Metabolisme amorós

Avui, 17 de Juliol de 2006 a les 19.16 hr, el midó de les patates fregides del migdia, després de passar per una interminable cadena d'enzims que l'han degradat i transformat, s'ha convertit en sucre.

Posteriorment aquest sucre, millor dit, glucosa, ha alimentat una de les meves neurones, o potser més d'una. I aquesta, responent a un estímul que desconec, ha donat la senyal al meu subconscient, si és que aquest fa el més mínim cas de les senyals, i m'ha fet pensar en tu.

I tu, perquè només tu pots fer-ho, has estimulat aquella part cognitiva que s'encarrega dels sentiments i s'ha segregat feniletilamina i la meva pell s'ha eriçat i un calfred m'ha recorregut.

Dit així... ningú diria que ets la font d'excitació química més important del meu metabolisme.

Dit així… ningú diria que alguna de les meves neurones deu estar espatllada, perquè sense saber com, sempre acabo pensant en tu.


Dit així... ningú diria que t'estimo.