tocar la guitarra i el piano, de recitar la passió amb un art quasi sublim i de ser tant divertidament ganso, escrivies tant bé...

em penso que la mercè us va marcar molt a tu i a la manditxu, i ha quedat clar, concís, concret i evidentment bonic (quina paraula tant rància per descriure una cosa tant... rodona).

En fi... a veure si t'animes a escriure una mica més...

Petonets

Adri

la manera de tractar un tema tant difícil...

pensant en coses més dolces de la xocolata... un apunt, saps alló que diuen que la xocolata "cura" l'ansietat de després d'una ruptura? és cert, conté una hormona (feniletilamina), que és la mateixa que es segrega quan estàs en un estat eufòric pel fet d'estar en parella, alló que uns n'hi diuen atontament, d'altres enamorament...

feia molt que no postejava! falta de temps... espero no trigar tant a tornar a comentar...

petonets!

de les torrades amb melmelada i la fresqueta al balcó banyat de sol de diumenge...

molt inspirador!

Petonets

per altres camins, de noves maneres, amb noves sensacions... m'agrada...

un poema molt divertit de llegir, m'ha recordat un llibre que vaig llegir quan era petita "el vicario que hablaba al revés" de Roald Dahl...

La infantesa i la maduresa se m'han unit al poema...

petonets

que si hi hagués algú així, estariem disposats a donar-li fins a l'últim bocinet del nostre cor i tots els petons imaginables.

La pregunta és... existeix?

Petonets

el fons marí en contínua il.luminació amorosa...

jo també...

topo contra les parets,
se'm cauen les coses, m'estovo
com cereals amb llet,
em poso vermell i parlo
... rar,

un retrat ben divertit...

petonets

la casa del terror, perquè em seria insuportable sentir-me observada... perquè no sé conviure amb persones geloses...

Petonets

estrany, rítmic, dual... no sabria com descriure'l... hi veig una certa moral llegida entre línies...

petonets

pijes m'han recordat molt part de la fauna universitària que em trobo cada dia... sort que les espècies diferents no acabem de congeniar...

petonets

la al.lusió als contes típics, aquest desmuntar els vells tòpics... és original, divertit, sarcàstic...

l'amor, enamorar-se, les persones, tot fa por... has escolpit aquesta por als teus versos.

Petonets

de mirades, de papallones a la panxa o potser més aviat fiblades... em sona, em sona... llàstima que no totes les històries acaben bé...

petonets

com és que no t'havia comentat aquest poema...
serà per la intensitat? pel fet de ser breu? no sé perquè però M'ENCANTA!

a què és degut el silenci?
- al remor de les ones
que em porta el record
de les bones estones -.


Quina estrofaaaaa! hi ha tantes coses que susciten el record de bones estones... una olor, un so, una imatge... de vegades sembla que tots els estímuls es posen d'acord per insistir a recordar certes vivències...

Petonets